Lev Davidovich Bronstein (rus: Лев Давидович Троцкий) (Bereslavka, 26 d'octubre de 1879 (Julià) - Coyoacán, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic. Fou una de les figures més destacades de la Revolució russa del 1917, i més tard va ser expulsat de la Unió Soviètica. Finalment es va exiliar a Mèxic on va morir assassinat per Ramon Mercader, un agent de la NKVD.
Primers passos Lev Trotski va ser el cinquè fill d'una parella de petits terratinents jueus de classe mitjana a Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus (avui Bereslavka, a l'óblast de Kirovohrad, d'Ucraïna Central). La llengua que es parlava a casa no era el yiddish sino una barreja de rus i ucraïnès (conegut com a súrjik). Dels vuit fills de la parella només quatre van aconseguir l'edat adulta; els altres van morir d'escarlatina o diftèria. Encara que jueus, els seus pares David i Anna, no eren massa religiosos ni seguien estrictament les tradicions jueves; el pare es declarava ateu. Només quan els nens eren encara petits i la família més pobra, aquesta acudia a una sinagoga propera a celebrar les festivitats jueves festivitats hebrees.
Quan Trotsky tenia vuit anys, el seu pare el va enviar a Odessa per ser educat. Es va inscriure en una escola luterana de llengua alemanya ("Realschule zum Heiligen Paulus" o escola de la catedral luterana de St. Pauls, una escola d'alemanys del Mar Negre que també admetia estudiants d'altres religions i procedències)Mein Leben. Ein Essay über Trockijs Autobiographie und den jungen Trockij (1879-1904), Wolfgang und Petra Libitz, 2022, p. 48 que es va russificar durant els seus anys a Odessa com a resultat de la política de russificació del govern imperial.
Activitat revolucionària i empresonament miniatura|upright=0.9|esquerra|Lev Davidovich Bronstein, 1897 Trotski es va involucrar en activitats revolucionàries el 1896 després de traslladar-se a la ciutat portuària de Nikolayev a la costa ucraïnesa del mar Negre. Al principi un naródnik (socialista agrari populista revolucionari), inicialment es va oposar al marxisme, però més tard aquell any va ser conquistat pel marxisme per la seva futura primera esposa, Aleksandra Sokolóvskaia.
En lloc de cursar una llicenciatura en matemàtiques a la Universitat d'Odessa, Trotski va ajudar a organitzar Lliga Obrera del Sud de Rússia a Nikolayev a principis de 1897. Utilitzant el nom " Lvov",capítol XVII de la seva autobiografia, My Life , Marxist Internet Archive va escriure i va imprimir fullets i proclames, va distribuir pamflets revolucionaris i va popularitzar les idees socialistes entre els treballadors industrials i els estudiants revolucionaris.
El gener de 1898, més de 200 membres del sindicat, inclòs Trotski, van ser arrestats. Va ser detingut durant els dos anys següents a la presó a l'espera del judici, primer a Nikolayev, després a Kherson, després a Odessa i finalment a Moscou.Comissió d'Investigació sobre els càrrecs fets contra León Trotski en els judicis de Moscou, The Case of Leon Trotsky (1937, reimprés el 1968). A la presó de Moscou, va entrar en contacte amb altres revolucionaris, va sentir parlar de Lenin i va llegir el llibre de Lenin, Развитие капитализма в России (El Desenvolupament del capitalisme a Rússia). Dos mesos després del seu empresonament, de l'1 al 3 de març de 1898, el primer Congrés del recentment format Partit Laborista Socialdemòcrata Rus (RSDLP) es va celebrar. A partir de llavors Trotski es va identificar com a membre del partit.
Primer matrimoni i exili Mentre estava a la presó de Moscou, l'estiu de 1899, Trotski es va casar amb Aleksandra Sokolovskaya (1872–1938), una companya marxista. La cerimònia del casament va ser realitzada per un capellà jueu.
