miniatura|Temple de les Inscripcions a Palenque, Mèxic miniatura|Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans. Contrari a la creença popular, els maies no han desaparegut, sinó que milers de descendents viuen encara a aquestes àrees i parlen diferents dialectes de la llengua maia. La civilització maia es va desenvolupar en els territoris actuals de Guatemala, Belize, Hondures, El Salvador i en cinc estats del sud-est de Mèxic: Campeche, Chiapas, Quintana Roo, Tabasco i Yucatán, amb una història d'aproximadament 3.000 anys. Durant aquest llarg temps, en aquest territori es van parlar centenars de dialectes que generen avui prop de 44 llengües maies diferents. Parlar dels «antics maies» és referir-se a la història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més importants, ja que el seu llegat científic i astronòmic és mundial. La literatura maia il·lustra la vida d'aquesta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el Popol Vuh, els diversos llibres del Chilam Balam, en són mostra. El que sí que va ser destruït amb la conquesta és el model de civilització que fins a l'arribada dels primers espanyols, havia generat tres mil·lennis d'història. La conquesta espanyola dels pobles maies no es va consumar fins al 1697, amb la presa de Tayasal, capital dels maies Itzá, i Zacpetén, capital dels maies Ko'woj, al Petén (actual Guatemala). L'últim estat maia va desaparèixer quan el govern mexicà de Porfirio Díaz va ocupar el 1901 la seva capital, Chan Santa Cruz, donant així fi a l'anomenada Guerra de Castes. Els maies van fer grans i impressionants construccions des del Preclàssic mitjà i grans ciutats com Nakbé, El Mirador, San Bartolo, Cival, localitzades a la Conca del Mirador, al nord del Petén, i durant el Clàssic, les conegudes ciutats de Tikal, Quiriguá (ambdues les primeres a ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el 1979 i 1981 respectivament), Palenque, Copán, Río Azul, Calakmul, Comalcalco (construïda de maó cuit), així com Ceibal, Cancuén, Machaquilá, Dos Pilas, Uaxactún, Altún Ha, Piedras Negras i molts altres llocs en l'àrea. Es pot classificar com un imperi, però no se sap si al moment de la colonització van imposar la seva cultura o si va ser fruit de la seva organització en ciutats estat independents, la base era l'agricultura i el comerç. Els monuments més notables són les piràmides que van construir en els seus centres religiosos, al costat dels palaus dels seus governants (llocs de govern i residència dels nobles), sent el major trobat fins ara el de Cancuén, al sud del Petén, moltes de les estructures estaven decorades amb pintures murals i adorns d'estuc. Altres restes arqueològiques importants inclouen les lloses de pedra tallada usualment anomenades esteles (els maies en deien tetun, 'tres pedres'), que mostren efígies dels governants al costat de textos logogràfics que descriuen les seves genealogies, entronitzacions, victòries militars, i altres èxits. La ceràmica maia està catalogada com una de les més variades, fines i elaborades del món antic. Els maies participaven en el comerç a llarga distància a Mesoamèrica, i possiblement més enllà. Entre els béns de comerç hi havia el jade, el cacau, el blat de moro, la sal i l'obsidiana.
Història Els maies van construir les famoses ciutats de Tikal, Palenque, Copán, Calakmul, Uaxactún, Altún Ha, i molts altres llocs en l'àrea. Van desenvolupar un imperi basat en l'agricultura, i consistia en nombroses ciutats estat independents. Els monuments més notables són les piràmides que van construir en els seus centres religiosos, al costat dels palaus dels seus governants. Altres restes arqueològiques importants inclouen enormes pedres tallades, que descriuen als governants al costat de textos jeroglífics que descriuen les seves genealogies, victòries militars i altres fites històriques. Tots els monuments construïts pels maies estaven plens de grans extensions de naturalesa. Per ells la naturalesa significava poder i respecte.
Durant els segles i la cultura maia va entrar en decadència, abandonant la majoria de les ciutats de les terres baixes centrals. Segurament la guerra, l'esgotament de les terres de cultiu, la sequera, o alguna combinació d'aquests factors són sovint suggerits com els motius de la decadència. Existeix evidència arqueològica de guerres, fams, i revoltes en diversos llocs de les terres baixes centrals. El primer contacte dels castellans quan arribaren a Mèxic fou amb els maies, aleshores aquests pagaven tribut als asteques que conqueriren tota la regió. Els monuments més notables són les piràmides esglaonades que van construir en els seus llocs religiosos, les pistes de joc, les plataformes cerimonials i els observatoris.
Període preclàssic També anomenat Període Agrícola, hi ha un debat sobre els anys d'inici i fi d'aquest interval de temps, el més acceptat en aquest cas, per a l'àrea maia, s'inicia aproximadament l'any 1000 aC i acabaria al voltant del 320 dC. Durant aquest període es desenvolupa l'idioma maia i el poble maia adquireix experiència i construeix algunes grans ciutats.
Una teoria, basada en estudis de ceràmica, motiva a deduir que en el període Preclàssic la costa de l'Oceà Pacífic, des de l'est d'Oaxaca fins al Salvador va estar poblada pels ancestres dels mixe i popoluca actuals, d'un d'aquests és el grup dels maies que, cap al 1200 aC, van emigrar cap al Golf de Mèxic i van desenvolupar la civilització olmeca arqueològica. De fet, la ceràmica més antiga d'aquesta regió és d'un estil inconfusible anomenat Ocós, originària del Pacífic de Guatemala, però uns 600 anys més antiga que l'olmeca.
