Un gueto és una zona d'una ciutat separada per a un determinat grup ètnic, cultural o religiós, voluntàriament o involuntària, en un grau major o menor de reclusió. Inicialment, indicava els barris on s'obligava a viure els jueus i se'ls confinava de nit.
Avui dia, però, l'ús del terme es fa extensiu a qualsevol àrea on la població que hi viu pateix alguna mena d'exclusió o marginació, especialment aquelles àrees urbanes econòmica i socialment degradades. Un gueto també és un espai on hi poden anar certes persones que poden resultar molestes a les altres per alguna qüestió.
Així, hi va haver el gueto de Varsòvia on foren concentrats els jueus, per tenir posteriorment més fàcil la tasca d'eliminar-los físicament;"The Ghettos | About the Holocaust." Yad Vashem. Consultat 19 juliol 2020. també hi va haver el gueto o guetos de Sud-àfrica, on es concentrava la gent negra. Habitualment els guetos disposen de pocs serveis o aquests són nuls o deficients. Solen estar en llocs apartats o de difícil accés. Segurament això està en consonància amb la percepció negativa o amb una mena de càstig de la resta de la societat.
Origen del mot El terme prové del mot italià ghetto i aquest, al seu torn, de la paraula veneciana Gheto, que és el nom d'una foneria de Venècia on l'any 1516 foren reclosos, per ordre del govern local, els jueus de la ciutat. La població jueva tenia l'obligació de fixar la seva residència dins aquest perímetre tancat i vigilat per guardes. Les lleis prohibien que els jueus abandonessin el gueto durant la nit (pràctica que també era habitual als calls o barris jueus de casa nostra durant l'edat mitjana i moderna). L'existència del gueto de Venècia es perllongà fins a l'any 1797, moment en què Napoleó conquerí la ciutat i ordenà d'aterrar les portes que separaven el gueto de la resta de la ciutat.
Història miniatura|Detall del Gueto de Roma, cap a finals del . Si bé la presència jueva datava almenys del segle V, el primer gueto va ser instituït a Venècia en 1516, després de l'arribada massiva de refugiats jueus que havien estat deportats de la península Ibèrica. Van ser creats per confinar a les poblacions hebrees d'Itàlia que començaven a incrementar-se amb l'arribada de refugiats jueus procedents d'Espanya. Durant tot el segle XVI els guetos es trobaven només en ciutats del centre nord d'Itàlia, atès que arran de l'Edicte de Granada promulgat pels Reis Catòlics i que mitjançant dos decrets expulsava als jueus de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó, també van ser deportades totes les comunitats jueves del sud d'Itàlia dependents de la Corona d'Aragó.
Les característiques dels guetos eren ben diverses entre si, i van sofrir grans modificacions amb el passar del temps. En alguns casos el gueto va arribar a ser un barri jueu amb població acomodada (com el cas de Venècia), en d'altres va significar un empobriment gradual de la comunitat jueva que albergava (com en el cas de Roma). La principal característica dels guetos era que estaven envoltats per murs o portes, les quals eren tancades quan fosquejava i s'obria en les primeres hores de l'alba. Els jueus no podien adquirir terrenys fora dels límits del gueto, i estaven obligats a viure-hi. Això va significar que en els casos de creixement demogràfic, es construïa damunt del teixit urbà ja existent, incrementant l'altura i densitat del barri. En conseqüència, els guetos solien tenir carrers estrets, edificacions elevades i una alta densitat demogràfica.
miniatura|esquerra|Pla del gueto d'Hamburg. Els guetos es van estendre durant el segle XVI al centre i nord d'Itàlia, com a conseqüència de la Cum nimis absurdum del papa Pau IV en 1555, que va crear el gueto de Roma, segregant a la comunitat jueva que havia viscut lliurement a la ciutat des de temps de l'Imperi romà. Durant el seu pontificat, entre 1566 i 1572, Pius V va recomanar a tots els estats de la península itàlica crear guetos per segregar als jueus, sent les ciutats de Pisa i Liorna (al Gran Ducat de Toscana), unes de les poques que es van negar a fer-ho.
A Europa central, van existir guetos en diverses ciutats com Praga, Frankfurt, Hamburg o Magúncia; mentre que en llocs d'alta concentració de població hebrea, com Lituània o Polònia, no existien guetos com a tals, sinó barris jueus més o menys integrats a les ciutats, per exemple, a Cracòvia.
Els guetos van ser progressivament abolits i els seus murs demolits al , seguint els ideals llibertaris de la Revolució Francesa, especialment després de les invasions napoleòniques, les quals a més van servir d'impuls per abolir la Inquisició. L'últim gueto a ser abolit a l'Europa Occidental, va ser el de Roma en 1870, quan el Regne d'Itàlia va conquerir la ciutat donant fi als Estats Pontificis, transformant-la en la seva capital.
Guetos al nazisme Durant el règim nazi, Alemanya reintroduí el sistema de guetos a l'Europa Oriental ("Jüdischer Wohnbezirk" o "Wohngebiet der Juden", en alemany, "barri jueu") amb l'objectiu de confinar la població jueva, i de vegades també a la població gitana, la qual cosa va facilitar el seu control per part dels nazis. En una primera escala del procés d'extermini, els nazis van concentrar els jueus de diferents parts de la zona ocupada a guetos a Europa de l'Est. Hi vivien privats de qualsevol dret, en pèssimes condicions, amb un greu dèficit alimentari i obligats a treballar per a la indústria bèl·lica alemanya. D'aquí eren gradualment deportats a camps d'extermini durant l'Holocaust.Arad, Yitzhak. Ghetto in Flames. p. 436–37.