El 1900, va ser condemnat a quatre anys d'exili a Sibèria. A causa del seu matrimoni, Trotski i la seva dona van poder ser exiliats al mateix lloc de Sibèria, a Ust-Kut i al Verkholensk a la regió del llac Baikal de Sibèria. Van tenir dues filles, Zinaida (1901–1933) i Nina (1902–1928), ambdues nascudes a Sibèria.
A Sibèria, Trotski va estudiar filosofia. Va prendre consciència de les diferències dins del partit, que havia estat delmat per les detencions de 1898 i 1899. Alguns socialdemòcrates coneguts a la fraseologia leninista com a "economistes" argumentaven que el partit s'hauria de centrar a ajudar els treballadors industrials a millorar la seva vida i no tant en canviar el govern. Creien que les reformes socials sorgirien de la lluita dels treballadors per un salari més alt i millors condicions de treball. Altres argumentaven que enderrocar la monarquia era més important i que un partit revolucionari ben organitzat i disciplinat era essencial. Aquesta darrera posició va ser expressada pel diari londinenc Iskra (L'espurna), que es va fundar el 1900. Trotski ràpidament es va posar del costat de la posició Iskra i va començar a escriure per al diari.
L'estiu de 1902, a instàncies de la seva dona, Aleksandra, Trotski va escapar de Sibèria amagat en una càrrega de fenc en un vagó. Aleksandra més tard va escapar de Sibèria amb les seves filles. Les dues filles es van casar i Zinaida va tenir fills, però les filles van morir abans que els seus pares. Nina Nevelson va morir de tuberculosi el 1928, atesa en els seus últims mesos per la seva germana gran. Zinaida Volkova va seguir al seu pare a l'exili a Berlín, prenent el seu fill del seu segon matrimoni però deixant una filla a Rússia. Patint també de tuberculosi i depressió, Zinaida es va suïcidar el 1933. Aleksandra va desaparèixer el 1935 durant la Gran Purga a la Unió Soviètica sota el govern de Stalin i va ser assassinada per les forces soviètiques tres anys més tard.
Primera emigració i segon matrimoni Fins a aquest moment de la seva vida, Trotski havia utilitzat el seu nom de naixement: Lev Bronstein. Va canviar el seu cognom per "Trotski", nom que utilitzaria per a la resta de la seva vida. Es diu que va adoptar el nom d'un carceller de la presó d'Odessa on havia estat detingut abans.cf, per exemple, "Leon Trotsky" , The Columbia Encyclopedia Aquest es va convertir en el seu pseudònim revolucionari principal. Després de la seva fugida de Sibèria, Trotski es va traslladar a Londres, unint-se a Georgi Plekhanov, Vladimir Lenin, Julius Martov i altres editors dIskra. Amb el seu nom de ploma Pero ("ploma" o "bolígraf"), Trotski es va convertir aviat en un dels principals escriptors del diari.
A finals de 1902, Trotski va conèixer Natàlia Sedova (1882–1962), que aviat es va convertir en la seva companya. El mateix any va trencar el seu matrimoni amb Aleksandra i es va casar amb Natàlia l'any 1903. Ella va estar amb ell fins a la seva mort. Van tenir dos fills junts, Lev Sedov (1906–1938) i Sergei Sedov (1908–1937), tots dos van morir abans dels seus pares. Pel que fa als cognoms dels seus fills, Trotski va explicar més tard que després de la revolució de 1917:
Trotski mai va utilitzar el nom "Sedov" ni en privat ni en públic. Natalia Sedova de vegades signava el seu nom "Sedova-Trotskaya".
Separació de Lenin Mentrestant, després d'un període de repressió policial secreta i confusió interna que va seguir el primer Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus el 1898, Iskra va aconseguir convocant el segon congrés del partit a Londres l'agost de 1903. Trotski i altres editors dIskra hi van assistir. El primer congrés va anar com estava previst, amb els partidaris dIskra derrotant amb facilitat els pocs delegats "economistes". Aleshores, el congrés va discutir la posició del Bund Jueu, que havia cofundat el Partit Laborista Socialdemòcrata Rus (RSDLP) el 1898 però volia romandre autònom dins del partit.Trotsky, Leon. My life: an attempt at an autobiography. Courier Corporation, 2007.
