El Mariscal de la Reial Força Aèria Hugh Montague Trenchard, 1r Vescomte Trenchard GCB OM GCVO DSO, (3 de febrer de 1873 – 10 de febrer de 1956) va ser un oficial britànic instrumental en l'establiment de la Reial Força Aèria. Ha estat descrit com el Pare de la Reial Força Aèria.
Durant els seus anys de formació, Trenchard fou acadèmicament un alumne més, només aconseguint els mínims establerts per rebre el nomenament com a oficial de l'Exèrcit Britànic. Com a jove oficial d'infanteria, Trenchard serví a l'Índia i, amb l'esclat de la Guerra Bòer, es presentà voluntari per servir a Sud-àfrica. Mentre que lluitava amb els Boers, va resultar greument ferit i, de resultes de la ferida, perdé un pulmó, resultà parcialment paralitzat i tornà al Regne Unit. Seguint els consells dels metges, viatjà fins a Suïssa per recuperar-se. Després de la seva recuperació, tornà al servei actiu a Sud-áfrica.
Després de la Guerra Bòer, Trenchard serví a Nigèria, on treballà per portar l'interior del país al control britànic i acabar amb la violència inter-tribal. Durant la seva estada a Nigèria. Trenchard comandà el Regiment de la Nigèria Meridional durant diversos anys.
El 1912, Trenchard va aprendre a volar i, posteriorment va ser nomenat segon al comandament de l'Acadèmia Central de Vol. Ocupà diversos càrrecs superiors al Royal Flying Corps durant la Primera Guerra Mundial, servint-hi com a comandant a França entre 1915 i 1917. El 1918, serví un breu temps com a Cap de l'Estat Major de l'Aire, abans de prendre el comandament de la Força Aèria Independent a França. El 1919 tornà a ser Cap de l'Estat Major de l'Aire sota Winston Churchill, passant la dècada dels 20 assegurant el futur de la Royal Air Force. A la dècada dels 30 va ser Comissionat Metropolità de Policia i un defensor de la RAF als seus darrers anys. Avui, Trenchard és considerat com un dels primers que va advocar pel bombardeig estratègic.
Biografia Hugh Montague Trenchard va néixer a Windsor Lodge a Haines Hill, a Taunton, Somerset (Anglaterra, el 3 de febrer de 1873. Era el tercer fill de Henry Montague Trenchard i de la seva esposa Georgina Louisa Catherine Tower (filla del Capità de la Royal Navy John McDowall Skene). Si bé a la dècada de 1870 els Trenchards vivien sense destacar, els seus avantpassats havien tingut papers notables a la història britànica. La família afirmava ser descendent de Raoul de Trenchant, un dels companys més propers de Guillem el Conqueridor, participant en la batalla de Hastings. Entre altres avantpassats notables figuren, un Alt Sheriff de Dorset del i Sir John Trenchard, el Secretari d'Estat sota Guillem III.
Quan Hugh Trenchard tenia 2 anys, la família es desplaçà a Courtlands, una casa de camp a 3 milles del centre de Taunton. La vida al camp significà que Trenchard podria fer molta vida a l'exterior, incloent-hi passar temps caçant conills i d'altres animals petits amb la seva escopeta, que rebé amb motiu del seu vuitè aniversari. Durant els seus primers anys va ser educat a la llar per un tutor resident, i desafortunadament per a ell, el tutor no era prou estricte i no aconseguí evitar els intents dels nois per a no rebre instrucció. Com a conseqüència, Trenchard mai no destacà acadèmicament, però el seu entusiasme pels jocs i els cavalls va ser evident.