Segons una altra teoria, complementària a l'anterior, els descendents dels olmeques van emigrar a la zona del Petén guatemalenc, on posteriorment es van barrejar amb la gent del lloc originant als «protomaies». Hi ha alguns fragments on s'afirma que aquests provenien d'una migració que es va produir al nucli original maia, que certs arqueòlegs han trobat a la zona maia de Guatemala coneguda com El Petén, quan en el Preclàssic mitjà es van començar a desenvolupar ciutats monumentals en la Conca del Mirador com Nakbé, El Mirador i Cival, amb els seus ara famosos murals del Preclàssic, els més fins i antics de l'àrea maia. Aquestes grans ciutats ja comptaven amb totes les característiques que van fer famosos als maies del període Clàssic, i donant lloc al dubte que si els olmeques i maies van ser, efectivament, cultures que es van desenvolupar independentment.
Posteriorment, en el Postclàssic, alguns grups van emigrar del Petén rumb al nord (Península de Yucatán) i altres es van quedar aquí, d'aquesta manera s'explica l'origen de les diferents tribus maies (itzáes, xiús, cocomes, tzeltales, lacandons, entre altres), ja que cadascuna conservava trets comuns, només variaven els diferents dialectes. Quan es va realitzar la conquesta espanyola, cada un d'aquests grups es va anar adaptant al mestissatge cultural i es va anar fent únic i autònom en les seves tradicions. Al pas del temps la gran civilització maia va florir i va aconseguir auge a la zona nord del Petén, a la Conca del Mirador, al cor de la selva tropical, aquí va ser el seu nucli original. Alguns especulen que el poble maia va prendre com a exemple molts estils de vida de la cultura olmeca, encara que els recents troballes a les ciutats del Petén, com El Mirador, Cival, etc., Contradiuen aquesta teoria. D'aquesta època daten l'urbanisme i el que es van anar desenvolupant en un ambient estable i prolongat, es van adaptar al medi ambient en què vivien i sabien conviure amb la natura. Per tot això es distingeix el gran respecte que tenien com a éssers humans cap al seu entorn.
S'estima que la selva del Petén es trobava deshabitada a l'inici del tercer mil·lenni abans de Crist, quan els primers agricultors van construir les seves barraques a la vora del riu La Pasión i la Conca del Mirador, demostrat per mostres de pol·len de blat de moro, que daten del 2750 aC en llacs de la Conca del Mirador. Aquests es van començar a relacionar amb la població dels Alts i la costa del Pacífic de Guatemala i El Salvador, així com amb la de la costa del golf de Mèxic. Cap a l'any 1000 aC la població en expansió es va estendre per tota aquesta zona central iniciant-se el procés d'urbanització, l'ús de sistemes agrícoles més complexos i una organització política més avançada, capaç de controlar la creixent població i amb una jerarquització interna, en la qual nobles i sacerdots anaven ocupant els llocs d'autoritat. S'inicia una divisió del treball amb la diversificació d'ocupacions: agricultura, caça, pesca, recol·lecció, terrisseria, indústria lítica, indústria tèxtil, comerç i culte religiós.
El treball de la terra va donar prioritat al cultiu del blat de moro, el fesol, el cacau i la carbassa, en tant la caça, la pesca i la recol·lecció van quedar com activitats complementàries, per això a aquest període se li coneix també com agrícola. S'hi va desenvolupant una religió senzilla amb la creença en una vida ultra terrenal i el culte als morts. L'evidència arqueològica mostra que els maies van començar a edificar una arquitectura cerimonial fa uns 3000 anys. Hi ha un desacord entre els límits i la diferència entre els maies antics i una civilització mesoamericana preclàssica veïna, la cultura olmeca. Els olmeques i els maies antics semblen haver-se influenciat entre si. Els monuments més antics consisteixen en simples monticles de tombes, els precursors de les piràmides es van erigir més tard. De manera gradual, la influència de la cultura olmeca va deixar de ser tan gran com havia estat durant el període preclàssic mitjà. Cap al havia cessat definitivament. No obstant això, molts pobles de tota l'àrea mesoamericana havien absorbit alguns dels seus trets principals (culte als morts, arquitectura i escultura monumentals, el culte a les divinitats de l'aigua i el foc, etc.). Per al Preclàssic tardà, en tota Mesoamèrica van sorgir tradicions culturals regionals, que van ser construïdes sobre la base del llegat olmeca. Els maies van prendre d'aquest poble l'escriptura, el sistema de numeració i el compte llarg, i moltes altres coses. La cultura maia, pròpiament dita, no va sorgir sinó fins al primer segle de l'era cristiana, més o menys contemporània al desenvolupament de Teotihuacan. Els pobladors d'aquest últim assentament van controlar les relacions comercials de la zona amb la resta de Mesoamèrica fins que van ser envaïts cap a l'any 400 dC, per guerrers provinents del centre de Mèxic, de la poderosa ciutat de Teotihuacan, la influència militar i cultural es va deixar sentir des de llavors en tot l'àmbit maia.
Període clàssic També anomenat Període teocràtic, abasta des dels anys 320 al 987 dC, aproximadament. Rep aquest nom perquè al principi es va creure que va ser el grup sacerdotal el que va exercir el poder polític i que tota la vida econòmica, social i cultural es va desenvolupar entorn de la religió. Els grups sacerdotals van tenir gran importància en el govern dels Estats maies del Clàssic; malgrat això, mai van ser dirigents. Hi havia una classe noble i, en tot cas, eren els guerrers qui concentraven el poder. La imatge dels maies com una societat governada per sacerdots va ser enderrocada quan es va descobrir que les ciutats estaven en permanent guerra les unes amb les altres. Es va incrementar notablement l'agricultura com a activitat econòmica bàsica, la qual era practicada per grans contingents de pagesos, propiciant una complexa divisió del treball i en conseqüència una forta estratificació social. miniatura|Cobá.