Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Viena, 7 de maig de 1825) va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera i un director d'orquestra italià. Va néixer a Legnago, al sud de Verona, a la República de Venècia, i va passar la seva vida adulta i la seva carrera com a súbdit de la monarquia dels Habsburg.
Salieri va ser una figura clau en el desenvolupament de l'òpera de finals del segle XVIII. Va ser estudiant de Florian Leopold Gassmann i protegit de Christoph Willibald Gluck, que el va considerar un dels seus millor seguidors. Salieri va ser un compositor cosmopolita que va escriure òperes en tres idiomes. Salieri va ajudar a desenvolupar i donar forma a moltes de les característiques del vocabulari compositiu operístic, i la seva música va exercir una influència poderosa en els compositors contemporanis.
Nomenat director de l'òpera italiana per la cort dels Habsburg, càrrec que va ocupar des de 1774 fins a 1792, Salieri va dominar l'òpera en llengua italiana a Viena. Durant la seva carrera, també va escriure obres per a teatres d'òpera a París, Roma i Venècia, i les seves obres dramàtiques es van representar àmpliament a tot Europa durant la seva vida. Com a mestre de capella imperial austríac de 1788 a 1824, va ser responsable de la música a la capella de la cort i de l'escola annexa. Tot i que les seves obres van deixar de ser interpretades i no va escriure noves òperes després de 1804, Salieri va continuar sent un dels professors més importants i sol·licitats de la seva generació, i la seva influència es va fer sentir en tots els aspectes de la vida musical de Viena. Franz Liszt, Franz Schubert, Ludwig van Beethoven, Anton Eberl, Johann Nepomuk Hummel i Franz Xaver Wolfgang Mozart van ser dels més famosos dels seus alumnes.
La música de Salieri va desaparèixer lentament del repertori entre 1800 i 1868 i es va sentir rarament després d'aquell període fins al renaixement de la seva fama a finals del . Aquest renaixement es va deure a la representació fictícia de Salieri a l'obra Amadeus (1979) de Peter Shaffer i la seva versió cinematogràfica de 1984. La mort de Wolfgang Amadeus Mozart l'any 1791, a 35 anys, va ser seguida de rumors que ell i Salieri havien estat rivals amargs, i que Salieri havia enverinat el compositor més jove; tanmateix, això s'ha demostrat fals perquè els símptomes que va presentar la malaltia de Mozart no indicaven enverinament,For discussion, with references, of the poisoning rumor see . The Norton/Grove Concise Encyclopedia of Music states flatly, "He was not poisoned"; see i és probable que fossin, com a mínim, col·legues que es respectaven mútuament. Tot i negar l'acusació, Salieri va quedar molt afectat per les acusacions i la creença popular generalitzada que havia contribuït a la mort de Mozart, cosa que va contribuir a les seves crisis nervioses en els seus últims anys.
Biografia i carrera Primers anys (1750–1770) Antonio Salieri va néixer el 18 d'agost de 1750, fill d'Antonio Salieri i la seva dona, Anna Maria. Salieri va començar els seus estudis musicals a la seva ciutat natal de Legnago; primer va aprendre a casa pel seu germà gran Francesco Salieri (antic alumne del violinista i compositor Giuseppe Tartini), i va rebre més lliçons de l'organista de la catedral de Legnago, Giuseppe Simoni, deixeble del pare Giovanni Battista Martini. Salieri recordava poc de la seva infància en els seus últims anys, excepte per les passions pel sucre, la lectura i la música. Dues vegades va fugir de casa sense permís per sentir el seu germà gran tocar concerts de violí a les esglésies veïnes en dies de festa i va explicar que va ser reprès pel seu pare després de no saludar un sacerdot local amb el respecte adequat. Salieri va respondre a la reprimenda dient que la manera de tocar l'orgue del sacerdot li desagradava perquè era d'un estil inapropiadament teatral. En algun moment entre 1763 i 1764, la mare i el pare de Salieri van morir, i va ser acollit breument per un germà anònim, un monjo a Pàdua, i després per raons desconegudes el 1765 o 1766, es va convertir en el pupil d'un noble venecià anomenat Giovanni Mocenigo (que és en aquest moment desconegut), un membre de la poderosa i ben connectada família Mocenigo. És possible que el pare de Salieri i Mocenigo fossin amics o socis de negocis, però això és obscur. Mentre vivia a Venècia, Salieri va continuar els seus estudis musicals amb l'organista i compositor d'òpera Giovanni Battista Pescetti, després de la mort sobtada de Pescetti va estudiar amb el cantant d'òpera Ferdinando Pacini (o Pasini). Va ser a través de Pacini que Salieri va cridar l'atenció del compositor Florian Leopold Gassmann, que, impressionat pel talent del seu protegit i preocupat pel futur del nen, va portar el jove orfe a Viena, on va dirigir i pagar personalment la resta de l'educació musical de Salieri.
