Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 18 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974) fou un arquitecte i escriptor català.
Biografia Pere Benavent Barberà va néixer al carrer Diputació de Barcelona, fill de Gaietà Benavent i Abelló, natural de Barcelona, i de la seva esposa, Magdalena Barberà i Vergés, natural de Reus.Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1899, Jutjat Universitat, número de registre 7441.
El 1923 obtingué el diploma d'arquitecte. 1927 va treballar al servei d'urbanisme de la seva ciutat. El 1928 va fer un llarg periple d'estudis cap a Suïssa i França. Era un deixeble d'Enric Sagnier i Villavecchia, realitzà una obra d'estil personal amb certa tendència clàssica i gust per allò popular. Fou el darrer president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Autor a Barcelona de la cripta de l'església de Pompeia (obra de Sagnier), el convent dels Caputxins de Sarrià i alguns col·legis majors.
Vinculat a Reus per orígens familiars, va restaurar l'antiga casa pairal coneguda com a Mas de Barberà, (avui Mas Vila de Barberà), a la carretera de Bellissens, seu del deganat reusenc de la Universitat Rovira i Virgili, i va restaurar l'església de Sant Francesc. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer. A Barcelona, al carrer de París, es troba un edifici obra de Pere Benavent que porta el nom de la seva mare: Casa Magdalena de Barberà Vergés (1930).
Obra miniatura|esquerra|La Punyalada miniatura|esquerra|Col·legis Majors Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat Obres arquitecturals destacades Pont futurístic al Llobregat per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, junts amb Ramón Argiles i Nicolau Rubió El Monument als màrtirs de la Independència (1929), Barcelona (amb relleus de Vicenç Navarro) La Punyalada (1935-36), Barcelona, Passeig de Gràcia 104-108Andrea Mesecke & Sascha Hendel (redacció), Pere Benavent de Barberà y Abelló, Berlin, Editorial Archinform, Consultat el 14 de gener de 2012 Casa Torres (1931-33), Barcelona, Avinguda Gaudi 56Andrea Mesecke, ibídem Edifici de vivendes (1936), Barcelona, carrer Castillejos, 334. Convent dels Caputxins, (Sarrià, Barcelona) Cripta de l'església de Pompeia Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat (Guinardó, Barcelona) Eixample de l'Ermita de Sant Fermí a FlaçàErmita de Sant Fermí, Web de l'ajuntament de Flaçà, Flaçà, Consultat el 14 de gener de 2012 Col·legis Majors Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat (1955)
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya publica un inventari de l'obra i dels documents conservats al seu arxiu.Pere Benavent de Barberà i Abelló, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Bibliografia Arquitectura Com he de construir. Barcelona: l'autor, 1934. Amb una edició castellana: Cómo debo construir: manual práctico de construcción de edificios. Barcelona: Bosch, 1945 L'arquitecte i l'home inseparables. Barcelona: Associació d'Arquitectes de Catalunya, 1936; Poesia Flors d'ametller. Barcelona: Gràfics Verdaguer, 1918 La rosa i el cristall. Barcelona: Impremta Clarassó, 1938 Llibre del caminant, (1949) Sobretaula acadèmic. Barcelona: Impremta Requesens, 1956 Assaig Homes, homenets i homenassos. Barcelona: Gràfica Minerva, 1935 Macià Vila Mateu: esbós biogràfic d'un pròcer industrial progressista del Reus de mitjan segle XIX, Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1966, 121 pàgines.
Enllaços i referències
Categoria:Arquitectes barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en català Categoria:Morts a Reus Categoria:Enterrats al Cementiri de Montjuïc Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX