Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere. A diferència dels seus dos predecessors, Climent és el primer bisbe romà del qual es tenen notícies històriques fiables. Com els altres primers bisbes romans, la seva cronologia és confusa: el seu pontificat va tenir lloc aproximadament entre el 88/91 i el 99/101; també és confusa la seva situació en l'ordre successori romà, si bé actualment se'l considera el tercer successor de sant Pere.
Tant el seu origen com el seu pontificat són bastant desconeguts. Són diverses les teories que hi ha hagut, però un dels fets més destacables és un escrit que és considerat autèntic de Climent: la «Primera Epístola de Climent», on escriu als cristians de l'església coríntia. Per aquest escrit se l'ha considerat el primer «Pare apostòlic» de l'Església. També se li atribueixen moltes altres obres escrites sense ser veritablement seves, car van ser escrites posteriorment a la seva mort.
Com a bisbe de Roma, l'Església Catòlica el considera papa per, segons s'exposa en el catàleg oficial de la Santa Seu, lAnnuario Pontificio. No obstant això, cal tenir en compte que en una etapa tan matinera de la història de l'Església encara no existia el títol de papa, i encara menys com la màxima figura jeràrquica eclesiàstica.
Com a pare apostòlic, és venerat com a sant per totes les confessions cristianes, a més que se'l considera màrtir. La seva festa se celebra el 23 de novembre en l'àmbit catòlic i protestant, el 25 de novembre en l'àmbit ortodox oriental, i el 8 de novembre en l'Església copta.
Biografia Orígens Les dades biografies referents a la seva vida abans d'exercir el càrrec episcopal són escasses. El Liber Pontificalis diu que era d'origen romà, concretament del districte situat al mont Celi, i que el seu pare es deia Faustí, però també en els escrits pseudoclementins es diu que es deia Faustinià. L'elecció del districte de naixement està possiblement influïda pel lloc on s'ubica la basílica de Sant Climent del Laterà, entre el Celi i l'Esquilí, on es van realitzar unes excavacions on trobaren unes restes, no anteriors al , d'una casa d'un home anomenat Climent, la qual els autors consideren que era una altra persona, però que fou probablement el que feu identificar els autors cristians antics amb Climent I a partir del .
miniatura|esquerra|La conversió de sant Climent de Bernardino Fungai (1460-1516). Museu de Belles Arts d'Estrasburg. Probablement un home influent en els primers anys de l'església romana, es creu que va estar en contacte amb els apòstols Pere i Pau. Una tradició apunta que fou ordenat pel mateix sant Pere. Hegèsip de Jerusalem i Sant Ireneu de Lió a Adversus haereses afirmen que Climent, com a contemporani dels apòstols, va poder conversar amb ells i va predicar, juntament amb els altres deixebles, el cristianisme en vida d'aquests. De fet, també s'assegura que va ser batejat i ordenat per sant Pere i que, després, va ser bisbe auxiliar de Lli i Anaclet. Això es deu probablement al fet que normalment és identificat com un company de treball de sant Pau que apareix esmentat, juntament amb altres col·laboradors, a la «Carta als Filipencs», a la Bíblia. Així ho creuen Orígenes, Eusebi de Cesarea, Epifani de Salamina i Jeroni d'Estridó, però és possible que aquesta persona fos un altre Climent, originari de Filipos, perquè de fet la carta es dirigeix als cristians d'aquesta ciutat grega. Louis de Cormenin i Henry Chapman esmenten una teoria considerada errònia al segons la qual s'havia considerat a Climent un possible parent dels emperadors romans per la similitud del seu nom amb el de Flavi Climent, cònsol de l'any 95, nebot de Vespasià i cosí de Domicià, que va ser martiritzat per aquest darrer al final del seu consolat segons Suetoni i Cassi Dió, on es mostra que els motius al·legats eren religiosos.