Amb 10 anys, Trenchard va ser enviat a l'Escola Preparatòria d'Allens, a Hampshire. Si bé l'aritmètica se li donava bé, tingué dificultats amb la resta del currículum. No obstant això, els seus pares no estaven gaire amoïnats per les seves dificultats acadèmiques perquè ja havien decidit que seguiria la carrera militar. Georgina Trenchard volia que el seu fill també seguís la professió del seu pare i que ingressés a la Royal Navy. El 1884, Trenchard va desplaçar-se a Dover per cursar a Hammond, una escola preparatòria pels futurs estudiants de l'HMS Britànnia. Trenchard suspengué en les proves d'accés a la Royal Navy a l'edat de 13 anys, i va ser enviat als Cursos Intensius del Reverend Albert Pritchard, Hill Lands a Wargrave, Berkshire. Allà es preparava als nois per rebre el despatx de l'Exèrcit.
El 1889, quan Hugh Trenchard tenia 16 anys, el seu pare, que era procurador, es declarà arruïnat. El jove Trenchard passà a dependre de la caritat dels seus parents per a finalitzar la seva educació a Pritchard. Trenchard suspengué els exàmens de Woolwich en dues ocasions i només li quedà l'opció d'entrar a la Milícia, que tenia uns requisits menors. També les proves d'accés a la Milícia van ser difícils per Trenchard, suspenent-les el 1891 i 1892. Durant aquest temps, Trenchard passà un temps d'entrenament com a subaltern amb l'Artilleria Kincardine i Forfar. Després de tornar a Pritchard, Trenchard finalment aconseguí superar els mínims requerits al març de 1893. Amb 20 anys, va ser nomenat tinent de 2a al 2n Batalló dels Fusellers Reials Escocesos i destinat a l'Índia.
Inicis de la carrera militar L'Índia Trenchard arribà a l'Índia el 1893, incorporant-se al seu regiment a Sialkot, al Punjab. Poc després de la seva arribada, Trenchard va ser convidat a fer un discurs en un sopar. Una pràctica comuna era que l'oficial subaltern més jove fes un discurs i s'esperava que Trenchard parlaria sobre la història dels Fusellers Reials Escocesos. En comptes d'això, simplement digué "Estic profundament orgullós de pertànyer a aquest regiment, i espero viure un dia per comandar-lo". El seu discurs despertà una rialla incrèdula, si bé alguns van apreciar el seu nervi.
Els joves oficials destinats a l'Índia a la dècada de 1890 gaudien de diversos entreteniments socials i esportius. Si bé es requeria a tots els regiments prestessin servei al Pas de Khyber, les condicions de pau i prosperitat eren evidents. Tot i que Trenchard no era un home de mitjans independents, això no li impedí dedicar-se a les activitats esportives. A inicis de 1894 guanyà el Campionat de Rifle Tot-Índia. Després del seu èxit disparant, Trenchard creà un equip de polo al batalló; tot i que, en ser d'infanteria, el seu regiment no tenia cap mena de tradició jugant al polo, i Trenchard va haver d'enfrontar-se a diversos obstacles. No obstant això, en sis mesos l'equip de polo del batalló ja era una realitat i estava competint. Va ser durant un partit de polo el 1896 en què Trenchard va trobar-se per primer cop amb Winston Churchill, amb el qual topà al terreny de joc. Les fites esportives de Trenchard van salvar la seva reputació entre els seus companys oficials (per la seva manca de conversa i de beneficis socials, era conegut entre els seus companys oficials com el camell, ja que ni bevia ni parlava).
Va ser també durant la seva estança a l'Índia en què Trenchard s'afeccionà a la lectura. La seva primera elecció van ser les biografies, particularment les dels herois britànics. Trenchard matava les llargues hores llegint, també per proveir-se d'una educació. Però, en termes militars, Trenchard no estava satisfet. No va entrar en acció durant la seva estada a l'Índia, ja que quan el seu regiment tornà a la frontera ell es trobava a Anglaterra per a una operació d'hèrnia.
