Sir Francis Drake (Tavistock, Devon, Anglaterra, 1543 - Portobelo, Panamà, 27 de gener de 1596) va ser un mariner anglès, corsari, explorador, comerciant d'esclaus, polític i vicealmirall de la Royal Navy de l'època elisabetiana. Elisabet I d'Anglaterra li concedí el títol de Sir Drake el 1581. Va participar en nombroses expedicions navals contra els interessos espanyols, tant a la península Ibèrica com a les Índies, com ara l'atac contra Cadis de 1587, la derrota de l'Armada Invencible o l'atac a la Corunya de 1589, entre d'altres. Va realitzar la segona circumnavegació del món, després d'Elcano, entre 1577 i 1580. Va morir de disenteria el gener de 1596 després d'atacar, sense èxit, San Juan, Puerto Rico.
Les seves gestes foren llegendàries, considerat un heroi pels anglesos i un pirata pels espanyols, entre els quals era conegut com El Draque.El seu nom fou llatinitzat per passar a ser Franciscus Draco. Es deia que el rei Felip II havia ofert una recompensa de 20.000 ducats, per la seva vida.
Naixement i joventut miniatura|upright|Estàtua de bronze a Tavistock, obra de Joseph Boehm de 1883. Francis Drake va néixer a Tavistock, Devon. Tot i que el naixement de Drake no queda registrat formalment, se sap que el seu naixement es va produir mentre que els sis articles estaven en vigor. «Drake tenia vint-i-dos anys quan va obtenir el comandament de la Judith». (1566). Això situaria la data del seu naixement el 1544. Una data propera a 1540 és suggerida a partir de dos retrats: una miniatura pintada per Nicholas Hilliard el 1581 quan suposadament tenia 42 anys, l'altra pintada el 1594 quan es diu que en tenia 53.
Era el més gran dels dotze fills d'Edmund Drake (1518-1585), un agricultor protestant, i la seva dona Mary Mylwaye. Degut a la revolta catòlica contra els protestants de 1549 la família Drake es va veure obligada a traslladar-se a Kent.
Matrimoni i família Francis Drake es va casar amb Mary Newman el 1569. El 1581 va enviudar i el 1585 es casà en segones núpcies amb Elizabeth Sydenham, filla única de Sir George Sydenham, de Combe Sydenham. En morir Drake, la vídua Elizabeth es va casar amb Sir William Courtenay de Powderham. Com que Sir Francis Drake no tenia fills, els seus béns i títols van passar al seu nebot, també anomenat Francis.
Carrera de mariner Als 23 anys Drake va fer el seu primer viatge al Nou Món amb el seu cosí segon Sir John Hawkins, a bord d'una flota de vaixells propietat de la família Hawkins de Plymouth. El 1568 Drake va repetir el viatge amb la flota de Hawkins, quan va ser capturat pels espanyols al port mexicà de San Juan de Ulúa. Va escapar juntament amb Hawkins. Després de la derrota a San Juan de Ulúa, Drake va jurar venjança. Va fer dos viatges a les Índies Occidentals, el 1570 i 1571, dels quals poc se sap.
El 1572 es va embarcar en la seva primera empresa independent important. Va planejar un atac a la zona de l'istme de Panamà, coneguda pels espanyols com Tierra Firme. Aquest era el punt on la plata i l'or del tresor del Perú eren desembarcats i enviats per terra fins al mar Carib, on els galions espanyols el recollien a la vila de Nombre de Dios. Drake va salpar de Plymouth el 24 de maig de 1572, amb una tripulació de 73 homes en dos petits vaixells, Pascha (70 tones) i Swan (25 tones), per capturar Nombre de Dios.
La primera incursió va ser a final de juliol de 1572. Drake i els seus homes van capturar la ciutat i el seu tresor, però quan els seus homes van veure que Drake sagnava profusament d'una ferida, van iniciar la retirada per salvar-li la seva vida, deixant el tresor enrere. Drake es va quedar a la zona durant gairebé un any, assaltant vaixells espanyols i tractant de capturar un carregament del tresor.
