miniatura|Símbol internacional de defensa
La protecció civil és el sistema pel qual un país organitza la protecció i l'assistència per a tots davant qualsevol tipus d'accident o catàstrofe, així com la salvaguarda dels béns i del medi ambient.
El sistema de protecció civil està format per diferents serveis i recursos, públics i privats, i diferents nivells de les administracions públiques. Per fer-ho, actua abans, durant i després de les emergències.
A Catalunya, les autoritats de protecció civil són l'alcalde o alcaldessa, en l'àmbit municipal, i el conseller o consellera d'Interior i Seguretat Pública, en l'àmbit de Catalunya. Les autoritats de protecció civil són els directors o directores dels plans dels respectius àmbits territorials.
Història
Protecció civil neix el 12 d'agost de 1949 en el Protocol 2 addicional a la Convenció de Ginebra Protecció a les víctimes dels conflictes armats internacionals, que és una de les disposicions atorgades per a facilitar el treball de la Creu Roja. Aquesta disposició indica: S'entén per «protecció civil» el compliment d'algunes o de totes les tasques humanitàries que s'esmenten a continuació, destinades a protegir la població civil contra els perills de les hostilitats i de les catàstrofes i a ajudar-la a recuperar-se dels efectes immediats que se’n deriva, així com a facilitar-li les condicions necessàries per sobreviureAquestes condicions són les següents:
Servei d'alarma. Evacuació. Habilitació i organització de refugis. Aplicació de mesures d'enfosquiment. Salvament. Serveis sanitaris, inclosos els de primers auxilis, i assistència religiosa. Lluita contra incendis. Detecció i assenyalament de zones perilloses. Descontaminació i mesures similars de protecció. Provisió d'allotjament i proveïments d'urgència. Ajuda en cas d'urgència per al restabliment i el manteniment de l'ordre en les zones damnificades. Mesures d'urgència per al restabliment dels serveis públics indispensables. Serveis funeraris d'urgència. Assistència per a la preservació dels béns essencials per a la supervivència. Activitats complementàries necessàries per a l'acompliment de qualsevol de les tasques esmentades, incloent-hi la planificació i l'organització.
S'entén per organismes de protecció civil els establiments i altres unitats creats o autoritzats per l'autoritat competent per una banda en conflicte per a realitzar qualsevol de les tasques esmentades i destinats i dedicats exclusivament a l'acompliment d'aquestes tasques.
S'entén per personal d'organismes de protecció civil les persones assignades d'una banda en conflicte exclusivament a l'acompliment de les tasques esmentades, inclòs el personal assignat exclusivament a l'administració d'aquests organismes per l'autoritat competent d'aquesta part.
S'entén per material d'organismes de protecció civil l'equip, els subministraments i els mitjans de transport utilitzats per aquests organismes en l'acompliment de les tasques esmentades. El seu postulat bàsic és: La Salvaguarda de la vida de les persones, els seus béns i l'entorn.
El 8 de juny de 1977, es va adoptar, a Ginebra, el Protocol Addicional als Convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949 relatiu a la Protecció de les Víctimes dels Conflictes Armats Internacionals (Protocol I). El citat Protocol va ser aprovat per la Cambra de Senadors de l'H. Congrés de la Unió, el dia 21 de desembre de 1982, segons Decret publicat en el Diari Oficial de la Federació el dia 24 de gener de 1983, i promulgat el dia 22 de desembre de 1983.
L'emblema internacional de protecció civil es troba estipulat en l'article No. 66 d'aquest Protocol, i diu: Art. 66.- El signe distintiu internacional de protecció civil consisteix en un triangle equilàter blau sobre fons color taronja, quan s'utilitzi per a la protecció dels organismes de protecció civil, del seu personal, els seus edificis i el seu material o per a la protecció de refugis civils.
Simbologia L'any 1949, just quan la Lliga de les Nacions, a la qual pertanyia la Creu Roja, debatia per la implementació de les tasques de protecció civil, a través d'un cos de caràcter civil i ja previst en el seu postulat bàsic, es llança una convocatòria per a buscar un distintiu que permetés el reconeixement d'aquesta disciplina a nivell mundial. Moltes nacions participen i és la d'Israel la qual guanya amb el símbol de l'Estrella de David emmarcada en un cercle de color ataronjat dintre d'un quadrat de color groc.
Com que no complia amb el requisit de representar a un organisme neutral, apolític i laic, s'hi apliquen algunes modificacions: l'Estrella de David es va modificar, ja que només representava a un poble, i el més important, a una religió, cosa que protecció civil no pot admetre per ser imparcial. Per aquesta raó és modificada, deixant només el triangle superior. Els colors i la simbologia representen el següent: Triangle de Color Blau: simbolitza la prevenció, ja que el blau és un color que proporciona tranquil·litat i protecció (per aquest motiu els cossos policials l'utilitzen), al mateix temps pel que els països amb una forta influència religiosa dins de la seva vida quotidiana, no van oposar-se en acceptar-lo. Cada costat del triangle representa a cada força (en el Districte Federal) que atén una emergència, és a dir, el Govern, els grups voluntaris i la població en general, sempre en la base, ja que es depassarà la capacitat de resposta de qualsevol organisme pel simple fet d'estar en el lloc de la contingència. Cercle Ataronjat: aquest color representa l'acceleració del metabolisme i manté en alerta a la persona, a més de proporcionar a qui ho porta visibilitat, impedint accidents per falta d'aquesta. El Quadre Groc: Aquest color al final va ser rebutjat, però potser és el que més contingut tingui o el qual més parli referent a l'actitud de les persones, ja que representa al semàfor, en el qual el groc (ambar) al parpellejar indica un senyal de preventiva, però en realitat indica un senyal d'alerta sobre un perill imminent. Per aquest motiu s'hagi d'estar alerta de les conseqüències d'un problema donat.
