Ciutat del Cap (, , ) és la segona ciutat més poblada de Sud-àfrica. Forma part de la municipalitat metropolitana de Ciutat del Cap. És la capital de la Província Occidental del Cap, i també la capital legislativa de Sud-àfrica, on se situen tant el Parlament Nacional com moltes altres seus governamentals. Ciutat del Cap és famosa pel seu port i per la seva conjunció natural de flora, la muntanya de la Taula i la punta del Cap. Sovint considerada com una de les ciutats més belles del món per la seva geografia, Ciutat del Cap és la destinació turística més popular del país.
Originàriament es va desenvolupar com a estació de proveïment per als vaixells holandesos que viatjaven a l'Àfrica oriental, l'Índia i Àsia, més de dos-cents anys abans de l'obertura del canal de Suez el 1869. L'arribada del navegant holandès Jan van Riebeeck el 6 d'abril de 1652 va significar l'establiment del primer assentament europeu a l'Àfrica subsahariana. Ràpidament va superar el seu propòsit originari com el primer lloc d'avançada al castell de Bona Esperança. Era la ciutat més gran de Sud-àfrica fins al creixement de Johannesburg i Durban.
Tenia llavors una població de 3.497.097 d'habitants el 2007.Statistics South Africa, Community Survey, 2007, Basic Results Municipalities (pdf-file) Consultat en 23/3/2008 La seva superfície de 2.499 quilòmetres quadrats la converteix en una de les ciutats més extenses del país, amb una densitat demogràfica comparativament baixa, de 1.425 habitants per quilòmetre quadrat.
Ciutat del Cap està agermanada amb la ciutat francesa de Niça.
A Robben Island (literalment 'illa de les foques'), una illa molt propera a Ciutat del Cap, va estar pres durant 18 anys el líder del moviment antiapartheid i Premi Nobel de la Pau, Nelson Mandela.
Història No se sap res sobre la data en què els primers humans van ocupar l'àrea abans de l'ocupació europea al . Les restes més antigues de la regió es van trobar a la cova Peers a Fish Hoek i daten de fa uns 12.000 anys.
Poca cosa se sap de la història dels primers residents de la regió, perquè no hi ha historial escrit d'aquesta àrea abans que fos esmentada per primera vegada pel navegant portuguès Bartolomé Díaz l'any 1486. Vasco de Gama va analitzar una zona del cap de Bona Esperança el 1497 i l'àrea no va tenir contacte regular amb els europeus fins al 1652, quan l'holandès Jan van Riebeeck i altres treballadors de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (en neerlandès Verenigde Oost-indische Compagnie, VOC) van ser enviats al Cap a establir una estació de ruta per a vaixells que viatjaven a les Índies orientals holandeses. La ciutat va créixer lentament durant aquest període, ja que era molt difícil trobar-hi mà d'obra adequada. Això va provocar la importació d'esclaus des d'Indonèsia i Madagascar, molts dels quals es convertirien en les primeres comunitats mestisses del Cap.
El Cap va romandre sota control d'Països Baixos fins a la dècada de 1780, quan els holandesos van combatre en la Guerra d'Independència dels Estats Units i en les guerres de la Revolució francesa i l'època napoleònica, al costat de França, en contra del Regne Unit. Com a conseqüència, els britànics van envair Holanda el 1795. Durant aquesta època la VOC ja havia perdut gairebé tota la seva influència a Ciutat del Cap i estava pràcticament a punt de fer fallida. Quan els holandesos van caure derrotats davant els britànics, aquests últims van ser destinats al Cap amb l'excusa de prevenir una invasió francesa.