Amb l'esclat de la Segona Guerra Bòer a l'octubre de 1899, Trenchard intentà unir-se diverses vegades al seu antic batalló, que havia estat enviat al Cap com a part del cos expedicionari. Les peticions de Trenchard van ser denegades pel seu Coronel i quan el Virrei Lord Curzon, preocupat per la contínua marxa de caps cap a Sud-àfrica, prohibí l'enviament de cap oficial més, esvaint les expectatives de Trenchard per entrar en acció. No obstant això, un any o dos abans, Sir Edmund Elles havia promès consell o ajut a Trenchard com a gest d'agraïment després que hagués salvat del desastre una pobra competició de tir. El 1900, Elles era Secretari Militar de Lord Curzon, i Trenchar (ara capità, li envià una petició perquè se li deixés unir-se a la seva unitat a ultramar. Setmanes després, Trenchard rebé les seves ordres per traslladar-se a Sud-àfrica.
Sud-àfrica En la seva arribada a Sud-àfrica, Trenchard es reuní als Fusellers Reials Escocesos abans que se li ordenes muntar i entrenar una companyia muntada dels Imperial Yeomanry. Els Boers eren genets experts i les tactiques del moment posaven un gran èmfasi sobre la cavalleria britànica. Per tant, els britànics feien muntar a unitats d'infanteria i l'experiència de Trenchard jugant al polo el portaren a ser triat per formar una companyia muntada per servir a l'oest de Johannesburg. El pal de paller de la nova unitat de Trenchard consistia en un grup de genets australians voluntaris que, a causa de la inactivitat, havien estat citats sovint pels excessos en la beguda o el joc.
La companyia de Trenchard estava sota la comandància de la 6a Brigada de Fusellers, amb seu a Krugersdorp. Durant el mes de setembre i inicis d'octubre del 1900, els genets de Trenchard van participar en diverses emboscades a les fronteres. El 5 d'octubre, la 6a Brigada marxà cap a Krugersdorp amb la intenció de presentar batalla als Boers a la plana on podrien ser derrotats. No obstant això, abans que la Brigada pogués arribar als plans havia de travessar un terreny ondulat que afavoria les tàctiques de guerrilla dels Boer.
La Brigada viatjà de nit i a l'albada del 9 d'octubre, l'Ayrshire Yeomanry, situats a l'avantguarda, desbarotà un campament Boer. Aquests van fugir a cavall i Trenchard i els seus australians els perseguiren durant 10 milles. Els Boers, incapaços de desempallegar-se dels seus perseguidors, els prepararen una trampa. Van passar per un pas desapareixent a la vall. Quan Trenchard arribà va veure la granja Dwarsvlei amb fum sortint de la xemeneia. Semblava que els Boer pensaven que els havien despistat i que estaven esmorzant despreocupats. Trenchard situà les seves tropes als turons als voltants de la casa, i després d'una hora i mitja d'observació, encapçalà una patrulla de 4 homes cap a la granja, mentre que la resta d'homes esperaven el seu senyal. No obstant això, quan van arribar a la vall, els Boer van començar a obrir foc, i Trenchard es dirigí al galop cap a la granja. Mentre que es dirigia a la porta, va ser ferit al pit. Els australians, en veure ferit al seu cap, van descendir dels turons i van enfrontar-se als Boers cos a cos. Diversos dels Boers van ser resultar morts o ferits, alguns van aconseguir fugir la majoria van ser fets presoners. Trenchard estava greument ferit i va ser evacuat a Krugersdorp.
Tractament mèdic i convalescència Després de la seva arribada a l'hospital de Krugersdorp, Trenchard estigué en estat d'inconsciència i semiinconsciència. Els cirugians creien que moriria, perquè la bala havia perforat el pulmó esquerre i havia perdut més de 3 litres i mig de sang de la seva pleura a través d'un tub. No obstant això, el tercer dia, Trenchard recobrà la consciència, tot i que es passà la major part del dia dormint. Tres setmanes després, Trenchard mostrà certes millores i va poder ser traslladat a Johannesburg, on encara millorà més. No obstant això, quan s'intentà posar dret, descobrí que no s'aguantava dempeus, perquè estava parcialment paralitzat. A continuació va ser desplaçat fins a Maraisburg per estar en convalescència, i allà es confirmà que Trenchard patia paràlisi per sota del pit. Els metges van suposar que la bala, després de travessar el pulmó, li havia danyat l'espina dorsal.