Un accident vascular cerebral (AVC) o accident cerebrovascular, popularment anomenat atac de feridura (o en tal "s'ha ferit”), sobresang, vessament cerebral o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral; es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, que produeix una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l'àrea cerebral afectada.

Quan la durada de la pèrdua (o disminució) de reg sanguini és breu (menys d'unes poques hores, antigament 24) i, per tant, no es produeix una lesió irreversible, es parla d'accident isquèmic transitori.

El terme presenta nombrosos sinònims: accident cerebrovascular agut, ictus, ictus cerebral o apoplèctic, apoplexia i, vulgarment, feridura o atac de feridura i mal de sant Joan. Apoplexia és la denominació més científica, i embòlia, era el nom popular fins que l'ictus li va prendre el protagonisme.

Apoplexia, del grec ἀποπληξία, apoplēxia, un succés sobtat amb pèrdua de la consciència; també cop o ictus apoplèctic. El terme accident vascular cerebral és una traducció de l'anglès cerebral vascular accident, denominació que en l'actualitat és la més reconeguda pels organismes internacionals de nomenclatures. Tot i així, en anglès el terme utilitzat és stroke.

El que diferencia l'accident vascular cerebral d'altres conceptes similars és la consideració de ser un episodi agut i del tipus d'afectació de les funcions del sistema nerviós central.

La clínica és variada i depèn de l'àrea encefàlica afectada i pot consistir en: hemiparèsia o hemiplegia del costat contrari al territori cerebral afectat, alteracions sensitives, disàrtria, afàsia, apràxia, pèrdua de camps visuals, incontinència d'esfínters, vertigen, mareig, nàusees, entre d'altres.

Classificació El principal sistema de classificació d'ictus està centrat en les causes que donen lloc a aquest problema, i queda resumit a continuació.

Isquèmic D'origen vascular: Estenosi de les artèries per vasoconstricció reactiva a multitud de processos ("vasoespasme cerebral"). D'origen intravascular Trombòtiques: Es forma un coàgul sanguini en una de les artèries que irriguen el cervell, provocant la isquèmia. Aquest fenomen es veu afavorit per la presència de plaques d'arteriosclerosi en les artèries cerebrals. Èmbol: L'èmbol pot ser conseqüència d'un coàgul sanguini format en una vena d'una altra part del cos i que, després de desprendre's totalment o parcialment, viatja cap al cervell a través del torrent sanguini, o bé altre material arribat al torrent circulatori per diferents motius: fractures (embolisme gras), tumors (embolisme metastàtic), fàrmacs o fins i tot una bombolla d'aire. En arribar a les petites artèries cerebrals, l'èmbol queda enclavat quan la seva grandària supera el calibre d'aquestes, donant lloc al fenomen isquèmic. D'origen extravascular Estenosi per fenòmens compressius sobre la paret vascular: abscés, quists, tumors, etc.

Hemorràgic miniatura|Hemorràgia cerebral massiva L'hemorràgia condueix a l'ACV per dos mecanismes. D'una banda, priva de reg l'àrea cerebral dependent d'aquesta artèria, però, per altra banda, la sang extravasada exerceix compressió sobre les estructures cerebrals, inclosos altres vasos sanguinis, la qual cosa augmenta l'àrea afectada. Ulteriorment, a causa de les diferències de pressió osmòtica, l'hematoma produït atrau líquid plasmàtic, amb la qual cosa augmenta novament l'efecte compressiu local. És per aquest mecanisme pel qual la valoració de la gravetat i el pronòstic d'una hemorràgia cerebral es demora 24 a 48 hores fins a la total definició l'àrea afectada. Les causes més freqüents d'hemorràgia cerebral són la hipertensió arterial (HTA) i els aneurismes cerebrals.

Signes i símptomes L'ictus pot estar precedit de símptomes premonitoris, que poden indicar que un ictus serà imminent. Aquests símptomes poden incloure marejos, disàrtria (trastorn de la parla), esgotament, hemiparèsia (debilitat a un costat del cos), parestèsia (formigueig, punxades, calfreds, cremor, entumiment de la pell), riure patològic, convulsions que es converteixen en paràlisi, mal de cap sobtat i intens o vòmits. Els símptomes premonitoris no són diagnòstics d'un ictus i poden ser un signe d'una altra malaltia. Avaluar l'aparició (gradual o sobtada), la durada i la presència d'altres símptomes associats és important, i els símptomes premonitoris poden no aparèixer en absolut o poden variar segons el tipus d'ictus.;

Els símptomes de l'ictus solen començar de sobte, en qüestió de segons o minuts, i en la majoria dels casos no progressen més. Els símptomes depenen de la zona del cervell afectada. Com més extensa sigui la zona del cervell afectada, més funcions és probable que es perdin. Algunes formes d'ictus poden causar símptomes addicionals. Per exemple, en una hemorràgia intracranial, la zona afectada pot comprimir altres estructures. La majoria de les formes d'ictus no s'associen amb un mal de cap, a part de l'hemorràgia subaracnoidal i la trombosi venosa cerebral i, ocasionalment, l'hemorràgia intracerebral.

Reconeixement precoç S'han proposat sistemes per augmentar el reconeixement de l'ictus. La debilitat facial d'aparició sobtada, la desviació del braç (és a dir, si una persona, quan se li demana que aixequi els dos braços, deixa que un braç vagi cap avall involuntàriament) i la parla anormal són les troballes que tenen més probabilitats de conduir a la identificació correcta d'un cas d'ictus, augmentant la probabilitat en 5,5 quan hi ha almenys un d'aquests factors. De la mateixa manera, quan aquests tres factors estan absents, la probabilitat d'un ictus disminueix (– ràtio de probabilitat de 0,39). Tot i que aquestes troballes no són perfectes per diagnosticar un ictus, el fet que es puguin avaluar de manera relativament ràpida i senzilla les fa molt valuoses en l'entorn agut.

