va ser un compositor, professor i teòric de la música.
Trajectòria Estudià al Conservatori reial de Brussel·les, i als 15 anys es convertí en organista de la basílica de la seva ciutat natal. Al mateix temps estudiava piano, solfeig i harmonia, carreres que acabà de manera brillant als 29 anys. Després perfeccionà els estudis amb el professor Paul Gilson. El 1921 rebé el premi d'Agniez i el 1922 el premi Rubens. La seva personalitat començà a formar-se sota l'influx de la música de Arnold Schönberg, Darius Milhaud i Paul Hindemith. El 1923 fou nomenat director de l'Escola de Música d'Etterbeek, que transformà en una escola model d'estès prestigi a Bèlgica, i on romangué fins al 1958.
El 1930 fou nomenat professor d'harmonia pràctica al Conservatori de Brussel·les en el que tingué entre els seus alumnes a Marcel Quinet i, nou anys després, ingressà com a professor a la Capella Musical Reina Elisabet. Fundà amb Charles Reirens la Revue Internationale de Musique, que ha tingut una importància considerable al món de parla francòfona fins a la seva desaparició el 1940. Publicà l'estudi Els postulats de la música contemporània el 1973, amb un pròleg de Darius Milhaud; en ella analitza els components de la música atonal i politonal, desenvolupava interpretacions lògiques, i finalment, formulava una justificació del sistema tonal.
El 1968 fou designat president de la Reial Acadèmia de ciències, lletres i belles arts de Bèlgica i director de la secció de Belles Arts.
Obres principals Hommage a Lekev Variations Symphoniques (concertino per a violoncel) Jeanne d'Arc (poema simfònic) Grande suite hommage a Schumann Àlbum a Colorier Le zodiaque, joc radiofòni Pierre Breughel l'Acien Rhapsodie Flamande, una suite de danses búlgares les cantates Philatelia i Les Benedictions
També va crear melodies sobre textos de Guillaume Apollinaire, Jean Cocteau, Paul Fort, Langston Hughes, Paul Valéry, entre d'altres, a més de peces compostes sobre textos de poetes belgues. Era director honorari de l'Acadèmia de Música Jean Absil d'Etterbeek, batejada amb el seu nom en reconeixement dels trenta-cinc anys que va dedicar a ensenyar-hi.
Bibliografia
Richard de Guide, ''Jean Absil, vie et œuvre, Tournai, Ed. Casteman, 1965, 219 pàgines Referències
Categoria:Compositors belgues del segle XX Categoria:Alumnes del Conservatori reial de Brussel·les Categoria:Morts a la regió de Brussel·les-Capital Categoria:Professors del Conservatori Reial de Brussel·les Categoria:Persones d'Hainaut Categoria:Compositors belgues del segle XIX Categoria:Músics valons Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Compositors morts al segle XX