Salieri i Gassmann van arribar a Viena el 15 de juny de 1766. El primer acte de Gassmann va ser portar Salieri a l'Església Italiana per consagrar el seu ensenyament i servei a Déu, un esdeveniment que va deixar una profunda impressió en Salieri per a la resta de la seva vida. L'educació de Salieri va incloure l'ensenyament de la poesia llatina i italiana pel P. Don Pietro Tommasi, docència en llengua alemanya i literatura europea. Els seus estudis musicals van girar al voltant de la composició vocal i el baix xifrat. La seva formació en teoria musical, harmonia i contrapunt va tenir les seves arrels en el Gradus ad Parnassum de Johann Fux,, also que Salieri traduïa durant cada lliçó de llatí. Com a resultat, Salieri va continuar vivint amb Gassmann fins i tot després del matrimoni de Gassmann, un acord que va durar fins a l'any de la mort de Gassmann i el mateix matrimoni de Salieri el 1774. Poques de les composicions de Salieri han sobreviscut d'aquest primer període. En la seva vellesa, Salieri va donar a entendre que aquestes obres van ser destruïdes intencionadament o s'havien perdut, amb l'excepció d'algunes obres per a l'església. Entre aquestes obres sagrades sobreviu una missa en do major escrita sense "Glòria" i a l'antic estil a capella (presumiblement per a una de les estacions penitencials de l'església) i datada el 2 d'agost de 1767.Hettrick, Jane ed. També s'ha perdut una òpera completa, La vestal, composta l'any 1769 (presumiblement com a estudi culminant)., also
A partir de 1766, Gassmann va presentar a Salieri a les actuacions diàries de música de cambra celebrades durant el sopar de l'emperador Josep II. Salieri va impressionar ràpidament l'emperador, i Gassmann va rebre l'ordre de portar el seu alumne tantes vegades com volgués. Aquest va ser l'inici d'una relació entre monarca i músic que va durar fins a la mort de Josep el 1790. Salieri va conèixer Pietro Antonio Domenico Trapassi, més conegut com a Metastasio, i Christoph Willibald Gluck durant aquest període als salons de diumenge al matí celebrats a casa de la família Martínez. Metastasio hi tenia un pis i participava en les tertúlies setmanals. Durant els anys següents Metastasio va donar a Salieri una instrucció informal sobre prosòdia i la declamació de la poesia italiana, i Gluck es va convertir en un assessor informal, amic i confident. Va ser cap al final d'aquest llarg període d'estudi que Gassmann va ser convocat per una nova comissió d'òpera i un buit en el programa del teatre va permetre a Salieri debutar com a compositor d'una opera buffa completament original. La primera òpera completa de Salieri va ser composta durant la temporada d'hivern i carnaval de 1770; Le donne letterate i es va basar en Les Femmes Savantes de Molière amb llibret de Giovanni Gastone Boccherini, ballarí del ballet de la cort i germà del compositor Luigi Boccherini. features an extensive overview of this opera El modest èxit d'aquesta òpera va posar en marxa la carrera operística de 34 anys de Salieri com a compositor de més de 35 drames originals.
