Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamísades). S'estén al nord-est i es fusiona amb les muntanyes i les fronteres més petites d'Aladagh. al nord-est a la carena paral·lela de la muntanya Köpetdag a les parts del nord de Khorasan. Totes aquestes muntanyes formen part del cinturó d'Alpides, molt més gran. Aquesta serralada es divideix en les muntanyes d'Elburz occidental, central i oriental. La serralada occidental d'Elburz (normalment anomenada Talix) s'estén cap al sud-sud-est gairebé al llarg de la costa occidental del mar Caspi. L'Elburz central (les muntanyes d'Elborz en el sentit més estricte) s'estén d'oest a est al llarg de tota la costa sud del mar Caspi, mentre que la serralada d'Alburz oriental s'estén en direcció nord-est, cap a les parts del nord de la regió de Khorasan, al sud-est del Mar Caspi. La Muntanya Damavand (àrab Damawand), la muntanya més alta de l'Iran amb 5.610,0 m es troba a les muntanyes centrals d'Elburz i és el 12è cim més alt del món i el segon més destacat d'Àsia després de l'Everest.M. Bazin, E. Ehlers, B. Hourcade, "Alborz: Geografía", Encyclopædia Iranica, vol. II. I, n.° 8, páginas 813-821 .
miniatura|Elburz en un mapa geogràfic de l'Iran miniatura|Damavand, el cim més alt d'Elburz No s'ha de confondre amb el mont Elbrús, que és un cim del Caucas. L'alçada mitjana de la serralada no sobrepassa els 3.000 metres. A la part septentrional, hi ha molts boscos, però a la meridional la vegetació és minsa a causa de la poca quantitat de pluja. El primer que va donar aquest nom a la serralada fou Hamd Allah Mustawfi. Anteriorment, era coneguda com a Semiramidis Mons (Σεμειραμίδος ὄρος) i així és esmentada per Flavi Arrià i Marcià, que diuen que formava la part persa de l'entrada al golf Pèrsic a la regió de Carmània.
Etimologia El nom Alburz deriva de Harā Barazaitī, una muntanya llegendària de l'Avesta, el text principal del zoroastrisme. Harā Barazaitī prové d'un nom proto-iraní, Harā Bṛzatī, que significa "Muntanya Muralla". Bṛzatī és la forma femenina de l'adjectiu bṛzant- "alt", l'avantpassat del modern bouland persa i BarzBerazandeh, afins al sànscrit Brihat. Harā es pot interpretar com "vigilància" o "guarda", d'una arrel indoeuropea * ser- "protegir". Al persa mitjà, Harā Barazaitī es va convertir en Harborz, el persa modern Alborz, que és un parent d'Elbrús, el cim més alt del Caucas.
miniatura|Serra d'Elburz vista des de Teheran
miniatura|Vista de la torre Milad a la ciutat i les muntanyes
Mitologia Els zoroastrians semblen identificar la serralada amb el lloc d'habitatge dels peshyotans, i la secta zoroastriana Ilm-e-Kshnoom identifica la muntanya Davamand com la llar dels Saheb-e-Dilan ('Mestres del cor'). En la seva èpica Shahnameh, el poeta Firdawsí parla de les muntanyes "com si estiguessin a l'Índia ". Això podria reflectir un ús més antic, ja que nombrosos cims alts van rebre el nom, i alguns fins i tot el reflecteixen fins als nostres dies, inclòs el mont Elbrús a les muntanyes del Caucas i el mont Elbariz (Albariz, Jebal Barez) a la zona de Kerman sobre l'Estret d'Ormuz. Tots aquests noms reflecteixen el mateix compost lingüístic iranià, i han estat identificats especulativament, en un moment o altre, com la llegendària muntanya Hara Berezaiti de l'Avesta.
