Al-Àixath ibn Qays al-Kindí () (governació de Xabwa, 599 - Kufa, 5 de març de 661) fou un cap dels kinda del Hadramaut, del clan d'al-Hàrith ibn Muàwiya, un company del profeta Mahoma i un general àrab musulmà.
Nom Es deia Abu-Muhàmmad Madíkarib ibn Qays ibn Madíkarib al-Kindí (), però fou més conegut pel sobrenom d'al-Àixath (, ‘l'Escabellat’) i, menys sovint, pels sobrenoms d'al-Àixajj (, ‘l'Esgalabrat’) i Urf-an-Nar (, potser ‘el Traïdor’, en sub-aràbic).
Vida De jove va fer una expedició contra els Banu Murad, que havien mort al seu pare, però fou fet presoner i va haver de pagar 3.000 camells per la seva llibertat.
El 631 va encapçalar la delegació de la tribu de Kinda al profeta Mahoma, en què aquesta es va sotmetre i es va convertir a l'islam. L'acord incloïa el casament de la seva germana Qutayla o Qayla amb el Profeta, però aquest va morir abans de l'arribada de la noia. Després de la mort de Mahoma, al-Àixath i els Kinda es van revoltar en el marc de les guerres de la Ridda (‘guerres de l'Apostasia’) i fou assetjat al castell de Nujayr. Després de rendir-se, el califa Abu-Bakr li va donar com esposa a la seva germana, Umm-Farwa o Qurayba, tot i que algunes fonts afirmen que aquest matrimoni ja s'havia celebrat el 631, abans de la revolta.
Integrat en l'exèrcit islàmic, va lluitar a Síria i va perdre un ull en la batalla del Yarmuk, el 636. Després va participar en la conquesta de l'Iraq i es va establir a Kufa com a cap del bàndol dels Kinda.
Es creu que també va participar en l'expedició a l'Azerbaidjan del 646/647. El 657, sota el califa Alí, n'hauria estat proclamat governador i hauria actuat també com a governador de facto de l'Armènia àrab, on els àrabs havien designat Hamazaspes Mamiconi com a governador, tot i que després Hamazaspes més tard es passaria al bàndol romà d'Orient, del qual va rebre el títol de curopalata.
El mateix any 657 va prendre part en la batalla de Siffin entre el califa Alí i l'aleshores usurpador Muàwiya ibn Abi-Sufyan. Al-Àixath va ser un dels que van pressionar per l'acceptació de l'arbitratge entre Alí i Muàwiya i pel nomenament d'Abu-Mussa al-Aixarí com a àrbitre.
Va morir a Kufa sota el govern, efímer, d'al-Hàssan ibn Alí, el 661.
Referències
Bibliografia Lammens, Etudes sur le regne du calife omaiyade Moawiya Ier. Laurent, J., L'Arménie entre Byzance et l'Islam depuis la Conquête arabe jusqu'en 886, París, 1919. Ghévond, Histoire des guerres et des conquêtes des Arabes en Arménie, traduït per Garabed V. Chahnazarian, París, 1856. Grousset, René, Histoire d'Armenie.
Categoria:Emirs d'Armènia Categoria:Companys de Mahoma Categoria:Biografies del segle VII Categoria:Morts a l'Iraq Categoria:Polítics iemenites Categoria:Polítics àrabs