Els altaics (altay: алтайлар, romanitzat: altaylar), són un grup ètnic turc de pobles indígenes de Sibèria que viuen principalment a la República d'Altai, Rússia. Uns quants milers d'altaics també viuen a Mongòlia (muntanyes d'Altai) i a la Xina (prefectura d'Altai, Xinjiang), però no estan reconeguts oficialment com a grup diferent i apareixen sota el nom "Oirats" com a part dels mongols, així com a Kazakhstan, on són al voltant de 200.Agency of the Republic of Kazakhstan on statistics. 2009 Census Per a etnònims alternatius, vegeu també Tele, Black Tatar i Oirats. Durant la dinastia Yuan del Nord, van ser governats a l'àrea administrativa coneguda com a província de Telengid.
Història L'evidència lingüística, genètica i arqueològica recent suggereix que els primers pobles turquesos descendien de comunitats agrícoles del nord-est de la Xina que es van traslladar cap a l'oest a Mongòlia a finals del III mil·lenni aC, on van adoptar un estil de vida pastoral. A principis del I mil·lenni aC, aquests pobles s'havien convertit en nòmades eqüestres. En els segles posteriors, les poblacions de l'estepa de l'Àsia central sembla que van ser progressivament substituïdes i turquificades pels turcs nòmades d'Àsia oriental, que van marxar de Mongòlia.. "These results suggest that Turkic cultural customs were imposed by an East Asian minority elite onto central steppe nomad populations... The wide distribution of the Turkic languages from Northwest China, Mongolia and Siberia in the east to Turkey and Bulgaria in the west implies large-scale migrations out of the homeland in Mongolia.. "These results suggest that Turkic cultural customs were imposed by an East Asian minority elite onto central steppe nomad populations... The wide distribution of the Turkic languages from Northwest China, Mongolia and Siberia in the east to Turkey and Bulgaria in the west implies large-scale migrations out of the homeland in Mongolia.
Hi va haver assentaments ètnics heterogenis durant l'edat del bronze i del ferro a la regió on viuen avui els Altai. A partir del segle V aC els pobles turcs es van establir a la zona i aviat van començar a barrejar-se amb les poblacions anteriors. Aleshores, la regió va ser conquerida o es va convertir en l'esfera d'influència dels xiongnu, el kaganat de Rouran, el kaganat turc, l'imperi uigur i el kirguís de Yenisei. Durant aquests períodes, la població local de la zona es va turquitzar culturalment i lingüísticament.
Segons un estudi del 2016, els altaics, precisament alguns altaics del sud, van assimilar els yeniseians locals que estaven estretament relacionats amb els grups paleoesquimals.
Del segle XIII al XVIII el poble d'Altai va ser dominat políticament i culturalment pels mongols. L'origen dels altaics del sud es pot rastrejar durant aquest període a partir del resultat de la barreja de tribus kipchak i mongoles. Mentrestant, els altaics del nord van ser el resultat de la fusió de tribus turques amb samoiedes, kets i altres grups siberians.
Després del 1874, però sobretot al , es va començar a fer servir el nom altaic per designar al grup humà dels turcomongols. La proposta fou de M. A. Castrén. El seu nom antic era turanis o turanians que havia inventat F. Max Müller. Un nou concepte més ampli fou el d'uraloaltaics, que comprenia als pobles turcomongols i altres com els nènets, els finoúgrics i els tungusos.
Avui, els interessos especials dels altaics estan articulats i defensats per l'Associació d'Ètnosis del Nord d'Altai.
Referències
Categoria:Grups turquesos Categoria:República de l'Altai