Geologia La serralada d'Elburz forma una barrera entre el sud del Caspi i l'Altiplà Iranià. Només són 60-130 km d'ample i consta de sèries sedimentàries que daten des del Devonià superior fins a l'Oligocè, predominantment calcàries del Juràssic sobre un nucli de granit. Les condicions continentals pel que fa a la sedimentació es reflecteixen en gresos gruixuts del Devonià i en esquists juràssics que contenen vetes de carbó. Les condicions marines es reflecteixen en estrats carbonífers i pèrmics que es componen principalment de calcàries. A la serralada oriental d'Elburz, la secció extrema oriental està formada per roques mesozoiques (principalment triàsiques i juràssiques), mentre que la part occidental de la serralada oriental d'Alborz està formada principalment per roques paleozoiques. Les roques precambrianes es poden trobar principalment al sud de la ciutat de Gorgan situada al sud-est del mar Caspi i, en quantitats molt més petites, a les parts central i occidental de la serralada central d'Alborz. La part central de la serralada Central Alborz està formada principalment per roques triàsiques i juràssiques, mentre que la secció nord-oest de la serralada està formada principalment per roques juràssiques. Llits molt gruixuts de tufs volcànics verds i laves terciaris (majoritàriament de l'Eocè) es troben principalment a les parts sud-oest i centre-sud de la serralada. L'extrem nord-oest de l'Alborz, que constitueix la serralada occidental d'Alborz o les Muntanyes Talix, està formada principalment per dipòsits volcano-sedimentaris del Cretaci superior, amb una franja de roques paleozoiques i una banda de roques triàsiques i juràssiques a les parts meridionals, tots dos en direcció nord-oest-sud-est. Quan el mar de Tetis es va tancar i la placa aràbiga va xocar amb la placa iraniana, i es va empènyer contra ella, i amb el moviment en sentit horari de la placa eurasiàtica cap a la placa iraniana i la seva col·lisió final, la placa iraniana es va pressionar des d'ambdós costats. Les col·lisions van provocar finalment el plegament de les roques del Paleozoic superior, el Mesozoic i el Paleogen i el vulcanisme del Cenozoic (principalment l'Eocè), per formar les muntanyes d'Alborz, principalment durant el Miocè. L'Orogènesi alpina va començar, doncs, amb el vulcanisme eocè a les parts sud-oest i centre-sud de l'Alborz, i va continuar amb l'aixecament i plegament de les roques sedimentàries més antigues a les parts nord-oest, central i est de la serralada, durant l'orogènia més important. Fases que daten de les èpoques del Miocè i del Pliocè.
Ecoregions, flora i fauna Mentre que els vessants meridionals de les muntanyes d'Alborz solen ser semiàrids o àrids, amb precipitacions irregulars i baixes, els vessants nord de la serralada solen ser humits, especialment a les parts occidentals de l'Alborz central. Als vessants sud o a l'ecoregió de l'estepa forestal de la serra d'Elburz, les elevacions més altes són àrides amb pocs arbres. El ginebre és l'arbre més comú en zones inaccessibles i a gran cota, mentre que els arbustos comuns són el pistatxo, l'auró i l'ametller. Però als vessants nord, l'ecoregió de boscos mixts d'Hircans del Caspi és exuberant i boscosa. La vegetació natural d'aquesta regió creix en diferents zones:
boscos d'Hircans als nivells més baixos,
fagedes a la zona mitjana,
boscos d'alzines a les regions més altes.
El xiprer salvatge és la forma de vegetació dominant en algunes valls, mentre que les oliveres creixen a les valls occidentals de l'Alborz central prop del Sefidrud. Entre els animals i les aus importants que es troben a les aus es troben el cabra cabra bezoar, la guineu de Blanford, la guineu de Rüppell, la guineu vermella, la daina persa, el senglar, l'ós bru del Caucas, el lleopard persa, el llop de l'Índia, l'oca, l'oca, el picot, el voltor leonat i l'àguila. Muntanyes d'Alborz. L'extint tigre Caspi també va viure a les muntanyes d'Alborz.
Prehistòria Les proves arqueològiques d'Alborz indiquen que els primers grups humans estaven presents a la regió des d'almenys el Paleolític inferior tardà. La cova Darband situada a la província de Gilan conté proves del Paleolític inferior tardà. Artefactes de pedra i fòssils d'animals van ser descoberts per un grup d'arqueòlegs del Departament de Paleolític del Museu Nacional de l'Iran i ICHTO de Gilan. La presència d'un gran nombre d'ós de les cavernes i restes d'ós bru i rares artefactes de pedra al lloc indica que Darband representa principalment un cau d'ós. La coaparició d'artefactes i ossos d'ós no implica la depredació humana ni la depuració. Com que no hi ha marques clares, excepte alguns signes de cremada als ossos de l'ós, probablement s'acumulen a través de processos naturals.Biglari, F., V. Jahani 2011 The Pleistocene Human Settlement in Gilan, Southwest Caspian Sea: Recent Research, Eurasian Prehistory 8 (1-2): 3-28 Durant el període del Paleolític Mitjà, probablement els neandertals estaven presents a la regió, ja que els seus fòssils s'han trobat al nord-oest d'Alborz, a la cova d'Azykh. Les seves eines de pedra es van trobar a la cova de Buzeir i a la cova de Kiaram i en molts altres llocs estudiats. L'evidència de l'ésser humà modern prové d'un lloc al costat del riu anomenat Garm Roud a la província de Mazandaran que es remunta a fa uns 30.000 anys.Berillon G., Asgari Khaneghah A. (dir.) 2016. Garm Roud: une halte de chasse en Iran, Paléolithique supérieur, Garm Roud: Hunting place in Iran, Upper Paleolithic. Prigonrieux: @rchéo-éditions, IFRI,
Estacions d'esquí A causa dels grans hiverns nevats de les muntanyes d'Elburz, hi ha diverses estacions d'esquí en diferents indrets de la serra. Alguns d'ells, segons els aficionats a l'esquí, es troben entre els millors del món. Alguns dels més importants són Dizin, Shemshak, Tochal i Darbandsar.