Estats Units Història El desenvolupament de guetos en els Estats Units està estretament associat amb ones d'immigració i a la migració urbana interna. Els immigrants irlandesos i alemanys del van ser els primers grups ètnics a formar enclavaments ètnics a ciutats dels Estats Units. Això va ser seguit per un gran nombre d'immigrants del sud i de l'est d'Europa, incloent molts italians i polonesos entre 1880 i 1920. Aquests immigrants europeus després estarien més segregats que els negres al .<ref name="Glaeser">Ghettos: The Changing Consequences of Ethnic Isolation </ref> La majoria van romandre en les seves comunitats d'immigrants establertes, però ja en la segona o tercera generació, moltes famílies van poder traslladar-se a un millor habitatge en els suburbis després de la Segona Guerra Mundial, ja que es van adaptar i van prosperar.
Aquestes àrees inclouen el gueto ètnic Lower East Side a Manhattan, Nova York, que més tard es va fer famós pel predomini de jueus, i el Harlem de l'Est, que es va convertir en seu d'una gran comunitat porto-riquenya en la dècada de 1950. Les Petites Itàlies van arribar a tot el país amb el predomini de guetos italians. Molts immigrants polonesos es van traslladar a barris com Pilsen de Chicago i Polish Hill de Pittsburgh, i Brighton Beach és la llar de la majoria dels immigrants russos i ucraïnesos.
En els Estats Units, entre l'abolició de l'esclavitud i la promulgació de les lleis de drets civils de la dècada de 1960, els costums discriminatoris (de vegades codificades a la llei, o a través del redlining) va obligar sovint al fet que els afroamericans de les ciutats visquessin en barris específics, que van arribar a ser coneguts com a "guetos".
Segons els treballs del sociòleg Loïc Wacquant, el gueto s'estructura segons un règim de marginalitat urbana, recent, fundat en quatre lògiques: Tendència macrosocial cap a la desigualtat; Fragmentació de la mà d'obra desocupada, amb la subseqüent desproletarització i informalització de la base ocupacional; Alletament de l'Estat del benestar; Concentració i estigmatització espacial de la pobresa.
Guetos afroamericans miniatura|Gueto a South Side, Chicago, maig de 1974. Les zones urbanes als Estats Units sovint poden classificar-se com a "negres" o "blanques", amb habitants pertanyents principalment a un grup racial homogeni.Inequality and SegregationR Sethi, R Somanathan - Journal of Political Economy, 2004 Quaranta anys després de l'era dels drets civils nord-americà (1955–1968), la major part dels Estats Units segueix sent una societat segregada en la qual blancs i negres habiten diferents barris. Molts d'aquests barris es troben en ciutats del Nord on els afroamericans es van traslladar durant la Gran Migració (1914–1950) un període en què més d'un milió d'afroamericans es van traslladar de la zona rural del sud nord-americà per escapar del racisme, buscar oportunitats d'ocupació en entorns urbans i procurar el que es considerava una vida millor al nord. En el mig oest, els barris van ser construïts sobre els alts salaris de manufactura de treballs sindicalitzats, els quals es van assecar per la demanda durant el declivi de la indústria i la consegüent reducció de les fàbriques d'acer, plantes d'automòbils i altres fàbriques a partir de la dècada de 1970. La segregació va augmentar en la major part de les ciutats que tenien una gran immigració negra i, per tant, atabalant la decadència econòmica, personificada en ciutats com Gary (Indiana).The Suburban Racial Dilemma: Housing and Neighborhoods By William Dennis Keating. Temple University Press. 1994.
En els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, molts blancs nord-americans van començar a mudar-se de les ciutats a les comunitats suburbanes més recents, un procés conegut com la fugida blanca. Aquest procés es va produir, en part, com una resposta als negres que es mudaven als veïnats urbans blancs.Central City White Flight: Racial and Nonracial Causes William H. Frey American Sociological Review, Vol. 44, No. 3 (Juny, 1979), pàg. 425-448 Les pràctiques discriminatòries, especialment les destinades a "preservar" els emergents suburbis blancs, va limitar la capacitat dels negres per passar de les ciutats als suburbis, fins i tot quan econòmicament s'ho podien permetre. En contrast amb això, el mateix període en la història va marcar una massiva expansió suburbana disponible principalment per als blancs tant per als rics com els de classe treballadora, facilitats a través de la construcció de carreteres i la disponibilitat d'hipoteques subvencionades pel Govern Federal (VA, FHA, HOLC). Es va fer més fàcil per a les famílies comprar noves cases en els suburbis, però no per llogar apartaments a les ciutats."Racial" Provisions of FHA Underwriting Manual
En resposta a l'afluència de persones de raça negra del Sud, els bancs, les companyies d'assegurances i empreses van començar a negar o augmentar el cost dels serveis, així com bancaris, assegurances, accés a llocs de treball,Racial Discrimination and Redlining in Cities accés a l'atenció de la salut, o fins i tot en els supermercatsIn poor health: Supermarket redlining and urban nutrition, Elizabeth Eisenhauer, GeoJournal, Volume 53, Number 2 / February, 2001 als residents de determinades àrees, sovint racialment determinades.How East New York Became a Ghetto by Walter Thabit. . Page 42. La forma més devastadora de la línia vermella i l'ús més comú del terme, es refereixen a la discriminació de la hipoteca. Dades sobre el preu de l'habitatge i les actituds cap a la integració suggereixen que al , la segregació era un producte d'accions col·lectives adoptades pels no negres per excloure als negres dels barris suburbans.
Les disposicions "racials" del Manual d'Assegurament de la FHA, on entre 1.300 disposicions, incloïa les següents directrius que agreujaven el problema de la segregació: