Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik)
La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí. Significa "rei" o "emperador" i fou utilitzada en primer lloc per a designar els reis dels búlgars, pres del títol dels emperadors romans des d'Octavi Cèsar August (August), que el va usar com a successor i parent de Gai Juli Cèsar (Juli Cèsar). https://www.etymonline.com/word/tsar L'equivalent grec de la paraula llatina imperator era el títol autokrator. El terme basileus era un altre terme per al mateix càrrec, però s'utilitzava de manera diferent segons es tractés d'un context polític contemporani o d'un context històric o bíblic. El primer monarca d'aquest país en adoptar el títol de tsar hauria estat Simeó I el Gran, després de les seves victòries sobre l'Imperi Romà d'Orient a principis del . Els seus successors s'intitularen de la mateixa manera fins a l'ocupació de l'imperi búlgar per part de l'Imperi Otomà, el 1396. Després que Bulgària s'alliberés dels otomans el 1878, els nous monarques recuperaren el títol de tsar que usaren de 1908 a 1946.
Posteriorment, al , els sobirans de Sèrbia adoptaren també el tractament de tsar.
El títol de tsar ha estat popularitzat sobretot d'ençà que fou utilitzat per designar els emperadors de Rússia. El primer príncep rus en adoptar la distinció de tsar fou Ivan III (1462-1505). No obstant això, Pere I l'abandonà el 1721 per recuperar el vell títol d'emperador, raó per la qual, en sentit estricte, aquest seria l'últim dels tsars. Tanmateix, hom fa extensiva la consideració de tsar a la resta de sobirans russos fins a arribar a Nicolau II, que fou destronat i assassinat durant la Revolució russa de 1917.
El tsarisme va ser la forma de govern que primer va adoptar el principat de Moscou, i després Rússia (anomenada així des del regnat del Pere I de Rússia). Els tsars es proclamaven "autòcrates", és a dir, amos de tot el poder polític i econòmic, i protectors de la religió ortodoxa russa.
Tsars de Bulgària miniatura|Un tsar de Bulgària Els primers governants de Bulgària van utilitzar el títol kan, després kniaz per un breu període i posteriorment tsar.
L'any 705, l'emperador Justinià II va nomenar Tervel de Bulgària "cèsar" (en ), el primer estranger a rebre aquest títol, però els seus descendents van continuar utilitzant el títol búlgar de «Kanasubigi». El sant Boris I de vegades és anomenat retrospectivament tsar, perquè en la seva època Bulgària es va convertir al cristianisme. El títol de tsar, la forma eslava del llatí Cèsar, per primera vegada en la història va ser adoptat i usat en Bulgària per Simeó I el Gran, després d'una victòria decisiva sobre l'Imperi Romà d'Orient en 913. miniatura|Simeó de Saxònia-Coburg-Gotha és l'única persona viva que ha portat el títol de "tsar" (com a Simeó II de Bulgària).Christina Holtz-Bacha, Encyclopedia of Political Communication, Volume 1, with Lynda Lee Kaid, Christina Holtz-Bacha as ed., Sage, 2008, . p. 115.
Després d'un intent de l'Imperi Bizantí de revocar aquesta important concessió diplomàtica i una dècada de guerra intensa, el títol imperial del governant búlgar va ser reconegut pel govern bizantí el 924 i de nou a la conclusió formal de la pau el 927. Com que en la teoria política bizantina només hi havia lloc per a dos emperadors, oriental i occidental (com al final de l'Imperi Romà), el governant búlgar era coronat basileu com a "fill espiritual" del basileu bizantí.Срђан Пириватрић. Самуилова држава. Београд, 1997.
També va ser utilitzat per tots els successors de Simeó I fins a la caiguda de l'Imperi Búlgar sota el domini otomà en 1396.
Després que Bulgària va obtenir la seva autonomia dels otomans en 1878, el seu primer monarca Alexandre I va adoptar el títol de kniaz. No obstant això, quan la veritable independència es va proclamar amb el seu successor Ferran I de Bulgària va adoptar el títol tradicional de "tsar" el 1908 l'ús de tsar va continuar baix Fernando i després sota els seus hereus Boris III i Simeó II fins a l'abolició de la monarquia en 1946. Tanmateix, aquests títols ja no es percebien generalment com a equivalents d'"emperador". En búlgar, com en grec, el significat del títol havia canviatНайден Геров. 1895–1904. Речник на блъгарский язик. (the entry on цар in Naiden Gerov's Dictionary of the Bulgarian Language) (tot i que la Història eslavo-búlgara de Paisius (1760–1762) encara distingia entre els dos conceptes).
