Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945. El 1r de gener de 1993 es va escindir de comú acord i pacíficament, de manera que es va tornar a la situació històrica anterior, quan va ser fundada el 28 d'octubre de 1918 com un dels estats successors de l'Imperi austrohongarès, donant de nou lloc als dos països inicials precedents: la República Txeca (o Txèquia) i Eslovàquia. Tots dos països formen part de la Unió Europea (UE) des de l'any 2004.
Història La primera república
La Primera República de Txecoslovàquia (txec/eslovac: Československá republika), és l'estat txecoslovac que va existir des de 1918 fins a 1938. Comunament s'anomenava Txecoslovàquia (Ceskoslovensko).
Va ser fundat oficialment a la ciutat lorena de Darney el 28 d'octubre de 1918 amb els territoris de Bohèmia i Moràvia (segregats d'Àustria pel Tractat de Saint-Germain-en-Laye) i d'Eslovàquia (sostret a Hongria pel Tractat del Trianon), la Silèsia txeca i la Rutènia Carpàtica a conseqüència del desmembrament de l'Imperi Austrohongarès després de la Primera Guerra Mundial. El primer president va ser Tomáš Garrigue Masaryk.
Després de 1933, Txecoslovàquia era l'única democràcia que funcionava a l'Europa central i oriental.
Sota la pressió de la minoria alemanya dels Sudets, amb el suport de la veïna Alemanya nazi, el 1r d'octubre del 1938 Txecoslovàquia es va veure obligada a cedir la seva regió dels Sudets a Alemanya, com es recollia a l'Acord de Múnic (que la mateixa Txecoslovàquia no havia signat). També va cedir parts meridionals d'Eslovàquia i la Rutènia Carpàtica a Hongria i la regió de Zaolzie (Silèsia) a Polònia. El que va quedar de la Primera República Txecoslovaca, fou substituïda per la Segona República de Txecoslovàquia, estat que va durar menys de mig any abans que Alemanya l'acabés d'ocupar.
Creació miniatura|esquerra|Txecoslovàquia el 1928. miniatura||Escut de la primera república. Durant molt temps la zona va formar part de l'Imperi Austrohongarès fins que es va produir el seu esfondrament a la fi de la Primera Guerra Mundial. Bohèmia i Moràvia, sota el domini austríac, eren centres industrials de parla txeca, mentre que Eslovàquia, que formava part d'Hongria, era una regió agrària desenvolupada de manera que les condicions eren molt més propenses al desenvolupament d'un moviment nacionalista a Txèquia que a Eslovàquia.
Al final de la Primera Guerra Mundial, i com a part del concebut en el Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Txecoslovàquia va ser fundada d'una manera aliena als ciutadans dels dos països originals, el 28 d'octubre de 1918, com un dels estats successors de l'Imperi Austrohongarès. El nou estat va ser presidit per Tomáš Masaryk, qui va ser el seu primer president del 14 de novembre de 1918 al 14 de desembre de 1935. Va ser succeït en el càrrec pel seu estret aliat, Edvard Beneš.
La república estava formada pels territoris actuals de la República Txeca, Eslovàquia i (entre 1919 i 1939) Rutènia del Càrpat (breument independent com Ucraïna ciscarpàtica o Zakarpatská Ukraina). Va ser una república democràtica i pròspera durant el període d'entre guerres, però es va caracteritzar per problemes ètnics a causa del fet que les dues minories ètniques més grans (austríacs i eslovacs) no estaven satisfets amb la dominació política i econòmica dels txecs (bohemis i moravians), i que la majoria dels austríacs i hongaresos de Txecoslovàquia mai van estar d'acord amb la creació del nou estat.