Muntanyes, cims, llacs alpins i atraccions Els quatremils d'Elburz amb almenys 300 metres de prominència topogràfica:
+ Nom Alçada (m) Prominència (m) 1 Damavand 5610 4661 2 Alam-Kuh 4828 1848 3 Kalahoo 4412 345 4 Azad Kuh 4398 980 5 Kholeno 4375 746 6 Fes Khaharan 4310 644 7 Avidar 4286 503 8 Gran Nazer 4260 510 9 Kaman-Kuh 4234 533 10 Zarrin-Kuh 4198 451 11 Sarakchal 4194 317 12 Sialan 4160 1160 13 Kolunbastak 4156 359 14 Sha Alborz 4125 931 15 Naz 4108 1018 16 Fes Berar 4082 1352 17 Kahoun 4075 342 18 Varavašt 4025 852 19 Korma-Kuh 4020 359 20 Parchenan 4015 1144 21 Saat 4003 428
Els cims amb altitud de 3800 m - 4000 m, amb almenys 300 metres de prominència topogràfica:
+ Nom Alçada (m) Prominència (m) 1 Mishineh Marg 3990 562 2 Tochal 3964 1164 3 Karkas Neshin 3950 537 4 Khashechal 3945 645 5 Vantar 3944 544 Kharsang del Sud 3940 293 6 Sechal 3936 436 7 Sineza 3933 336 8 Shahvar 3932 1923 9 Mehrchal 3912 759 10 Keyoonchal 3910 390 11 Pashooreh 3896 814 12 Nazer petit 3881 444 13 Gavingchal 3880 344 14 Deev Asiab 3880 421 15 Zarrin-Kuh 3850 858 Kushgak (Sorkhak) 3843 299 16 Gavkoshan 3840 1160 17 Khozanak 3840 402 18 Asemankuh 3819 499
Els cims amb almenys 1000 metres de prominència topogràfica:
+ Nom Alçada (m) Prominència (m) 1 Damavand 5610 4661 2 Shahvar 3932 1923 3 Alam-Kuh 4828 1848 4 Neyzeva 3730 1510 5 Fes Berar 4082 1352 6 Tochal 3964 1164 7 Sialan 4160 1160 8 Gavkoshan 3840 1160 9 Parchenan 4015 1144 10 Shahdar Kuh 3252 1107 11 Ghadamgah 3563 1057 12 Badleh Kuh 3203 1036 13 Naz 4108 1018
Llocs Maymun-Diz Damavand muntanya i cim Tochal Tangeh Savashi Alam Kuh Alamut Dizin
Referències
Bibliografia North, S.J.R., Guide to Biblical Iran, Roma 1956, p. 50. Diversos autors, “Alborz,” Encyclopædia Iranica, I/8, p. 810-821; una versió actualitzada es troba disponible en línia a http://www.iranicaonline.org/articles/ (consultat el 18 de juny del 2016).
Rechinger, Karl Heinz and Schönbeck-Temesy, Eva 1972. Solanaceae. Nº 100, 102 pp. - a fascicle of Flora Iranica: Flora des iranischen Hochlandes und der umrahmenden Gebirge; Persien, Afghanistan, Teile von West-Pakistan, Nord-Iraq, Azerbaidjan, Turkmenistan (Translation: 'Flora Iranica: Flora of the Iranian Highlands and the adjoining mountain ranges; Iran, Afghanistan, parts of Western Pakistan, Northern Iraq, Azerbaijan, Turkmenistan').
Enllaços externs
Alborz Mountains, Photos from Iran, Livius . Mapes, fotos i llista de cims. Astronomia.
Categoria:Serralades de l'Iran