Durant aquesta època, no arriba a emmarcar-se en cap dels dos corrents dins del partit: les faccions bolxevic i la menxevic.
Malgrat les seues discrepàncies amb Lenin, com ara la concepció autoritària del partit, va col·laborar amb ell i va intentar reconciliar la facció que dirigia (els bolxevics) amb la facció rival de la socialdemocràcia russa (els menxevics). Va tornar a Rússia per a participar en la Revolució del 1905, en la qual va organitzar el primer soviet o consell revolucionari. En fracassar la revolució, va ser deportat una altra vegada a Sibèria i novament en va escapar (1906).
En el segon congrés del POSDR, realitzat a Londres el 1903, Trotski va coincidir en la primera part amb Lenin, però en les qüestions centrals que van delimitar els camps entre els marxistes revolucionaris encapçalats per Lenin i els reformistes, el programa i els estatuts, Trotski es va alinear amb els menxevics, qualificant Lenin com el "cap de l'ala reaccionària del Partit" i desorganitzador del POSDR.Història del moviment obrer: El naixement del bolxevisme, 2a part: Trotsky contra Lenin, en Revista Internacional nª117. Tanmateix, no va establir vincles forts amb la facció menxevic.
Revolució de 1905, judici i segona emigració El malestar i l'agitació contra el govern rus van arribar al seu punt culminant a Sant Petersburg el 3 de gener de 1905 (calendari julià), quan va esclatar una vaga a la fàbrica Putilov de la ciutat. Aquesta vaga única es va convertir en una vaga general, i el 7 de gener de 1905, hi havia 140.000 vaguistes a Sant Petersburg. El diumenge 9 de gener de 1905, el pare Georgi Gapon va dirigir conscientment una processó de radicals barrejats amb grups més grans de ciutadans treballadors corrents pels carrers fins al Palau d'Hivern per suplicar suposadament al tsar menjar i ajuda dels govern. Segons el mateix Gapon, va conduir la gent a un guàrdia del palau que ja estava a la defensiva a causa de la multitud que instigava la violència contra ells. Finalment, van disparar contra la manifestació, i va provocar la mort d'un nombre desconegut de radicals violents, manifestants pacífics i policies atrapats dins del cos a cos. Encara que el diumenge 9 de gener de 1905 es va conèixer com a Diumenge Sagnant, la pròpia biografia de Gapon apunta a una conspiració. Això va ser confirmat més tard pels registres de la policia russa que enumeraven el nombre de radicals militants coneguts trobats entre els morts.Gapon, Georgy. The Story of My Life. Chapman & Hall; 1a edició THUS (1 de gener de 1905)Smith, Edward Ellis. The Okhrana; The Russian Department of Police; A Bibliography. Hoover Institution, Universitat Stanford, 1967.
miniatura|upright=1.5|Imatges policials de Trotski el 1905 després que membres soviètics fossin arrestats durant una reunió a l'edifici de la Societat Econòmica Lliure. Apartat dels principals dirigents de la socialdemocràcia, i després dels esdeveniments del Diumenge Sagnant, Trotski va tornar en secret a Rússia el febrer de 1905, a través de Kíev. Al principi va escriure fulletons per a una impremta subterrània a Kíev, però aviat es va traslladar a la capital, Sant Petersburg. Allà va treballar amb els dos bolxevics, com el Comitè Central membre Leonid Krasin, i el comitè menxevic local, que va impulsar en una direcció més radical. Aquests últims, però, van ser traïts per un agent de la policia secreta al maig, i Trotski va haver de fugir a la Finlàndia rural. Allà va treballar per concretar la seva teoria de la revolució permanent.