Oceania

Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques). Té 9.010.000 km² (20,4% de les terres emergides) i és el continent de menor extensió, tot i que, si es compten les seues dimensions oceàniques, cobreix prop del 35% de la superfície total del planeta. Es troba gairebé completament en l'hemisferi sud, travessada per l'Equador i la línia internacional de canvi de data.

Segons l'Organització de les Nacions Unides, Oceania és formada per quatre grans àrees o divisions: Australàsia, que comprèn, principalment, Austràlia i Nova Zelanda; la Melanèsia, al nord i nord-est de l'anterior i formada per l'arc d'illes que s'estenen a l'est de Nova Guinea; més al nord, la Micronèsia, que s'estén fins al Tròpic de Càncer; i la Polinèsia, que s'estén pel Pacífic central. Alguns països consideren que Austràlia és un continent o illa-continent i anomenen «Illes del Pacífic» el que altres consideren la resta d'Oceania.

Etimologia El terme fou inventat sota la forma dOcéanie pels volts de 1812 pel geògraf francès d'origen danès Conrad Malte-Brun"Oceania". Oxford English Dictionary. Oxford University Press. 2nd ed. 1989. (1775-1826). La paraula Océanie deriva del grec ὠκεανός (ōkeanós), ‘oceà’.

Història miniatura|esquerra|Art rupestre dels aborígens australians al Parc Nacional de Kakadu (Austràlia). miniatura|Dones de l'illa Mioko (Papua Nova Guinea, ca. 1900) miniatura|esquerra|Viatges del capità britànic James Cook per Oceania entre 1768 i 1779: 1r. viatge (en vermell), segon (en verd) i tercer (en blau). miniatura|Obertura del Parlament d'Austràlia l'any 1901 miniatura|esquerra|Regions d'Oceania

Els primers pobladors humans d'Oceania procedien del sud-est d'Àsia: d'ells descendeixen els actuats habitants de Papua Nova Guinea i els aborígens australians. A aquesta primera onada humana va seguir-ne una segona que s'estendria cap a l'est fins a arribar a l'Illa de Pasqua.

Fernando de Magallanes va descobrir les Marianes i altres illes d'Oceania abans de morir a les Filipines. Poc després van explorar la regió els portuguesos: el 1525 van descobrir les Carolines, i a l'any següent Nova Guinea. Els holandesos van recórrer el 1642 el litoral d'Austràlia i van descobrir Tasmània, les Tonga, Fiji i Bismarck. A la vegada, des d'Acapulco (Mèxic) i el Callao (Perú) van partir expedicions espanyoles que descobriren nombroses illes del Pacífic.

Durant el van ser els britànics i els francesos els que van explorar la regió. Entre 1764 i 1770, els britànics van recórrer Tahití, Samoa, Salomó i Noves Hèbrides. James Cook, entre 1768 i 1779, va arribar a les Illes de la Societat, Nova Zelanda, les Marqueses, Noves Hèbrides i Hawaii. Els francesos van explorar les illes paral·lelament als britànics. Tots aquests viatges determinaren el repartiment d'Oceania entre la Gran Bretanya, França i altres països: per la possessió de Tahití, França i Gran Bretanya arribaren a una greu tensió l'any 1844. Posteriorment, França s'annexà Nova Caledònia el 1853, els Estats Units les Illes Hawaii el 1894 i els alemanys reeixiren a instal·lar-se a una part de Nova Guinea, a Salomó i a Nova Bretanya l'any 1884, tot i que aquestes colònies les van perdre a conseqüència de la seua derrota a la Primera Guerra Mundial.

Durant la Segona Guerra Mundial Oceania fou l'escenari de la gran ofensiva japonesa i de la contraofensiva aliada. Més tard, la Nova Guinea holandesa passà a formar part d'Indonèsia i les Hawaii esdevingueren un estat estatunidenc. D'altres illes i territoris van assolir progressivament la seva independència: Samoa Occidental l'any 1962; Nauru el 1968; Fiji el 1970; Tonga el 1970; Papua Nova Guinea, Tuvalu i Salomó el 1975, Kiribati el 1979 i Vanuatu el 1980. Les dues grans potències regionals d'Oceania són Austràlia i Nova Zelanda, independitzades de la Gran Bretanya el 1901 i el 1931 respectivament.

