Joaquim Fiol i Pujol (Palma, Mallorca, 1831 - 1895) fou un advocat i polític mallorquí, diputat a les Corts espanyoles durant la restauració borbònica. El 1855 va fundar el diari d'ideologia republicana El Iris del Pueblo, i el 1863 va col·laborar a l'Ateneu Balear. Va participar activament en l'erradicació de l'epidèmia de còlera que assolà Palma el 1865, i mercè la seva amistat amb Emilio Castelar participà en la Junta de Govern de Balears que dirigí a les Illes la Revolució de 1868. Quan aquesta triomfà fou nomenat cònsol d'Espanya a Alexandria (1868-1870) i governador civil d'Almeria el 1870 i de Madrid de desembre del 1872 a febrer del 1873. Posteriorment es va adherir al Partit Demòcrata Possibilista i participà en diverses associacions científiques. Fou diputat pel districte de Palma a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872, agost de 1872, 1881 i 1886. El 1879 promogué la creació de la colònia agrícola dels Fusterets, al terme de la Pobla.
Obres Poesies (1868) Una preocupació mallorquina (1877) sobre els xuetes.
Referències
Fitxa del Congrés dels Diputats
Categoria:Diputats mallorquins al Congrés dels Diputats Categoria:Diputats al Congrés de la 3a legislatura de la restauració Categoria:Diputats al Congrés de la 5a legislatura de la restauració Categoria:Governadors civils de Madrid Categoria:Governadors civils d'Almeria Categoria:Republicans balears Categoria:Polítics palmesans contemporanis Categoria:Mallorquins del segle XIX Categoria:Polítics balears morts al segle XIX Categoria:Polítics balears nascuts al segle XIX