Funcions Les funcions de la protecció civil són:
Previsió: actuacions que s'enfoquen a identificar el risc, avaluar-lo i conèixer el seu impacte en el territori. Prevenció: actuacions prèvies de vigilància que s'encaminen tant a la disminució dels riscos com a la detecció immediata. Planificació: establir i determinar les respostes davant de situacions d'emergència amb l'objectiu de gestionar i coordinar les actuacions dels diferents grups operatius i organismes que intervenen en l'emergència. Intervenció: conjunt d'actuacions orientades a minimitzar els efectes d'una emergència quan ja està succeint. Informació i sensibilització: accions encaminades a fomentar l'autoprotecció entre la ciutadania, donant a conèixer les mesures de prevenció i d'actuació davant d'una situació de risc. Rehabilitació: tasques i gestions encaminades al restabliment dels serveis essencials, a la valoració dels danys i a l'atenció i el suport als damnificats un cop finalitzada la situació que ha provocat l'emergència.
Organització de la protecció civil a Catalunya La Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya és l'organisme encarregat de desenvolupar el sistema de protecció civil de Catalunya, els seus recursos i estructures associades i els dispositius necessaris per a la seva coordinació.
El sistema de protecció civil està format per:
Serveis públics, formats pels serveis d'emergència (bombers, policia, emergències mèdiques, 112...) i serveis tècnics competents en riscos concrets (Servei Meteorològic de Catalunya, Agència Catalana de l'Aigua...)
Serveis d'autoprotecció de les activitats i instal·lacions, públiques o privades, que poden generar o patir una emergència greu.
Voluntariat de protecció civil, que està integrat en l'àmbit municipal.
D'altra banda, hi ha tres àmbits o administracions competents en matèria de protecció civil:
Els municipis en l'àmbit local, amb l'alcalde o alcaldessa com a autoritat local
La Generalitat de Catalunya en el conjunt de Catalunya, amb el conseller o consellera del Departament d'Interior com a màxima autoritat de protecció civil a Catalunya
L'Administració General de l'Estat en el cas dels riscos nuclear i bèl·lic i les emergències declarades d'interès nacional, amb el ministre o ministra de l'Interior com a autoritat estatal de protecció civil.
Les autoritats de protecció civil ocupen la direcció dels plans de protecció civil (plans d'emergència) corresponents en cada cas.
Els consells comarcals o les diputacions no tenen competències directes en matèria de protecció civil, però sí que poden donar suport als municipis en els seus àmbits respectius.
En cas de situació de risc o emergència greu, Protecció Civil dona suport a les autoritats de protecció civil (Generalitat i locals) en la presa de decisions de mesures d'emergència per protegir la població. Ho fa a través del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), recollint, analitzant i difonent la informació dels riscos i emergències i les possibles afectacions, amb la col·laboració de tots els serveis implicats i de les activitats afectades.
A més, s'informa a la població tant de les mesures d'autoprotecció com de les instruccions de les autoritats que han d'aplicar en cada cas.
També dona suport a l'actuació dels serveis d'emergència sobre el terreny facilitant informació i proposant a les autoritats mesures d'emergència a la població que facilitin l'actuació d'aquests serveis d'emergència.
Associacions de voluntariat de protecció civil de Catalunya El voluntariat de protecció civil a Catalunya possibilita la participació ciutadana de forma regular en tasques de protecció civil com a recurs del municipi en el desenvolupament de les seves funcions en matèria de protecció civil. Aquesta col·laboració es realitza per mitjà de les associacions de voluntaris de Protecció Civil, que depenen del municipi amb el qual acorden la col·laboració mitjançant un conveni.
Les associacions de voluntariat de protecció civil a Catalunya estan inscrites en el registre especial de la Direcció General de Protecció Civil, i el seu àmbit d'actuació és el terme municipal, però poden intervenir fora del municipi si ho requereix una altra autoritat de protecció civil, com un altre alcalde o el conseller d’Interior i Seguretat Pública.
A inicis del 2025, a Catalunya hi ha registrades més de 160 associacions de voluntariat de protecció civil que suposen més de 1.600 persones voluntàries.
Les actuacions del voluntariat de protecció civil es centren en:
La planificació, identificant riscos i donant suport en l'elaboració, implantació i manteniment de plans de protecció civil La sensibilització de la població, informant a la població dels riscos que la poden afectar i les mesures d'autoprotecció que han de prendre. Dispositius preventius, com en grans concentracions de persones o vigilància forestal, identificant situacions d'emergència, alertant els equips interns i el 112 i duent a terme una primera actuació. L'atenció a la població afectada i la logística en situacions de risc o emergència. Mesures preventives per minimitzar el risc. Col·laborar en recerques municipals I actuacions de suport als altres grups d'actuació.
Per a ser nomenat com a persona voluntària de protecció civil d'un municipi, abans s'ha de superar el Curs bàsic per a voluntariat de protecció civil, que organitza l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) a través de l'Escola de Bombers, Protecció Civil i Agents Rurals de Catalunya.
Per a crear una nova associació de voluntariat de protecció civil cal estar en coordinació amb el municipi, ja que les associacions han de ser reconegudes pel consistori, tenir-hi un conveni i treballar-hi conjuntament en les diferents actuacions que es realitzin.