Període d'entreguerres El període entre les dues guerres mundials va veure la florida de la democràcia a Txecoslovàquia. De tots els nous estats establerts al centre d'Europa després de 1918, només Txecoslovàquia conservava un govern democràtic fins que va esclatar la guerra. El 1920 es va instaurar la seva constitució que establia una democràcia parlamentària. La persistència de la democràcia suggereix que Txecoslovàquia estava millor preparada per mantenir la democràcia que altres països de la regió. Per tant, malgrat les disparitats regionals, el seu nivell de desenvolupament era molt més alt que la dels estats veïns. La població en general sabia llegir i escriure, i contenia els grups menys alienats. Sota el mandat de Masaryk, els polítics txecs i eslovacs van promoure condicions progressistes socials i econòmiques que van servir per calmar el descontentament.
El ministre de relacions exteriors Beneš es va convertir en el principal arquitecte de l'aliança de Txecoslovàquia, Romania i Iugoslàvia (la "Petita Entesa", 1921-1938) que el seu objectiu era mantenir la situació de la conca del Danubi, frenant els intents d'Hongria per recuperar les àrees perdudes. Beneš va treballar també en estreta col·laboració amb França. Molt més perillós era l'element alemany, que després de 1933 es va convertir en aliat dels nazis a Alemanya. El creixent sentiment d'inferioritat entre els eslovacs, que eren hostils als txecs, més nombrosos, va afeblir la unitat del país a la fi de 1930. Molts eslovacs van recolzar llavors un moviment nacionalista extrem, el Partit Popular Eslovac de Hlinka, i van donar la benvinguda a l'Estat Eslovac, titella de l'Alemanya nazi i creat en virtut del control de Hitler el 1939.
La segona república (1938–1939) miniatura|La segona república txecoslovaca abans de la seva desaparició. miniatura|Escut de la segona república. Després de l'annexió alemanya d'Àustria amb lAnschluss, Adolf Hitler exigia el control dels Sudets, de majoria ètnica alemanya. Gran Bretanya i França van convenir en la Conferència de Múnic cedir el control a Alemanya d'aquesta zona com a part de la política de pacificació, ignorant l'aliança militar que Txecoslovàquia tenia amb França; de tal manera les tropes de Wehrmacht van ocupar els Sudets a l'octubre de 1938. Finalment Txecoslovàquia va deixar d'existir el 15 de març de 1939 quan la resta de les terres txeques van ser envaïdes per l'Alemanya nazi i va ser dividida entre el Protectorat de Bohèmia i Moràvia i l'Estat Eslovac.
Els Acords de Múnic li van costar a Bohèmia i a Moràvia perdre prop del 38% de la seva superfície total, amb uns 3,2 milions d'alemanys i 750.000 habitants txecs. En haver perdut el seu costós sistema de fortificació de fronteres, el nou Estat era militarment indefensable. Hongria va rebre 11.882 km² del sud d'Eslovàquia i la Rutènia sud, d'acord amb un cens de 1941, sobre la base que el 86,5% de la població d'aquest territori era d'origen hongarès. Polònia va adquirir la ciutat de Tèšín (906 km², amb prop de 250.000 habitants, en la seva majoria polonesos) i dues zones frontereres de menor importància del nord d'Eslovàquia (226 km², 4.280 habitants, només el 0,3% polonesos). D'altra banda, el govern txecoslovac tenia problemes per fer-se càrrec dels 115.000 txecs i 30.000 refugiats alemanys que havien fugit a la part restant de Txecoslovàquia.
Ocupació alemanya (1939–1945) miniatura|El Protectorat de Bohèmia i Moràvia i l'Estat Eslovac durant l'ocupació alemanya. miniatura|Bandera del Protectorat de Bohèmia i Moràvia. miniatura|Bandera de l'Estat Eslovac. Després de la repartició del país entre els seus veïns, el sistema polític del país estava en el caos. Edvard Beneš va dimitir el 5 d'octubre de 1938 i va formar un Govern txecoslovac a l'exili amb seu a Londres, el general Jan Syrový va actuar com a president interí fins que Emil Hácha va ser triat el 30 de novembre de 1938. Hácha va ser triat a causa del seu catolicisme i el conservadorisme i per no haver participat en cap dels Governs que havien conduït a la partició del país. Rudolf Beran, líder del Partit Agrari des de 1933, va ser nomenat primer ministre l'1 de desembre de 1938. Era, a diferència de la majoria dels agraris, escèptic del liberalisme i la democràcia. El Partit Comunista va ser dissolt, encara que als seus membres se'ls va permetre romandre al Parlament. Es va introduir una dura censura, així com una Llei Habilitant que li va permetre a l'Estat governar sense necessitat del Parlament.