Si sospiteu que una persona té un ictus, apliqueu la regla mnemotècnica RAPID (que ve de l'anglesa FAST), és a dir, feu que: Rigui. Veureu que torçarà la boca. Aixequi els braços. Veureu que un no el podrà aixecar o li costarà fer-ho. Parli. Veureu que li costa i no l'entendreu bé. Inici brusc o Ictus? L'ictus es presenta de manera brusca. De pressa! Si té alguna d'aquestes capacitats alterada, truqueu ràpid al 112.

Altres escales per a la detecció prehospitalària d'accidents cerebrovasculars inclouen la Los Angeles Prehospital Stroke Screen (LAPSS) i la Cincinnati Prehospital Stroke Scale (CPSS), en què es basava el mètode FAST. Les directrius professionals recomanen l'ús d'aquestes escales.

Per a les persones derivades a urgències, el reconeixement precoç de l'ictus es considera important, ja que pot accelerar les proves diagnòstiques i els tractaments. Per a aquest propòsit, es recomana un sistema de puntuació anomenat ROSIER (reconeixement d'ictus a urgències); Es basa en les característiques de la història clínica i l'exploració física.

Símptomes associats La pèrdua de consciència, el mal de cap i els vòmits solen aparèixer amb més freqüència en un ictus hemorràgic que en una trombosi a causa de l'augment de la pressió intracranial per la fuita de sang que comprimeix l'encèfal.

Si els símptomes són màxims a l'inici, és més probable que la causa sigui una hemorràgia subaracnoidal o un ictus embòlic.

Etiologia Accidents isquèmics; també s'anomenen infarts cerebrals. La isquèmia es deu a l'oclusió d'alguna de les artèries que irriguen la massa encefàlica, generalment per arterioesclerosi o bé per un èmbol (embòlia cerebral) que procedeix d'una altra localització; fonamentalment el cor o en altres artèries com les caròtides o l'aorta. Així, pot tenir diversos orígens: Origen cardioembòlic, causada per la formació d'un èmbol, sovint a l'aurícula esquerra del cor, que es desprèn i arriba al cervell. Origen trombòtic, causada per trombosi sanguínia per alentiment del flux sanguini cerebral. Origen hemorràgic, causada per la hipertensió arterial (HTA) que provoca microaneurismes. Origen idiopàtic, de causa desconeguda. Accidents hemorràgics; també s'anomenen hemorràgia cerebral o apoplexia i es deuen a la ruptura d'un vas sanguini encefàlic a causa d'un pic d'hipertensió o a un aneurisma congènit.

Prevenció Donat l'impacte de la malaltia en els atacs de feridura, la prevenció és un assumpte important de salut pública. La prevenció primària és menys eficaç que la prevenció secundària (si es jutja pel nombre necessari a tractar per evitar un atac de feridura per any). Recents estudis aporten les proves sobre la prevenció primària en l'atac de feridura. Com què l'atac de feridura pot indicar ateroesclerosi subjacent, és important determinar el risc del pacient per a altres malalties cardiovasculars com les malalties coronàries. Per contra, l'aspirina protegeix contra el primer atac de feridura en pacients que han patit un infarts de miocardi o pacients amb un risc cardiovascular alt.Ressenya de prescripció pràctica NPS 44: Antiagregants plaquetaris i anticoagulants en la prevenció de l'atac de feridura (2009). Disponible a http://www.nps.org.au/health_professionals/publications/prescribing_practice_review/current/nps_prescribing_practice_review_44

Factors de risc Els factors de risc modificables més importants de l'atac de feridura són la pressió arterial alta i la fibril·lació auricular).. Altres factors de risc modificables són els alts nivells de colesterol en sang, diabetis, consum de tabac (actiu i passiu), alt consum d'alcohol i consum de drogues, manca d'activitat física, obesitat i hàbits alimentaris poc saludables,American Heart Association. (2007). Stroke Risk Factors Americanheart.org. Retrieved on January 22, 2007. i contaminació atmosfèrica L'ús d'alcohol podria predisposar a un atac de feridura isquèmic, intracerebral i a hemorràgia subaracnoide via mecanismes múltiples (per exemple mitjançant hipertensió, fibril·lació auricular, trombocitèmia i agregació de plaquetes i trastorns de coagulació). Les drogues més comunament associades amb l'atac de feridura són la cocaïna, les anfetamines que provoquen atac de feridura hemorràgic, però també els medicaments de venda lliure per a la tos i la grip que continguin simpatomimètics.

L'edat és un factor de risc important. El 2012, tan sols el 0,75% de les defuncions per accident vascular cerebral als Estats Units es produïren en persones de menys de 35 anys, mentre que el 84,90% es produïren en individus de 65 anys o més.

Cap estudi de nivell ha demostrat l'eficàcia de mesures orientades a la reducció de pes, promoció d'exercici regular, consum d'alcohol ni reducció o eliminació del tabac. No obstant això, a causa del gran nombre de proves circumstancials, una bona direcció mèdica en la prevenció inclou consells sobre l'ús de règims, exercicis, i la reducció de tabac i alcohol. La medicació o teràpia amb medicaments és el mètode més comú de prevenció dels atacs de feridura; l'endarterectomia carotídia pot ser un mètode quirúrgic útil per a evitar els atacs de feridura.

Pressió arterial