Joan Francesc Bahí i Fontseca (Blanes, 23 d'abril de 1775 - Barcelona, 1841) fou un metge, botànic i militar català. Pertanyent al llinatge dels Bahí procedent de la Pera (l'Empordà) Estudià el batxillerat a Barcelona i medicina a la Universitat de Cervera on es llicencià (1793) i doctorà (22 de desembre de 1794). Va ser nomenat metge militar el 1795 i el 1799 adquirí una plaça de catedràtic al Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia a Burgos. El 1802 traduí al castellà els Elementa Terminologicae Botanicae de Josef Plenck. El 1805 entrà a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. El 1807 és elegit catedràtic de l'Escola Botànica de la Junta de Comerç. D'aquesta institució es publiquen diverses memòries algunes de les quals en català. Fou mobilitzat durant la guerra del Francès. De 1815 a 1820 reconstruí el Jardí Botànic de Barcelona amb més d'un miler de plantes i amb aportacions del botànic D. Candolle. Amb motiu de l'epidèmia de febre groga declarada a Barcelona el 1821, es declara partidari d'aïllar sanitàriament la Barceloneta la qual cosa provoca una revolta popular (és cremat en efígie) i ha de marxar cap a Tiana. Durant la primera guerra carlina un dels seus fills és afusellat.
Biografia Joan Francesc Bahí i Fonseca va néixer a Blanes el 23 d'abril de 1775. Era fill del metge Joan Bahí i Coderch i d'Isabel Fonseca, tots dos veïns de la vila. La família paterna, però, sembla que provenia del llinatge dels Bahí de la Pera, petit enclavament de l'Empordà. Després de realitzar els primers estudis al mateix Blanes, als tretze anys, com feien a l'època molts joves de la seva condició, es va traslladar a Barcelona per obtenir el grau de batxiller amb la idea d'accedir a estudis superiors.
El panorama educatiu de la Barcelona de l'època era totalment controlat per les institucions religioses. Si bé existien diversos centres educatius que impartien els primers i segons ensenyaments, després del tancament de l'escola de Cordelles, a causa de l'expulsió dels jesuïtes el 1767, el centre docent amb més prestigi era el Col·legi Tridentí Episcopal. Aquest centre va ser el triat per la família Bahí i va ser on el nostre protagonista va romandre al llarg de tres cursos acadèmics.
L'any 1735 havien estat restaurats els ensenyaments al Seminari o Col·legi Tridentí de Barcelona. En un principi només s'hi impartien classes per a la formació de sacerdots, però, ben aviat, quan Felip V va atorgar validesa per a l'obtenció de grau acadèmic als seus estudis de teologia i filosofia, la institució va obrir les portes al públic en general. S'hi podia ingressar a partir dels sis anys i obtenir el grau de batxillerat cap als disset. Encara que s'hi impartien classes de física i matemàtiques, la formació que es rebia a les aules era clarament humanística. El programa d'estudis aprofundia en els coneixements de la llengua castellana i llatina i dedicava bona part dels seus continguts a les disciplines relacionades amb les qüestions teològiques i filosòfiques. Resulta difícil calibrar el profit intel·lectual que el jove Bahí va obtenir del seu pas per les aules del Col·legi. Hi va cursar tres anys de filosofia, i va obtenir el grau de batxillerat amb la qualificació de Nullo Censorum discrepante ac primae classis. Aquesta era una certificació oficial del bon rendiment escolar del jove Bahí. Nosaltres, després d'haver llegit molts documents sorgits de la seva ploma, podem corroborar que des de molt jove els escrits del nostre home mostren una retòrica florida i plena d'erudició. Un estil que denota una destresa i uns coneixements que tenen els seus orígens en les primeres etapes educatives. En aquest sentit, Bahí no és res més que un exemple de la formació que rebien les generacions de la seva època, en què s'incloïen el domini dels recursos lingüístics i la possessió d'un bagatge cultural ampli com a pilars de la formació de l'home culte del seu temps.