Geografia política La pertinença o no dels diferents territoris a Oceania no és gens clara. A grans trets, se segueixen els següents postulats:

La Línia de Wallace defineix el límit geològic i biològic entre Àsia i Oceania i, per tant, se sol incloure dins d'Oceania tot el territori situat dins de la placa tectònica australiana (Austràlia -incloent-hi Tasmània-, Nova Zelanda i Nova Guinea). Els arxipèlags situats a Micronèsia, Melanèsia i Polinèsia sempre s'inclouen dins d'Oceania."Oceania". 2005. The Columbia Encyclopedia, sisena edició. Columbia University Press. L'arxipèlag de Hawaii, tot i ésser un estat membre dels Estats Units, és considerat part d'Oceania perquè hi comparteix trets culturals i idiomàtics comuns. L'illa de Pasqua, província xilena, és considerada el punt més oriental d'Oceania pels orígens polinèsics dels seus primers habitants. Una part d'Indonèsia (en concret, Nova Guinea i illa de Timor) posseeix característiques geològiques que el fan part d'Oceania, però, a causa dels seus vincles culturals amb Àsia, és considerat com a territori asiàtic.

Estats i territoris d'Oceania Històricament les illes d'Oceania han passat per diferents graus de dependència de les potències colonials: protectorat, colònia, annexió o mandat o fideïcomís de les Nacions Unides. Fins i tot hi ha hagut condominis de sobirania conjunta. A causa de l'aïllament i la falta de recursos, els diversos territoris han anat negociant al llarg del diferents graus d'autonomia o independència. Significativament, les illes dependents de França han anat passant de Territori d'Ultramar (TOM) a Col·lectivitat d'Ultramar (COM) o País d'Ultramar (POM), adquirint progressivament autonomia i sobirania. Es poden distingir estats sobirans, uns d'independents i altres en lliure associació amb altres potències, alguns d'ells membres de les Nacions Unides. Finalment, segons la nomenclatura britànica, existeixen territoris organitzats, no organitzats, incorporats i no incorporats.

Situació Nom de la regió + estats i territoris i llurs banderes Superfície(km²) Població(any 2002) Densitat(per km²) CapitalAustralàsia 80px|Situació d'Austràlia 7,686,85021,050,0002.7 Canberra 80px|Situació de Nova Zelanda 268,6804,108,03714.5 WellingtonDependències/Territoris d'Austràlia: illa Christmas (Austràlia)1351,4933.5 Flying Fish Cove Illes Cocos (Austràlia)1463245.1 West Island 80px|Situació de l'illa Norfolk Illa NorfolkTerritori extern d'Austràlia. (Austràlia)351,86653.3 KingstonMelanèsia 80px|Situació de Fiji 18,270856,34646.9 Suva 80px|Situació de Papua Papua365.4662.851.999 8 Port Numbay 80px|Situació de Papua Occidental Papua Occidental56.515760.855 13 Manokwari 80px|Situació de Nova Caledònia Nova CaledòniaCol·lectivitat específica de França. (França)19,060240,39012.6 Nouméa 80px|Situació de Papua Nova Guinea 462,8405,172,03311.2 Port Moresby 80px|Situació de Salomó 28,450494,78617.4 Honiara 80px|Situació de Vanuatu 12,200196,17816.1 Port VilaMicronèsia 80px|Situació dels Estats Federats de Micronèsia 702135,869193.5 Palikir 80px|Situació de Guam GuamTerritori no incorporat dels Estats Units. (Estats Units)549160,796292.9 Hagåtña 80px|Situació de Kiribati 81196,335118.8 South Tarawa 80px|Situació de les Illes Marshall 18173,630406.8 Majuro 80px|Situació de Nauru 2112,329587.1 80px|Situació de les Illes Mariannes Septentrionals Illes Mariannes SeptentrionalsMancomunitat associada als Estats Units. (EUA)47777,311162.1 Saipan 80px|Situació de Palau 45819,40942.4 Melekeok 80px|Situació de les Illes d'Ultramar Menors dels Estats Units Illes d'Ultramar Menors dels Estats Units (Estats Units)2840 1.2 -Polinèsia 80px|Situació de la Samoa Nord-americana Samoa Nord-americana (Estats Units)19968,688345.2 Pago Pago Illes Chatham (Nova Zelanda)9666090.6 Waitangi 80px|Situació de les Illes Cook Illes CookEstat en lliure associació amb Nova Zelanda i que el representa internacionalment. (Nova Zelanda)24020,81186.7 Avarua 80px|Situació de l'Illa de Pasqua Illa de PasquaProvíncia de Xile. (Xile)163.6 3,79123.1 Hanga Roa 80px|Situació de la Polinèsia Francesa Polinèsia FrancesaPaís d'ultramar de França. (França)3,961257,84761.9 Papeete 80px|Situació de Hawaii HawaiiEstat membre dels Estats Units. (Estats Units)28,3111,283,38872.8 Honolulu 80px|Situació de Niue NiueEstat en lliure associació amb Nova Zelanda. (Nova Zelanda)2602,1348.2 Alofi 80px|Situació de les Illes Pitcairn 20px|Illes Pitcairn Illes PitcairnColònia de la Gran Bretanya. (Gran Bretanya)54710 Adamstown 80px|Situació de Samoa 2,944214,26560.7 Apia 80px|Situació de Tokelau TokelauTerritori d'ultramar de Nova Zelanda. (Nova Zelanda)101,431143.1 —No té capital, ja que cada atol disposa del seu centre administratiu. 80px|Situació de Tonga 748106,137141.9 Nuku'alofa 80px|Situació de Tuvalu 2611,146428.7 Funafuti 80px|Situació de Wallis i Futuna 20px|Wallis i Futuna Wallis i FutunaCol·lectivitat d'ultramar de França. (França)27415,58556.9 Mata-Utu Total9,039,67535,834,6704.0Total sense Austràlia1,352,82514,784,67011.2