El setembre del 1939 s'havia signat el pacte Ribbentrop-Mólotov que establia la repartició d'Europa Central i Oriental entre Alemanya i la Unió Soviètica. No obstant això, Hitler va trair el pacte de no-agressió i va envair el territori soviètic, la qual cosa va propiciar que el govern txecoslovac a l'exili formés una aliança amb els soviètics. En aquell moment les terres txeques van ser designades com Protectorat de Bohèmia i Moràvia i estaven governades directament per l'Estat alemany. La República Eslovaca Independent es va convertir en aliada de l'Alemanya nazi. Les tropes d'Eslovàquia van lluitar en el front rus fins a l'estiu de 1944, quan les forces armades eslovaques van efectuar una revolta contra el seu govern. Després de diverses setmanes de lluita, les forces alemanyes van acabar amb l'Aixecament Nacional Eslovac i van imposar una ocupació militar del territori eslovac.
L'objectiu final de l'estat alemany sota el lideratge nazi era erradicar la nacionalitat txeca a través de l'assimilació, deportació i extermini; gran part de les elits intel·lectuals i la classe mitjana, formada per un nombre considerable de 200.000 persones, van passar pels camps de concentració i altres 250.000 txecs van morir durant l'ocupació alemanya. Sota el Generalplan Ost, es va suposar que prop del 50% dels txecs serien aptes per la germanització. Les elits intel·lectuals anaven a ser eliminades, no només dels territoris txecs, sinó de tot Europa. Els autors del Generalplan Ost creien que això seria millor que permetre la seva emigració a l'estranger, ja que, fins i tot a Sibèria, eren considerats una gran amenaça per al govern alemany. Igual que els jueus, polonesos, serbis, i diverses altres nacions, els txecs eren considerats "untermenschen" per l'estat nazi.
Segona Guerra Mundial Entre el 1938 i el 1945 l'estat deixà d'existir. Inicialment i per la força d'Alemanya, la regió dels Sudets, de majoria alemanya, fou annexionada al Tercer Reich alemany.
El que quedà sota sobirania txecoslovaca constituí la Segona República Txecoslovaca, però finalment, els seus territoris foren distribuïts d'aquesta manera: El Protectorat de Bohèmia i Moràvia, dins del Tercer Reich amb un règim especial de tipus colonial. Aquest protectorat i els Sudets ocupaven en conjunt el territori actual de la República Txeca. Eslovàquia, independent però aliada dels nazis amb un govern titella. El sud de l'actual Eslovàquia, de majoria hongaresa, i la Rutènia Carpàtica, més a l'est i de població ucraïnesa, van passar a Hongria. Una petita zona al voltant de la vila de Český Těšín, a la Silèsia txeca, on hi havia una minoria polonesa, va passar a Polònia.
Reunificació
Al final de la Segona Guerra Mundial tots aquests territoris es van reintegrar a la República Txecoslovaca, excepte la Rutènia Carpàtica que va passar a la Unió Soviètica i que actualment forma part d'Ucraïna, l'''òblast Transcarpàcia.
Durant la Segona Guerra Mundial, Txecoslovàquia va desaparèixer com a estat del mapa d'Europa. Que pogués restablir-se un estat sobirà no fou només el resultat de les polítiques dels aliats occidentals victoriosos (França, el Regne Unit i els Estats Units), sinó també una prova de la força de l'ideal txecoslovac encarnat en la Primera República.
Tot i això, Txecoslovàquia va caure sota la influència soviètica, cosa que va condicionar els plans i les estratègies per a la reconstrucció d'Europa durant la postguerra. La futura organització política i econòmica de Txecoslovàquia es va convertir en negociacions entre Edvard Beneš i els exiliats del Partit Comunista de Txecoslovàquia (KSČ), que vivien a Moscou.