Primers períodes de Viena i òperes (1770–1778) Després del modest èxit de Le donne letterate, Salieri va rebre nous encàrrecs per escriure dues òperes addicionals el 1770, ambdues amb llibrets de Giovanni Boccherini. La primera, una òpera pastoral, L'amore innocente (Amor innocent), va ser una comèdia alegre ambientada als Alps austríacs. El segon es basava en un episodi del Quixot de Miguel de Cervantes – Don Chisciotte alle nozze di Gamace (El Quixot a les noces de Camacho).See for an extended discussion of this work. En aquestes primeres obres, extretes majoritàriament de les tradicions de l'opera buffa de mitjan segle, Salieri va mostrar una inclinació per l'experimentació i per barrejar les característiques establertes de gèneres operístics concrets. Don Chisciotte era una barreja de ballet i , i els papers femenins principals a L'amore innocence van ser dissenyats per contrastar i ressaltar les diferents tradicions de l'escriptura operística per a soprano, fins i tot agafant prestacions estilístiques de l'opera seria en l'ús de la coloratura en el que era una breu comèdia pastoral més d'acord amb un Intermezzo romà.See for genre categorizations of L'amore innocence. La barreja i la pressió contra els límits dels gèneres operístics establerts van ser un distintiu continu de l'estil personal de Salieri, i en la seva elecció de material per a l'argument (com en la seva primera òpera), va manifestar un interès que va durar tota la vida per temes provinents del drama clàssic i la literatura.
El primer gran èxit de Salieri va ser en l'àmbit de l'òpera seriosa. Encàrrec per a una ocasió desconeguda, Armida de Salieri es va basar en el poema èpic de Torquato Tasso La Gerusalemme liberata (Jerusalem alliberada); es va estrenar el 2 de juny de 1771. Armida és una història d'amor i deure en conflicte i està saturat de màgia. L'òpera està ambientada durant la Primera Croada i presenta una barreja dramàtica de ballet, àries, conjunt i escriptura coral, combinant teatralitat, esplendor escènica i un alt sentiment emocional. L'obra va seguir clarament els passos de Gluck i va abraçar la seva reforma de l'òpera seriosa començant amb Orfeo ed Euridice i Alceste. El llibret d'Armida era de Marco Coltellini, el poeta de la casa dels teatres imperials. Tot i que Salieri seguia els preceptes exposats per Gluck i el seu llibretista Ranieri de' Calzabigi al prefaci dAlceste, Salieri també es va inspirar en algunes idees musicals de l'òpera seria més tradicional i fins i tot , creant una nova síntesi en el procés. Armida va ser traduïda a l'alemany i interpretada àmpliament, especialment als estats del nord d'Alemanya, on va ajudar a establir la reputació de Salieri com a compositor modern important i innovador. També va ser la primera òpera que va rebre una preparació seriosa en una reducció de piano i vocal de Carl Friedrich Cramer el 1783.A Armida va seguir aviat el primer èxit veritablement popular de Salieri, una commedia per musica a l'estil de Carlo Goldoni La Fiera di Venezia (La Fira de Venècia). La Fiera va ser escrita per Carnaval l'any 1772 i es va estrenar el 29 de gener. Aquí Salieri va tornar a la seva col·laboració amb el jove Giovanni Boccherini, que va elaborar una trama original. La Fiera va comptar amb personatges cantant en tres idiomes, un retrat animat de la Fira de l'Ascensió i el Carnaval de Venècia, i grans i llargs conjunts i cors. També va incloure una escena innovadora que combinava una sèrie de balls a l'escenari amb el cant tant dels protagonistes solistes com del cor. Aquest va ser un patró imitat per compositors posteriors, el més famós i reeixit per Wolfgang Amadeus Mozart a Don Giovanni. Salieri també va escriure diverses àries de bravura per a una soprano interpretant el paper d'un personatge de classe mitjana que combinava coloratura i solos concertants de vent-fusta, una altra innovació per a l'òpera còmica que va ser àmpliament imitada.