Distribució aproximada Estats independents amb fons groc; Dependències d'altres Estats amb fons taronja Estat o dependència

km²

habitants Illes Mariannes Septentrionals (EUA) 477

77.311 Guam (EUA) 549

160.796 Illes d'Ultramar Menors (EUA) 28

40 Hawaii (EUA) 28.311

1.283.388 Illes Marshall 181

73.630 Palau 458

19.409 Estats Federats de Micronèsia 702

135.869 Nauru 21

12.329 Kiribati 811

96.335 Illes Cocos (Austràlia) 14

632 462.840

5.172.033 Salomó 28.450

494.786 Tuvalu 26

11.146 illa Christmas (Austràlia) 135

1.493 Vanuatu 12.200

196.178 Wallis i Futuna (França) 274

15.585 Tokelau (NZ) 10

1.431 Austràlia 7.686.580

21.050.000 Illa Norfolk (Austràlia) 35

1.866 Nova Caledònia (França) 19.060

240.390 Fiji 18.270

856.346 Samoa 2.944

214.265 Samoa Nord-americana (EUA) 199

68.688 Illes Cook (NZ) 240

20.811 Polinèsia Francesa (França) 3.961

257.847 Illa de Pasqua (Xile) 164

3.791 Nova Zelanda 268.680

4.108.037 Illes Chatham (NZ) 966

609 Tonga 748

106.137 Niue (NZ) 260

2.134 Illes Pitcairn (RU) 5

Geografia física Oceania cobreix una regió macrogeogràfica situada entre l'Àsia Sud-oriental i Amèrica, amb Austràlia com a major massa continental, seguida per les més petites i properes illes de Papua Nova Guinea i Nova Zelanda, a les que se sumen unes 25.000 petites illes disperses al Pacífic. El nom d'Oceania prové del fet que, a diferència d'altres continents, aquest es compon principalment de les terres emergides del Pacífic i dels mars adjacents. Està banyada pels oceans Índic, glaciar Antàrtic i Pacífic, i separada d'Àsia pels mars de Timor i d'Arafura, amb un total de 25.760 km de costes. Oceania és el continent més sec del planeta, el menys poblat, el més pla, el que té els terrenys més antics i, també, els menys fèrtils.

Orografia

Oceania

Źródło i licencja