Els britànics van guanyar indiscutiblement el control de Ciutat del Cap a l'any 1795, en la batalla de Muizenberg. Segons els termes d'un acord de pau negociat després de la guerra, el Cap va ser retornat a Holanda l'any 1803. La guerra es va reprendre aquest mateix any i les forces britàniques van tornar a ocupar el Cap en guanyar la batalla de Blaauwberg el 1806. En el tractat de pau de 1814 que va finalitzar la guerra a Europa, el Cap va ser incorporat permanentment a l'Imperi britànic. En créixer el territori sota control britànic, la ciutat es va convertir en la Colònia del Cap recentment formada. miniatura|L'arribada de Jan van Riebeeck a la badia Mesa
El descobriment de diamants a Griqualand West l'any 1869 i d'or a la reserva de Witwatersrand el 1886, prop del que avui és Johannesburg, va provocar una febre de l'or massiva. Johannesburg va créixer ràpidament a mesura que el país rebia onades d'immigrants. Van sorgir tensions entre els boers, que havien pres part en el Great Trek i havien establert repúbliques al centre del país, els nous immigrants, anomenats uitlanders i el govern colonial britànic. Aquest conflicte va desembocar en la Segona Guerra angloboer. Després que els britànics guanyessin aquesta guerra i adquirissin el control de les indústries d'or i diamants, van unificar la Colònia del Cap amb les dues repúbliques boer derrotades (la República Sud-africana i l'Estat Lliure d'Orange) i la colònia britànica de Natal, per formar la Unió de Sud-àfrica, que va ser proclamada el 1910 amb Ciutat del Cap com la seva capital legislativa, una funció que continua ocupant actualment.
El 1948, el Partit Nacional va sortir victoriós en una elecció que prometia lleis de segregació ètnica, conegudes col·lectivament per la paraula en afrikaans apartheid. Com a conseqüència de l'Acta d'Àrees de Grups, que va classificar totes les àrees del país i ciutats d'acord amb l'ètnia, els suburbis anteriorment multiètnics van ser escombrats de residents il·legals o demolits. L'exemple més famós a Ciutat del Cap n'és el districte 6, que va ser demolit l'any 1965: forçà el moviment de prop de 60.000 residents després que es declarés com a regió només per a blancs. Molts d'ells van ser reubicats a les planures del Cap. Sota l'apartheid, el Cap es considerava una "zona laboral preferentment mestissa" i excloïa els negres africans.
Ciutat del Cap va ser bressol de molts líders del moviment antiapartheid, malgrat l'engarjolament dels líders a Robben Island, una illa penitenciària a 10 quilòmetres mar endins, on molts presoners polítics famosos van ser tancats durant molts anys. En un dels moments més importants que van marcar el final de l'apartheid, Nelson Mandela va fer públic el seu discurs l'11 de febrer de 1990 des de la balconada de l'edifici municipal de Ciutat del Cap hores després d'haver estat alliberat. El seu discurs va anunciar l'inici d'una nova era per a l'estat i es va dur a terme la primera elecció democràtica sud-africana quatre anys més tard, el 27 d'abril de 1994.
Des de 1994, la ciutat ha hagut d'afrontar problemes seriosos com la SIDA, la tuberculosi i el sorgiment de crims relacionats amb les drogues; això ha afectat la ciutat: té una de les taxes d'homicidis més altes del món, encara que des de 2004 els índexs de delinqüència a la ciutat han baixat un 90%, i ha provoca l'increment de població en els districtes centrals. S'ha assenyalat l'escassa qualitat dels transports públics. Al mateix temps, l'economia ha ressorgit en nivells sense precedents, per l'esclat del turisme i les agències immobiliàries.
Des del final de l'apartheid, Ciutat del Cap es manté com el lloc central de l'oposició política a l'ANC; és l'única gran ciutat governada per l'oposició. Ocupa el lloc número 85 entre 215 ciutats del món pel seu nivell i qualitat de vida, i és la primera ciutat de Sud-àfrica i d'Àfrica, segons el rànquing realitzat per Mercer Human Resources Consulting i la seva alcaldessa Helen Zille va ser nomenada "millor alcaldessa" de l'any 2008.
El 2018 hi hagué una alerta que el març d'aquest any podria tindre falta de subministrament d'aigua per falta de precipitacions més un gran creixement de la població.