Mentre que el títol de tsar es tradueix com a «emperador» en el Primer i Segon Imperi búlgar, aquest es tradueix com a «rei» en la moderna Bulgària.
En les poques cartes reals medievals, els monarques de Bulgària es nomenaven a si mateixos com «En Crist Senyor Fidel Emperador i Autòcrata de tots els Búlgars» o variacions similars, a vegades incloent «... i Romans, Grecs, o Valacs».
Tsars de Sèrbia miniatura|Tsar Dušan de Sèrbia El títol de Tsar va ser usat a Sèrbia, però només dos governants li ho van arrogar —Esteve Uroš IV de Sèrbia i Esteve Uroš V— tots dos en el per uns 25 anys en total entre 1346 i 1371. El 1345, Stefan Dušan va començar a autoproclamar-se "Emperador dels serbis i grecs" (les traduccions gregues diuen "basileus i autocràtor dels serbis i romans"). El 16 d'abril de 1346 Esteban Dušan va ser coronat emperador a Skopie en una assemblea a la qual van assistir l'acabat d'ordenar primer patriarca serbi, el patriarca de Bulgària i l'arquebisbe d'Ohrid. En la mateixa ocasió, va fer coronar la seva esposa Helena de Bulgària com a emperadriu i va fer associar el seu fill al poder com a rei. Quan Dušan va morir el 1355, el seu fill Stefan Uroš V va esdevenir el següent emperador. L'oncle del nou emperador, Simeon Uroš (Siniša), va impugnar la successió i va reclamar els mateixos títols que un dinasta a Tessàlia. Després de la seva mort cap al 1370, el va succeir el seu fill John Uroš, que es va retirar a un monestir cap al 1373.
El seu títol imperial va ser reconegut per l'Imperi Búlgar i altres diversos veïns i socis comercials, però no per l'Imperi Romà d'Orient. Els altres monarques medievals del territori van usar el títol de rei (краљ, kralj).
Alguns altres governants serbis van usar també el títol, però sense que se'ls pugui considerar com a tals: Lazar de Sèrbia Jovan Nenad Esteve el Petit
Alliberada del domini otomà, Sèrbia va tornar a ser un regne, però el seu sobirà no va ser coronat com a Tsar; la fórmula de proclamació real va ser: Po milosti Božjoj i volji narodnoj kralj Srbije («Per la gràcia de Déu i la voluntat de la nació, Rei de Sèrbia»). De la mateixa manera quan, després de la Primera Guerra Mundial, la dinastia sèrbia va ampliar els seus dominis a Croàcia, Bòsnia i Eslovènia tampoc es va usar el títol de Tsar.
Tsars de Rússia miniatura|Nicolau II, l'últim emperador de Rússia . El títol de tsar va ser utilitzat una vegada pels funcionaris de l'església de la Rus de Kíev en el nomenament de Iaroslav el Savi, el gran príncep de Kíev ( r. 1019–1054 ). Això pot estar relacionat amb la guerra de Iaroslav contra Bizanci i amb els seus esforços per distanciar-se de Constantinoble. No obstant això, altres prínceps durant el període de la Rus de Kíev mai es van autoproclamar tsars.Wladimir Vodoff. Remarques sur la valeur du terme "czar" appliqué aux princes russes avant le milieu du 15e siècle, in "Oxford Slavonic Series", new series, vol. XI. Oxford University Press, 1978. El primer governant rus que va trencar obertament amb el khan de l'Horda d'Or, Mikhaïl de Tver (r. 1285–1318), va assumir el títol de basileus ton Ros, així com el de tsar.A.V. Soloviev. "Reges" et "Regnum Russiae" au moyen âge, in "Byzantion", t. XXXVI. Bruxelles, 1966. El títol de tsar s'utilitzava per denotar la plenitud del poder d'un sobirà i estava reservat a l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i a l'emperador bizantí, i més tard al khan de l'Horda d'Or. En la literatura, també s'utilitzava en un sentit més ampli per indicar un governant il·lustre. A diferència del seu ús en búlgar i serbi, on el títol de tsar s'utilitzava per desafiar el poder del basileus, només tenia un valor religiós o moral quan s'atribuïa a un príncep rus durant la major part del període medieval.
