Julio Salinas Fernández (Bilbao, País Basc, 11 de setembre de 1962) és un exfutbolista basc de les dècades de 1980 i 1990, que jugava com a davanter, i que posteriorment ha fet de comentarista esportiu. És germà del també futbolista Patxi Salinas.

Davanter centre alt i prim, és recordat sobretot per la seva etapa al FC Barcelona –havent començat la seva carrera amb l'Atlètic de Bilbao– va ser un golejador prolífic per al club i la selecció espanyola.

Salinas va jugar 56 partits amb la i va representar-la en tres Copes del Món i dues Eurocopes.

Carrera de club Athletic i Atlético Salinas va néixer a Bilbao, Biscaia, i es va incorporar a les categories inferiors de l'Athletic Club als 11 anys. La temporada 1983–84 va guanyar el Trofeu Pitxitxi de la segona divisió, i va ajudar el filial bilbaí a acabar subcampions darrere del Castilla CF. També va jugar 13 partits amb el primer equip durant dues temporades, marcant el seu primer gol a la Lliga el 26 de març de 1983 en una victòria per 4-0 a casa contra el RC Celta de Vigo en unes temporades en què els bascos van aconseguir dos títols de lliga consecutius i hi van afegir la Copa del Rei de 1984.

Després de dues temporades més amb l'Atlètic, marcant un total de 12 gols que li van permetre acabar en tercera posició, Salinas va fitxar per l'Atlètic de Madrid, on va marcar a un ritme impressionant (incloent-hi dos gols el 7 de febrer de 1988 en una victòria per 7-0 a casa contra el RCD Mallorca).

FC Barcelona Salinas va fitxar pel FC Barcelona per la temporada 1988-89, i va formar part d'un grup amb diversos altres jugadors bascos, com ara el veterà José Ramón Alexanko, José Mari Bakero, Txiki Begiristain i Jon Andoni Goikoetxea, que ajudarien a formar la columna vertebral del llegendari Dream Team. Va marcar 20 gols a la lliga en la seva primera temporada, en què el Barça va acabar segon darrere del Reial Madrid, i també va marcar a la final de la Recopa de 1989 contra la UC Sampdoria (aquest va ser el primer trofeu de Johan Cruyff a la banqueta blaugrana i l'inici de l'èxit del “Dream Team”) i a la victòria per 2-0 contra el Reial Madrid de la Copa del Món de l'any següent. Fou titular a la final de la Copa d'Europa de 1992 que el Barça va guanyar a l'Estadi de Wembley de Londres el 20 de maig de 1992, la primera Copa d'Europa del Barça i un partit que marcaria la història del club.

En les temporades següents, Salinas va jugar més esporàdicament a causa de la seva edat i l'aparició d'altres jugadors ofensius com Hristo Stoítxkov, però tot i així va aconseguir marcar alguns gols importants malgrat el temps de joc limitat. El 30 de gener de 1994, després d'entrar com a substitut a la segona part contra l'Albacete Balompié, va marcar els dos gols en una victòria per 2-1 a casa, (tot i que només va jugar sis partits més durant la temporada), i el Barça va aconseguir finalment quatre títols de lliga seguits.

Final de la carrera En deixar Catalunya, Salinas va fitxar pel Deportivo de La Coruña, on va aconseguir un segon lloc en la seva única temporada; tot i que no va ser titular, va acabar amb 12 gols a la lliga, només superat pel gran jugador del club Bebeto. Com a substitut al final del partit al Camp Nou el 3 de desembre, va marcar un empat a 1 després d'una rematada de cap de José Luis Ribera.

Després del fitxatge, entre d'altres, del rus Dmitri Radchenko, Salinas va ser considerat excedentari, acceptant un contracte amb l'Sporting de Gijón, on va marcar 18 gols a la temporada 1995-96, cosa crucial per ajudar els asturians a evitar el descens. Durant el seu any i mig com a titular, va ser molt ben considerat a la ciutat, i els aficionats sovint cantaven: «Bota de oro, Salinas bota de oro!».