Geografia miniatura|Ciutat del Cap des del satèl·lit Landsat de la NASA al febrer de 2000 El centre de Ciutat del Cap se situa a l'extrem nord de la península del Cap. La muntanya de la Taula forma una marcada depressió cap a la conca de la ciutat, amb el seu altiplà d'un quilòmetre d'altura, i està envoltada de precipicis gairebé verticals: el Pic del Diable i el cap de Lleó. De vegades es forma una franja prima de núvols sobre la muntanya i a causa de la seva aparença se l'anomena les "tovalles de la taula". La península consta d'una abrupta cadena muntanyosa que sobresurt a l'oceà Atlàntic i acaba a la punta del Cap. Existeixen més de 70 cims de vora 300 metres (la definició americana d'una muntanya) dins dels límits oficials de la ciutat. Molts dels suburbis de Ciutat del Cap es troben al gran pla del Cap, que s'uneix a la península a la terra principal. Les planes del Cap descansen en el que es coneix com un pla marí ascendent, consistent en la seva major part en la sorra geològica que mostra que antigament el mont Taula va ser una illa.
Clima La península del Cap té un clima mediterrani amb estacions ben definides. A l'hivern, que va de maig a agost, grans fronts freds venen de l'oceà Atlàntic amb fortes precipitacions i vents del nord-oest. Els mesos d'hivern són freds, amb una temperatura mínima mitjana de 7 °C. La major part de la pluja de la ciutat cau durant l'hivern, però a causa de la topografia muntanyosa de la ciutat, les quantitats de pluja poden variar espectacularment en cada àrea específica. El suburbi de Newlands, que es troba al sud de la ciutat, és considerat el més humit de Sud-àfrica. Les planes de la vall costanera tenen de mitjana 515 mil·límetres de pluja a l'any, mentre que les àrees muntanyoses poden tenir de mitjana fins a 1.500 mil·límetres anuals. L'estiu, que va de novembre a febrer, és càlid i sec. La península rep freqüentment vents forts del sud-est, coneguts localment com els "doctors del Cap", perquè netegen l'aire de la contaminació. Aquest vent és causat per un sistema d'alta pressió que s'origina al sud atlàntic a l'oest de Ciutat del Cap, conegut com l'alt sud atlàntic. Les temperatures estiuenques són suaus, amb una màxima mitjana de 26 °C.
Taula climàtica Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov DesAny Temperatura màxima registrada (°C)39384139343029323337403541 Temperatura diürna màxima mitjana (°C)26272523201818181921242522 Temperatura diürna mínima mitjana (°C)161614129878911131511 Temperatura mínima registrada (°C)76521 -1 -100146 -1 Mitjana de precipitacions mensuals (mm)151720416993827740301417515 Quantitat mitjana de dies plujosos (>= 1 mm)65581113121410956103Font: Servei Meteorològic Sud-africà
Flora i fauna Ciutat del Cap té un dels nivells de biodiversitat més alts de qualsevol àrea equivalent del món.
Hi viuen un total de 19 tipus de vegetació diferents, dels quals diversos són completament endèmics de la ciutat i no viuen en cap altre lloc del món. També és l'únic hàbitat de centenars d'espècies endèmiques, i n'hi ha centenars d'altres que estan severament amenaçades. Aquesta enorme diversitat d'espècies es deu principalment al fet que la ciutat té un emplaçament al punt de convergència de diversos tipus de sòls i microclimes.
Una qüestió que se cita sovint és que hi ha més espècies de plantes indígenes només a la Table Mountain que a tot el conjunt de les illes Britàniques.A.G. Rebelo, C. Boucher, N. Helme, L. Mucina, M.C. Rutherford et al. 2006. Fynbos Biome, a: L. Mucina & M.C. Rutherford (eds). The Vegetation of South Africa, Lesotho and Swaziland.
Actualment, el ràpid creixement de la població i la urbanització sobre el territori ha cobert gran part d'aquests ecosistemes. En conseqüència Ciutat del Cap té més de 300 espècies de plantes amenaçades i 13 que ja s'han extingit. De fet, la península del Cap, que es troba totalment dins de Ciutat del Cap, té la major concentració d'espècies amenaçades que qualsevol àrea continental de mida equivalent del món.
Els ecosistemes restants estan parcialment protegits per un sistema de més de 30 reserves naturals –incloent el gran Parc Nacional de la Muntanya de la Taula.
Govern miniatura|Ajuntament de Ciutat del Cap, situat a City Bowl