Els grans prínceps de Moscou van començar a utilitzar el títol en les relacions exteriors. Després de la seva afirmació d'independència del khan el 1476, Ivan III (r. 1462–1505) va adoptar el títol de sobirà de tota Rússia, i més tard també va començar a utilitzar regularment el títol de tsar en les relacions diplomàtiques amb Occident. Des de 1480 aproximadament, és designat com a imperator en la seva correspondència llatina, com a keyser en la seva correspondència amb el regent suec i com a kejser en la seva correspondència amb el rei danès, els Cavallers Teutònics i la Lliga Hanseàtica. El fill d'Ivan, Vassili III, va continuar utilitzant aquests títols. Sigismund von Herberstein (1486–1566) va observar que els títols de kàiser i imperator eren intents de traduir el terme rus tsar a l'alemany i al llatí, respectivament."Den Titel aines Khaisers, wiewol Er alle seine Brief nur Reissisch schreibt, darinn Er sich Czar nent, so schickht Er gemaincklich Lateinische Copeyen darmit oder darinn, und an stat des Czar setzen sy Imperator, den wir Teutsch Khaiser nennen". La inflació de títols estava relacionada amb les creixents ambicions de Rússia de convertir-se en una "tercera Roma" ortodoxa, després de la caiguda de Constantinoble el 1453. El monarca de Moscou va ser reconegut com a emperador per l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Maximilià Jo el 1514.Ostrowski, D. (2002). Muscovy and the Mongols: Cross-Cultural Influences on the Steppe Frontier, 1304–1589. Cambridge, England: Cambridge University Press, p. 178.Lehtovirta, J. "The Use of Titles in Herberstein's "Commentarii". Was the Muscovite Tsar a King or an Emperor?" in Kӓmpfer, F. and Frӧtschner, R. (eds.) (2002) 450 Jahre Sigismund von Herbersteins Rerum Moscoviticarum Commentarii 1549–1999, Harrassowitz Verlag, pp. 196–198.
Tanmateix, el primer governant rus que va ser coronat formalment com a tsar de tota Rússia va ser Ivan IVI ("el Terrible"), com a símbol del canvi de naturalesa de la monarquia russa el 1547.
Alguns ambaixadors estrangers —en concret, Herberstein (el 1516 i el 1525), Daniel Printz a Buchau (el 1576 i el 1578) i Just Juel (el 1709)— van indicar que la paraula «tsar» no s'havia de traduir com a «emperador», perquè els russos l'apliquen a David, Salomó i altres reis bíblics, que són simples regnes .D'altra banda, Jacques Margeret, un guardaespatlles del Fals Demetri I (r.1605–1606), argumenta que el títol de «tsar» és més honorable per als moscovites que el de «kàiser» o «rei» precisament perquè va ser Déu i no cap potentat terrenal qui va ordenar aplicar-lo a David, Salomó i altres reis d'Israel."Et ainsi retiennent le nom de Zar comme plus autentique, duquel nom il pleut iadis à Dieu d'honorer David, Salomon et autres regnans sur la maison de Iuda et Israel, disent-ils, et que ces mots Tsisar et Krol n'est que invention humaine, lequel nom quelqu'un s'est acquis par beaux faits d'armes". Samuel Collins, un metge de la cort del tsar Alexis entre 1659 i 1666, va anomenar aquest últim "Gran Emperador", comentant que "pel que fa a la paraula Tsar, té una relació tan propera amb Cèsar ... que bé es pot concedir que signifiqui Emperador. Els russos voldrien que fos un títol més alt que Rei, i tanmateix anomenen David Tsar, i els nostres reis, Kirrols, probablement de Carolus Quintus, la història del qual tenen entre ells".The Present State of Russia, in a Letter to a Friend at London. Written by an Eminent Person residing at Great Tzars Court at Mosco for the space of nine years. 2nd ed. London, 1671. p. 54–55.