El 1573 es va unir amb Guillaume Le Testu, un bucaner francès, en un atac contra una caravana de mules carregades d'or i plata en què aconseguiren unes vint tones de plata i or. Ferit, Le Testu va ser capturat i posteriorment decapitat. La petita banda arrossegà tot l'or i plata que pogueren, a través d'uns 18 quilòmetres de muntanyes cobertes de selva, fins on havien deixat els vaixells. En arribar a la costa els vaixells havien desaparegut. Drake i els seus homes, abatuts, esgotats i famolencs no tenien on anar i veien com els espanyols els seguien de ben a prop.
Fou llavors quan Drake va reunir als seus homes per enterrar el tresor a la platja, davant la impossibilitat d'emportar-se'l tot. Van decidir construir un rai per navegar unes deu milles al llarg d'una costa assotada per fortes onades fins on havien deixat la nau insígnia. Finalment el 9 d'agost de 1573 van arribar a Plymouth.
Circumnavegació de la terra miniatura|esquerra|500px|Mapa de la ruta de Drake en la seva circumnavegació a la Terra Després de l'èxit de la incursió a l'istme de Panamà, el 1577 Elisabet I d'Anglaterra va enviar Drake a una expedició contra els espanyols al llarg de la costa del Pacífic de les Amèriques. Va salpar de Plymouth el 15 de novembre de 1577, però el mal temps els obligà a refugiar-se a Falmouth, Cornualla, per posteriorment tornar a Plymouth per reparar les naus. Després d'aquest important contratemps va salpar de nou el 13 de desembre, a bord del Pelican, amb quatre naus més i 164 homes. Aviat s'hi va afegir una sisena nau, la Mary, abans anomenada Santa Maria, un vaixell mercant portuguès capturat davant les costes d'Àfrica, prop de les illes de Cap Verd. Amb el vaixell incorporà el seu capità, Nuno da Silva, un home amb gran experiència navegant en aigües sud-americanes.
A primers d'abril arribaren a la costa del Brasil, que vorejaren fins al riu de la Plata. Es van abastir a Puerto San Julián, a l'actual Argentina, on per manca de tripulants hagueren d'abandonar dues de les seves naus, seguint la ruta amb les altres quatre. Allà es trobaren amb les restes dels esquelets dels amotinats als quals Fernão de Magalhães havia donat mort 50 anys abans. Seguint l'exemple de Magalhães, Drake va jutjar i fer executar l'amotinat Thomas Doughty. Allà s'adonaren que el Mary tenia les fustes podrides i es veieren obligats a cremar el vaixell. Després de passar l'hivern austral a la zona, a final d'agost iniciaren la travessa de l'estret de Magallanes.
Entrada al Pacífic Els tres vaixells restants del comboi van partir cap a l'estret de Magallanes, a l'extrem sud d'Amèrica. Unes setmanes més tard, el setembre de 1578, Drake va arribar al Pacífic, però les violentes tempestes havien destruït un dels tres vaixells a l'estret i havien causat danys a un altre que l'obligaren a tornar cap a Anglaterra, deixant sols al Pelican en l'expedició. Després de superar aquest pas, el Pelican va ser empès cap al sud, tot descobrint una illa anomenada illa Elizabeth Drake. Drake, igual com d'altres navegants abans que ell, probablement va arribar fins a una latitud de 55°S (d'acord amb dades astronòmiques citades per Hakluyt a The Principall Navigations, Voiages and Discoveries of the English Nation de 1589) al llarg de la costa xilena. Malgrat la tradició popular, sembla poc probable que arribés fins al Cap Horn o el pas de Drake, perquè les seves descripcions no encaixen en el primer i els seus companys van negar haver vist un mar obert. El primer informe sobre el descobriment d'un canal obert al sud de Terra del Foc va ser escrit després de la publicació 1618 del viatge de Willem Schouten i Jacob Le Maire pel Cap Horn el 1616.