Salinas va fer una temporada a l'estranger amb els Yokohama Marinos al Japó, on va tornar a demostrar les seves habilitats golejadores, retrobant-se amb el seu antic company d'equip al Barça, Goikoetxea. Després va tornar a prop de casa, després d'haver passat les seves dues últimes temporades amb el Deportivo Alavés, on va marcar en el primer partit de la temporada 1999-2000, una derrota per 2-1 a casa contra el Màlaga CF; el seu equip va acabar sisè i arribaria a la final de la Copa de la UEFA de l'any següent.

El 19 de maig de 2000, Salinas va jugar el seu últim partit professional, marcant en una derrota per 2-1 contra el seu primer equip, l'Athletic de Bilbao. Es va retirar amb gairebé 38 anys, amb 417 partits i 152 gols, només a la màxima categoria espanyola.

Carrera internacional Salinas va representar la durant més d'una dècada, marcant 22 gols. El seu debut va ser el 22 de gener de 1986, quan va marcar en un partit amistós que va guanyar per 2-0 contra la Unió Soviètica a Las Palmas.

Salinas va representar el país en tres Copes del Món de la FIFA: 1986 (on va marcar contra Irlanda del Nord), 1990 (marcant en una derrota a la segona ronda contra Iugoslàvia) i 1994, així com en dos Campionats d'Europa de la UEFA, 1988 i 1996.

Als quarts de final de la Copa del Món de 1994 contra Itàlia, després d'haver marcat en un empat a 2 contra Corea del Sud, Salinas va perdre l'oportunitat de classificar Espanya per a les semifinals. Amb l'1-1 al marcador i menys de deu minuts per al final, va desaprofitar un contraatac, amb només el porter Gianluca Pagliuca a batre; Roberto Baggio va segellar el resultat final de 2-1 minuts després, i Salinas va ser finalment més recordat per aquest error que per la gran quantitat de gols marcats durant una carrera professional de 18 anys.

Després de la retirada Immediatament després de jubilar-se, Salinas va començar a treballar com a comentarista esportiu, primer per a RTVE i després a laSexta.

Vida personal El germà petit de Salinas, Patxi, també va ser futbolista professional (defensa central), i va jugar a l'Athletic de Bilbao i al Celta. Tots dos van debutar a la primera divisió la temporada 1982–83.

Ostentaven el rècord d'aparicions combinades a la màxima categoria espanyola per germans amb 849 partits (les ocasions en què tots dos van jugar com a companys d'equip o com a rivals comptaven per a cadascun), 86 més que la parella següent, Quini i Jesús Castro.

Estadístiques de carrera Club +Partits i gols per club, temporada i competicióClubTemporadaLligaCopaCopa de la LligaContinentalTotalDivisióPartitsGolsPartitsGolsPartitsGolsPartitsGolsPartitsGolsAthletic Club1982–83La Liga716340001741983–84602221001031984–85288104101140141985–86274620033369Total68132412714410330Atlético de Madrid1986–87La Liga381562–3147181987–88371652––4218Total753111400318936Barcelona1988–89La Liga372054–7249261989–90341572–4145181990–91331144–8245171991–9217720–522491992–9318555–3026101993–947242–10124Total1466027170028720184Deportivo1994–95La Liga241244–403216Sporting Gijón1995–96La Liga381844––42221996–9716620186Total54246400006028Yokohama Marinos1997J1 League26212253–3326199821130031–2414Total47342284–5740Alavés1998–99La Liga22400––2241999–200028820––308Total50122000005212 Total carrera46418676431553912594246

Internacional +Aparicions i gols per selecció nacional i any Selecció Any Partits Gols Espanya 1986 10 5 1987 2 0 1988 8 1 1989 4 1 1990 5 1 1991 0 0 1992 1 0 1993 8 7 1994 12 7 1995 4 0 1996 2 0 Total 56 22

Els resultats i puntuacions indiquen primer el recompte de gols d'Espanya, la columna de puntuació indica la puntuació després de cada gol de Salinas.

