El Partit Whig dels Estats Units fou una important alternativa electoral al tradicional bipartidisme nord-americà durant la dècada dels anys 40 del a aquest país, fundat per membres de l'extint Partit Nacional-Republicà encapçalats per Henry Clay, i que al seu torn seria el precursor de l'actual Partit Republicà dels Estats Units.
En les eleccions presidencials dels Estats Units de 1852 el Partit va declinar a nominar al seu president titular, Millard Fillmore, qui havia arribat a la presidència per causa de la mort de l'heroi de guerra americà general Zachary Taylor. Buscant repetir el seu èxit electoral, el partit Whig va fer a un costat a Fillmore i van nominar a Winfield Scott, qui va enfrontar al demòcrata Franklin Pierce. La reputació anti-esclavista de Scott va minar el suport del Sud, mentre que la plataforma pro-esclavitud del partit deprimí les simpaties en el Nord, i a més el contrincant de Scott era també un veterà de la guerra amb Mèxic. Pierce va ser triat per majoria aclaparant deixant a Scott solament amb els vots electorals de Massachusetts, Vermont i Tennessee.
Els Whigs es van esfondrar després del pas de la Llei de Kansas-Nebraska el 1854, amb la majoria dels Whigs del Nord que finalment es van unir a l'antiesclavista Partit Republicà i a la majoria de Whigs del Sud que es van unir al nativista American Party i més tard al Partit de la Unió Constitucional. Els darrers vestigis del partit Whig es van esvair després de la guerra civil nord-americana, però les idees de Whig van romandre influents durant dècades.
Va arribar a aportar a la presidència dels Estats Units 4 polítics: El 9è. William Henry Harrison (1841) El 10è. John Tyler (1841-1845) El 12è. Zachary Taylor (1849-1850) El 13è. Millard Fillmore (1850-1853)
També va aportar 2 vicepresidents: El 10è. John Tyler (4 de març de 1841 - 4 d'abril de 1841) El 12è. Millard Fillmore (4 de març de 1849 - 9 de juliol de 1850)
Referències
Categoria:Partits polítics dels Estats Units Categoria:Segle XIX als Estats Units