Altres fonts sense fonaments històrics, les actes dels sants Nereu i Aquil·leu, refereixen la teoria sobre la relació amb la casa imperial i havien apuntat que fos fill del germà gran de Flavi Climent, el consol de l'any 82 Flavi Sabí i la seva esposa, germana de Domicià, martiritzats també per l'emperador, la filiació és improbable perquè hauria estat massa jove per conèixer als apòstols Pere i Pau, si es considera realment que va tenir-hi contacte. Així mateix, és molt poc probable que fos un membre de la família imperial romana, ans al contrari: s'apunta més aviat que era un llibert o fill d'un llibert, molt probablement d'origen jueu i de família patrícia, de la casa imperial de Neró, car no era estrany que tinguessin esclaus cristians. Per tant, es va convertir al cristianisme des del judaisme, és a dir, no era un gentil procedent del paganisme romà, en tant que es diu que Climent s'anomenava a si mateix com a «fill de Jacob» i, a més, en la seva epístola als corintis, fa nombroses referències a l'Antic Testament, quelcom que demostraria un gran coneixement hebraic, i que ha fet pensar a alguns autors que reflecteix encara més el seu possible origen jueu.
Pontificat miniatura|esquerra|El papa Sant Climent adorant la Trinitat (1730-35), obra de Giovanni Battista Tiepolo conservada a la National Gallery de Londres. En primer lloc, cal esmentar la confusió en l'ordre de successió dels bisbes romans. Alguns autors afirmen que va ser el successor immediat de sant Pere, ometent a Lli i Anaclet o bé posposant-los. Segons Tertul·lià, va ser el propi sant Pere qui va ordenar a Climent, mentre que sant Jeroni comenta que molts «llatins» sostingueren que va ser el primer successor petri, malgrat que ell també va considerar que va ser el quart successor. No obstant això, es consideren més fiables les dades d'Ireneu de Lió, que descriu la llista tradicional que s'ha seguit fins avui. Això és perquè va basar la seva obra en una citació de sant Epifani d'una llista, la més antiga de la qual es té constància, realitzada per Hegèsip, probablement cap al 160 o el 170, durant els pontificats d'Anicet o Soter. Aquesta llista seria igualment utilitzada per altres autors com Juli Africà en la seva cronografia del 222, així com probablement per Hipòlit de Roma, que després passaria al Catàleg Liberià del 354, i d'aquesta obra en beuria el Liber Pontificalis.
Per la seva banda, Eusebi de Cesarea també diu que és el tercer, unes dades que utilitza l'obra de Juli Africà, però en corregeix lleugerament les dates. També la crònica de sant Jeroni és una traducció d'Eusebi, car l'original es va perdre. Jeroni esmenta que Climent és el successor de Lli i Anaclet, però també reconeix a un altre Climent com l'immediat successor de sant Pere, basant-se en la tradició que havia estat ordenat sacerdot per l'apòstol i una llei apòcrifa, pseudoclementina, d'almenys del continguda en l'obra de Tertul·lià i després en les Constitucions Apostòliques, que esmenta com s'ordenà poc abans de la mort de Pere. El Catàleg Liberià canvia de posició a Climent, posant-lo davant de Clet i Anaclet, que són de fet la mateixa persona. Henry Chapman va considerar que això es degué a un dels diversos errors accidentals de l'autor d'aquesta llista. L'únic que intenta conciliar ambdues tradicions és Rufí d'Aquileia, que confiant que l'epístola de Climent fos apòcrifa, afirma que va ser ordenat per Pere, el precedirien Lli i Anaclet, però que juntament amb Climent els tres van exercir funcions episcopals en vida de Pere.