Drake va seguir endavant amb el vaixell insígnia en solitari, ara rebatejat com a Golden Hind en honor de Sir Christopher Hatton. El Golden Hind va navegar cap al nord, tot seguint la costa del Pacífic d'Amèrica del Sud, atacant i saquejant els ports espanyols, així com capturant alguns vaixells espanyols, cosa que va donar a Drake l'oportunitat d'emprar cartes marines més precises. Abans d'arribar a la costa del Perú, Drake va visitar l'illa Mocha, on va ser ferit de gravetat per maputxes hostils i va tenir temps de saquejar el port de Valparaíso i nombrosos vaixells.«Relación de lo que el corsario Francisco [Draque] hizo y robó en la costa de Chile y Perú», inclosa a la Colección de documentos inéditos para la historia de España, vol. XCIV, p. 432–458.
Prop de Lima Drake capturà un vaixell espanyol carregat amb 25.000 pesos d'or del Perú, amb un valor de 37.000 ducats. Drake també tingué coneixement sobre un altre vaixell, el Nuestra Señora de la Concepción, que es dirigia cap a Manila. Drake es llançà en la seva persecució, fins a capturar-lo i apoderar-se d'un tresor de 80 lliures d'or, 26 tones de plata i 13 cofres plens de joies.
Nova Albió miniatura|Desembarcament de Drake a Califòrnia, gravat publicat el 1590 per Theodor de Bry. El 17 de juny de 1579 Drake va desembarcar en algun punt no especificat al nord Point Loma, a l'Alta Califòrnia, l'extrem nord de terres sota sobirania espanyola. Allà va trobar a un bon port i aprofità per desembarcar, reparar i abastir el seu vaixell. Alhora aprofità per quedar-s'hi durant un temps, mantenir relacions d'amistat amb els nadius i reclamar el territori en nom de la Trinitat per la Corona Britànica amb el nom de Nova Albió.
La ubicació exacta d'aquest port fou mantingut en secret per evitar la ingerència espanyola a la zona. Així, diversos mapes de Drake van poder haver estat alterats per aquest fi. Tots els registres de primera mà de la travessia es van perdre quan van cremar el palau de Whitehall el 1698.
Des d'aquell punt Drake es va dirigir cap a l'oest a través del Pacífic, arribant mesos més tard a les Moluques, un grup d'illes situat al Pacífic sud-oest, a l'est de l'actual Indonèsia. Un cop allà el Golden Hind va quedar atrapat en un escull i quasi es perd. Els mariners hagueren de buidar la càrrega i esperar tres dies per alliberar el vaixell. En fer-se amic d'un rei sultà de les Moluques, Drake i els seus homes es van involucrar en algunes intrigues contra els portuguesos.
Retorn a Plymouth miniatura|upright|Retrat de 1591, per Marcus Gheeraerts, portant la "Joia de Drake" agafada per una corretja i mostrant les noves armes.Prince's Worthies, op.cit. miniatura |upright|La "Joia de Drake", Victoria and Albert Museum, Londres. De tornada cap a Plymouth Drake va fer diverses parades a l'Àfrica, en especial al cap de Bona Esperança, i arribant a Sierra Leone el 22 de juliol de 1580.
El 26 de setembre de 1580 el Golden Hind va arribar a Plymouth amb Drake, una tripulació formada per 59 homes i un ric carregament d'espècies i tresors capturats als espanyols. Drake va ser aclamat com el primer anglès a circumnavegar a la Terra, rere l'espanyol Juan Sebastián Elcano, que quasi 60 anys abans havia aconseguit finalitzar aquesta fita iniciada junt a Fernão de Magalhães. La Reina va declarar que tots els escrits relatius als viatges de Drake serien secret d'Estat, i Drake i els altres participants en els seus viatges van jurar mantenir aquest secret. Alhora, tenia la intenció de mantenir les activitats de Drake lluny dels ulls del seu rival espanyol. Drake va entregar a reina una joia que commemorava la volta al món. Per la seva banda, la reina va donar a Drake una joia amb el seu retrat, un regal inusual per ser atorgar a un plebeu, que Drake lluïa amb orgull el 1591 en un retrat de Marcus Gheeraerts conservat al Museu Nacional Marítim de Greenwich. La joia es conserva al Victoria and Albert Museum de Londres.
Reconeixement com a cavaller