L'any 1791, amb només setze anys, el nostre jove protagonista, segurament amb la voluntat de seguir les mateixes passes que el pare, ingressava a la Facultat de Medicina de la Universitat de Cervera, única institució universitària existent en aquella època al Principat. Efectivament, després de la derrota catalana a la guerra de Successió espanyola, Felip V va decidir abolir totes les universitats del Principat i traslladar tots els estudis universitaris a Cervera, població que durant el conflicte li havia restat fidel. En aquest centre hi havia facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina i filosofia. La carrera de medicina constava de quatre anys a la Universitat i un de pràctiques fora. Els tres primers anys eren dedicats exclusivament a preceptes i en el quart, a més de la part teòrica que estudiaven, els alumnes havien d'estar agregats a algun professor, que acompanyaven en la visita a malalts. Acabat el quart any se'ls conferia el títol de Batxiller en Medicina, però la borla de Doctor no els era concedida sense un cinquè any de pràctiques a Cervera o a les ciutats de Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Tortosa o Vic, i havien de presentar un testimoni del metge amb el qual practiquessin, compulsat pel corregidor de la ciutat. Tanmateix, l'aspirant a metge Bahí no va haver de seguir tot aquest procés. L'esclat de la guerra contra França el 1793 va capgirar el curs normal dels seus estudis.
Les necessitats militars del moment van provocar la mobilització del nostre jove estudiant de medicina, que s'enrolava a la milícia com a practicant de medicina en l'exèrcit del Rosselló i Catalunya. Sembla que la condició militar va provar al nostre home. Ben aviat, el 1794, era ascendit a practicant major i destinat a l'hospital militar de Figueres, on en reconeixement de les seves aptituds se li va confiar el càrrec de secretari del doctor Josep Masdevall (s. XVIII - 1801), inspector general d'epidèmies i cap mèdic de l'exèrcit de campanya. Masdevall era un metge amb una gran reputació, metge de cambra del rei, gaudia d'una bona posició a la Cort. Aquesta relació seria crucial per al futur professional de Bahí, que, plenament conscient d'aquestes circumstàncies, sempre va mantenir una bona relació amb el metge figuerenc a qui anomenava sovint el seu “protector”.
Probablement un primer fruit de l'amistat amb Masdevall va ser la dispensa d'estudis que el Consell de Castella va donar a Bahí el mateix 1794, en reconeixement dels seus serveis en els hospitals de campanya, i que representava no haver de cursar el quart curs que encara li quedava a Cervera ni el preceptiu any de medicina pràctica. Aquesta dispensa va fer possible que un joveníssim Bahí –només tenia 19 anys– aconseguís tots els graus de la medicina amb una velocitat que, sense cap mena de dubte, podem qualificar de meteòrica: en tan sols dues setmanes, des del 9 al 22 de desembre d'aquell mateix any, va obtenir successivament els graus de batxiller, llicenciat i doctor.
Amb aquests títols a la butxaca i veient en la carrera militar una oportunitat per fixar el seu horitzó professional, Bahí va ser nomenat el 1795 metge de número dels reials exèrcits. Aquell mateix any, acabada la guerra i extingits els hospitals de campanya, i deslliurat de les obligacions d'una mobilització permanent, el nostre jove metge militar iniciava el procés d'ascensió professional en el camp civil, que com anirem veient el va dur a ocupar diversos càrrecs de responsabilitat. Una ascensió que començava amb uns avals de primera categoria i que representaven els rèdits de la seva primera campanya bèl·lica. Es tractava de dos certificats dels seus mèrits professionals signats pel marquès de Vanmarke, cap dels hospitals militars de l'exèrcit i pel mateix Masdevall. A tall d'exemple, veiem el que Masdevall deia del nostre protagonista:
“Certifico: que el doctor en Medicina D. Juan Francisco Bahí y Fonseca, Médico de Números de los Reales Exércitos, me ha servido de Secretario durante todo el tiempo de mi Comisión, llevando él solo el peso de la Secretaría; me ha acompañado en mis viajes y visitas a los Hospitales en los quales le he mandado hacer varias y muchas visitas extraordinarias; y mediante su conocido talento, capacidad, e inteligencia he podido desempeñar mejor y con más acierto las obligaciones de mi Comisión, en la cual y en la averiguación de lo que pasaba en los Hospitales me he podido dedicar mejor con la confianza que he podido hacer de dicho Bahí en todos los ramos de la Secretaría: por lo que le contemplo acreedor a la piedad y gracias particulares del Soberano.”