Sobre la seva cronologia, el Liber Pontificalis indica que a regnar durant 9 anys, 2 mesos i 10 dies, en temps de Galba i Vespasià, des del consulat de Tràgal i Itàlic, l'any 68, fins al 79, quan Vespasià esdevé cònsol per novena vegada i Tit ho és amb ell. Aquestes dates són incorrectes, generalment lAnnuario Pontificio de la Santa Seu atorga un pontificat d'uns deu anys, del 88 al 97. Eusebi de Cesarea diu que va començar el seu mandat el dotzè any regnat de Domicià, el 92, i que dirigí l'església romana fins època de Nerva, finalitzant el tercer any de regnat de Trajà, l'any 99. Altres autors ofereixen altres dates, entre el ca. 91 i el ca. 101, en general s'acostuma a datar la mort al voltant de l'any 100. Henry Chapman a la Catholic Encyclopedia diu que Climent va regnar aproximadament fins al 99, basant-se en la llista d'Hegèsip, citada per Epifani de Salamina, el qual diu, com s'ha esmentat abans amb sant Ireneu, que Climent va ser contemporani als apòstols Pere i Pau a Roma, i que fins i tot va fer-hi amistat. Les dades d'Hegèsip les va utilitzar Juli Africà per configurar la seva pròpia llista, si bé partia amb alguns errors, no hi ha dubte que a la seva època, l'any 160, es creia que Climent havia mort el segon any del regnat de Trajà, el 99, tal com es destil·la de la llista d'Hegèsip.
D'altra banda, cal tenir en compte que, per la situació en la història de l'Església, el nom i el càrrec de «bisbe» encara no és present en aquesta fase primitiva. No obstant això és indubtable que Climent va ser una personalitat coneguda i important dins de la comunitat romana des de la unificació de les diferents congregacions cristianes en una única església oficiada bàsicament per preveres des dels temps dels apòstols Pere i Pau.
El Liber Pontificalis descriu algunes disposicions, però totes elles han resultat ser falses. L'autor diu que va crear els set districtes eclesiàstics de Roma i els va assignar a notaris fidels a l'Església que poguessin dur a terme una recerca diligent, acurada dins del districte en relació amb els actes dels màrtirs. Aquesta disposició, tanmateix, s'atribueix al papa Fabià, al . Per a Louise Loomis és evident la intenció de l'autor de fixar la funció del notari eclesiàstic, un cos al qual potser pertanyia. Com en altres casos del Liber, s'atribueix l'ordenació de deu sacerdots, dos diaques i quinze bisbes en diversos llocs, però com en casos semblants en un moment tan matiner de la història de l'Església aquests càrrecs potser ni tan sols estaven definits.
Segons Ireneu, durant el seu pontificat, un moment en què l'Església no ha està totalment establerta sinó que es basa en diferents seus, la seu romana rep la notícia que els cristians de Corint s'han dividit en dos bàndols. D'aquest conflicte es conserva la Carta als cristians de Corint o Primera Epístola de Climent, que precisament s'atribueix l'autoria al bisbe romà, datada cap a l'any 96, amb la qual va aconseguir retornar la situació a la normalitat en la comunitat coríntia predicant la tradició llegada dels apòstols per a totes les esglésies. De fet, la carta és considerada un dels primers exemples de la mostra d'autoritat del bisbe romà envers altres seus eclesiàstiques.
Mort Es considera que va morir màrtir el segon o el tercer any de regnat de Trajà. El Liber esmenta que va ser enterrat a Grècia el 24 de novembre i que la seu romana va estar vacant durant 21 dies. La primera menció de Climent I com a sant, i probablement com màrtir d'on es desprèn la seva llegenda hagiogràfica, és de Rufí d'Aquileia vers l'any 400. El títol de màrtir, a més, seria sancionat en època de Sirici, segons els fragments d'un epígraf que, tanmateix, se n'ha qüestionat la seva verificabilitat recentment. De fet, els autors antics no parlen d'aquest fet: Eusebi no ho comenta, i sant Jeroni no l'inclou en el seu llistat de màrtirs. També el papa Zòsim així ho esmenta en una carta enviada a Àfrica l'any 417 on parla del judici i l'absolució parcial de l'heretge Celestí a la basílica de Sant Climent, temple escollit per dur a terme el procés perquè, segons Zòsim, Climent havia après la fe del mateix sant Pere i havia donat la vida per ella, en altres paraules, que havia mort com a màrtir de la fe. El 430 també rebia aquest nom per l'escriptor Predestinat i el 442 en el Sínode de Vaison. Veneració Relat hagiogràfic miniatura|Escena de la troballa de la font d'aigua a la pedrera. Obra de Fungai (Museu de Belles d'Arts d'Estrasburg).