+Llista de gols internacionals marcats per Julio SalinasNo.DataLlocOponentMarcardorResultatCompetició122 gener 1986Estadio Gran Canaria, Las Palmas, Espanya1–02–0Amistós219 febrer 1986Manuel Martínez Valero, Elx, Espanya2–03–0Amistós326 març 1986Ramón de Carranza, Cadis, Espanya3–03–0Amistós47 juny 1986Tres de Marzo, Zapopan, Espanya2–02–1Copa del Món de Futbol de 1986524 setembre 1986El Molinón, Gijón, Espanya1–03–1Amistós624 febrer 1988La Rosaleda, Màlaga, Espanya1–01–2Amistós711 octubre 1989Népstadion, Budapest, Hongria1–02–2Classificació pel Mundial 1990826 juny 1990Marc'Antonio Bentegodi, Verona, Itàlia1–11–2Classificació pel Mundial 1990928 abril 1993Benito Villamarín, Sevilla, Espanya1–13–1Classificació pel Mundial 1994102–11122 setembre 1993Qemal Stafa, Tirana, Albània1–05–1Classificació pel Mundial 1994123–0134–11413 octubre 1993Lansdowne Road, Dublin, República d'Irlanda2–03–1Classificació pel Mundial 1994153–01619 gener 1994Balaídos, Vigo, Espanya1–02–2Amistós172 juny 1994Ratina Stadion, Tampere, Finlàndia2–02–1Amistós1810 juny 1994Claude-Robillard, Montreal, Canadà1–02–0Amistós1917 juny 1994Cotton Bowl, Dallas, Estats Units1–02–2 Mundial 19942012 octubre 1994Estadi d'Skopje, Skopje, Macedònia1–02–0Classificació Eurocopa 1996212–02217 desembre 1994Constant Vanden Stock, Brussels, Bèlgica3–14–1Classificació Eurocopa 1996

Palmarès Athletic de Bilbao

La Lliga: 1982–83, 1983–84 Copa del Rei: 1983–84 Supercopa d'Espanya: 1984 (atorgada automàticament després de guanyar el doblet)

Barcelona

La Lliga: 1990–91, 1991–92, 1992–93, 1993–94 Copa del Rei: 1989–90 Supercopa d'Espanya: 1991, 1992 Copa d'Europa: 1991–92 Recopa de la UEFA: 1988–89 Supercopa d'Europa: 1992

Deportivo

Copa del Rei: 1994–95

Individual

Trofeu Pitxitxi: 1983–84 (Segona Divisió)

Referències

Enllaços externs

Categoria:Futbolistes bilbaïns Categoria:Futbolistes internacionals amb el País Basc Categoria:Futbolistes internacionals amb Espanya de la dècada de 1980 Categoria:Futbolistes internacionals amb Espanya de la dècada de 1990 Categoria:Futbolistes de la Copa del Món de Futbol de 1986 Categoria:Futbolistes de la Copa del Món de Futbol de 1990 Categoria:Futbolistes de la Copa del Món de Futbol de 1994 Categoria:Futbolistes del Bilbao Athletic Categoria:Futbolistes de l'Athletic Club de Bilbao de la dècada de 1980 Categoria:Futbolistes de l'Atlètic de Madrid de la dècada de 1980 Categoria:Futbolistes del FC Barcelona de la dècada de 1980 Categoria:Futbolistes del FC Barcelona de la dècada de 1990 Categoria:Futbolistes del Deportivo de La Coruña Categoria:Futbolistes de l'Sporting de Gijón Categoria:Futbolistes del Deportivo Alavés Categoria:Nascuts el 1962