Aquesta bona consideració dels seus superiors va fer que el 1797 el rei li atorgués el fur militar i les prerrogatives de l'ús d'uniforme de metge de l'exèrcit. Sense que hagués de fer cap esforç, i a conseqüència del decret d'unificació de les facultats de medicina i cirurgia del 1799, el rei li lliurava el títol de cirurgia mèdica. També com a conseqüència d'aquest mateix decret i en aquest mateix any, se’l nomenava catedràtic de botànica al recentment creat Col·legi de Cirurgia de Burgos.
Aquest nomenament l'hem de vincular en part a les gestions que Masdevall degué fer prop de la Cort, però sobretot hi va tenir un paper decisiu l'amistat que unia el nostre home a Carles Nogués (1752-1817), metge combatent contra la França revolucionària, catedràtic a Cervera entre 1785 i 1794, i, per tant, professor de Bahí. Nogués, que havia estat nomenat vicedirector de la institució burgalesa, s'havia d'encarregar de la part docent, cobrint principalment les places de professor amb un grup de cirurgians i metges catalans de la seva confiança. Amb aquest nomenament Bahí iniciava la seva faceta com a docent de botànica i introduïa en el seu currículum una targeta de presentació excepcional. Va ser per aquesta època, el 1802, quan el nostre flamant catedràtic, segurament veient la seva posició professional i financera consolidada, va decidir contraure matrimoni. Ho va fer amb Isidora Fabricias, nascuda a Cuba i resident a la capital catalana des dels sis anys, filla de Francesc Fabricias i de Caterina d'Asbert, veïns de Barcelona i dedicats al comerç. El matrimoni va tenir cinc fills: quatre nois i una noia.
Resulta difícil esbrinar quins eren els coneixements botànics del nou catedràtic, amb una més que probable formació botànica poc sòlida. A Cervera l'ensenyament de la botànica era més aviat testimonial i el que Bahí pogué aprendre sobre botànica medicinal al costat de Masdevall no era suficient per regentar una càtedra d'un ensenyament superior. Potser per aquesta raó Bahí va voler reforçar la seva docència amb l'autoritat d'un manual que li servís de guiatge en les seves classes. Fruit d'aquesta voluntat va ser la seva traducció dels Elements de la nomenclatura botànica del metge austríac Josef Plenk. Aquesta era una obra d'introducció a la botànica que amb un estil clar i metòdic explicava els conceptes de la morfologia vegetal i introduïa els alumnes a l'estudi del sistema sexual de les plantes preconitzat per Carl Von Linné. El llibre va ser publicat pel Col·legi de Cirurgia de Barcelona, va tenir una bona acollida entre els docents de les escoles de cirurgia de la resta de l'Estat i va esdevenir el llibre de text dels principals col·legis de cirurgia espanyols. Tanmateix, aviat, el 1804, una nova reestructuració dels estudis de medicina tornava a separar les carreres de medicina i cirurgia, cosa que provocava el tancament del Col·legi de Burgos. Bahí va cessar en la seva càtedra de botànica i va quedar disponible amb dret a percebre la meitat del sou com a pensió fins que no se’l destinés a un càrrec equivalent.