El Tajo (Tacho en aragonès, Tajo en castellà, Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica. En travessa la spart central i pren un rumb est-oest, amb una lleu inclinació cap al sud-oest, que s'accentua quan arriba a Portugal.
En temps dels romans, es deia Tagus i els àrabs li van dir Wadi Tadjo. En català s'han utilitzat també les formes catalanitzades de Taix (s. XVII) i; Teix i Teixo () però no són recomanables.
Neix als Montes Universales, a la serra d'Albarrasí, sobre la branca occidental del sistema Ibèric i, després de recórrer 1.007 km, arriba a l'oceà Atlàntic a la ciutat de Lisboa. A la desembocadura forma l'estuari del Mar de la Paja, en el qual aboca un cabal mitjà de 456 m3/ s. En els primers 816 km travessa Espanya, on discorre per quatre comunitats autònomes (Aragó, Castella-la Manxa, Madrid i Extremadura) i un total de sis províncies (Terol, Guadalajara, Conca, Madrid, Toledo i Càceres).
Després de formar frontera entre Espanya i Portugal al llarg de 47 km, entra en aquest últim país. Aquest tram en els quals el riu delimita la frontera entre Espanya i Portugal és conegut com Tajo Internacional. A Portugal recorre 145 km, a través de les regions tradicionals de Beira Baixa, Alt Alentejo, Ribatejo i Extremadura, en què s'integren els districtes de Castell Blanc, Portalegre, Santarém i Lisboa. Les ciutats més importants per les quals passa són Aranjuez, Toledo i Talavera de la Reina a Espanya; i Abrantes, Santarém i Lisboa, a Portugal.
La conca té una superfície total de 80.600 km². Hi viu una part important de població de la península Ibèrica, amb més de deu milions d'habitants. S'hi integren l'àrea metropolitana de Madrid i la regió de Lisboa. La conca del Tajo arriba a una capacitat total d'embassament al voltant dels 14.500 hm3. Pel que fa al territori espanyol, és regulada per la Confederació Hidrogràfica del Tajo, organisme dependent del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient. El transvasament Tajo-Segura deriva part del cabal del riu cap a la zona sud-oriental d'Espanya.
El seu curs alt està inclòs dins el Parc Natural de l'Alt Tajo (província de Guadalajara). Al curs mitjà-baix hi ha una altra zona protegida legalment, el Parc Nacional de Monfragüe, a la província de Càceres. Més endavant hi ha el parc natural del Tajo Internacional, entre la província de Càceres i Portugal. A la desembocadura hi ha la reserva natural de l'Estuari del Tajo.
Toponímia miniatura|esquerra|Cartell amb el nom de riu en castellà. Conegut com el Tagus pels romans. Segons Sili Italic, Tagus hauria estat un rei iber cruelment assassinat per Àsdrubal el Bell. L'historiador portuguès André de Resende al·ludeix a aquest episodi en la seva obra Les antiguitats de Lusitània.
Conca miniatura|esquerra|Curs del ríu a través d'España i Portugal.
La conca del Tajo ocupa una extensió de 80.600 km², que es distribueixen en un 69,2% (55.750 km²) per sòl espanyol i en un 30,8% per terres portugueses (24.850 km²). És la tercera conca de major superfície de la península Ibèrica, després de la conca hidrogràfica del Duero, amb 97.290 km², i de la de l'Ebre, amb 83.093 km².
Se situa al centre del massís Ibèric, que el riu recorre al llarg de 910 km, a través de la submeseta sud. Queda delimitada, a nord, pel Sistema Central, a través de les serres de Guadarrama, i la seva extensió oriental, Somosierra, Gredos, Gata i da Estrela; al sud, per les muntanyes de Toledo i la serra de Montánchez; a l'est, pel Sistema Ibèric, amb la serra d'Albarrasí i la Serranía de Cuenca com a principals formacions; i a l'oest, per l'oceà Atlàntic.
Els seus afluents més importants (Jarama, Guadarrama, Alberche, Tiétar i Zêzere) provenen de la part septentrional, amb el què, en conseqüència, aboquen al Tajo per la dreta. Els quatre primers neixen a les serres de Guadarrama i Gredos, on se sobrepassen freqüentment els 2.000 m d'altitud sobre el nivell de la mar. En les altres serralades, aquesta cota es frega ocasionalment tan sols en la serra da Estrela, situada igualment al nord del seu curs, l'altitud màxima és de 1.993 m. Aquí té el seu origen el riu Zêzere.
Pel que fa a la branca occidental del sistema Ibèric, només alguns cims superen els 1.800 m. L'afluent més destacat d'aquesta formació muntanyosa és el Gallo. De les muntanyes de Toledo provenen els rius Algodor i Almonte, que tributen al Tajo per l'esquerra. Les elevacions més rellevants d'aquest sistema corresponen a las Villuercas, que ronden els 1.600 m.
Des d'un punt de vista demogràfic, la conca del Tajo és la més poblada tant d'Espanya com de la península Ibèrica. Pel que fa al territori espanyol, integra una població aproximada de 7.000.000 habitants, que, en un 82%, es concentren a la Comunitat de Madrid. Per part de Portugal, es comptabilitzen més de 3.500.000 habitants, amb l'àrea metropolitana de Lisboa com a nucli més important. A aquestes concentracions urbanes s'afegeixen zones de fort despoblament, localitzades preferentment en el seu curs alt i en el seu curs mitjà-baix.
El riu forma prop d'una vintena d'embassaments (pantans) al llarg del seu curs, als quals s'uneixen els dels seus afluents, que van començar a construir-se, en la seva major part, a partir de la dècada de 1950. La seva conca posseeix una capacitat total d'embassament al voltant dels 14.500 hm3, dels quals 12.000 corresponen a Espanya (el 83%) i 2.500 a Portugal (el 17% restant). Els sistemes d'emmagatzematge més importants es localitzen en les preses del seu curs alt, a la província de Guadalajara (2.441,4 hm3); en les del seu curs mitjà-baix, a Càceres (5.157,3 hm3); i en les del seu curs baix, al voltant del riu Zêzere, el seu principal afluent portuguès (1.863, hm3).
El pantà d'Alcántara, a la província de Càceres, és el de major capacitat de tota la conca del Tajo. La seva superfície és de 10.400 hectàrees i pot emmagatzemar fins a 3.160 hm3.
Els embassaments d'Entrepeñas i Buendía, per la seva banda, regulen el Transvasament Tajo-Segura, inaugurat el 1979, per al proveïment d'aigua a la zona sud-oriental d'Espanya, integrada dins de la conca del Segura, on viuen al voltant de 3.000.000 habitants. Aquest aqüeducte converteix a la seva conca en la de major contribució d'Espanya, d'acord amb el volum d'aigua subministrat a altres conques hidrogràfiques.
Curs Fonts miniatura| Monument al naixement del riu Tajo (1974), de José Gonzalvo Vives, en Frías de Albarracín. El riu Tajo neix a 1.593 m d'alçada, en el paratge conegut com Fuente García, dins el terme municipal de Terol de Frías de Albarracín, a Espanya. La seva font se situa entre la muela de San Juan (1.830 m) i el cerro de San Felipe (1.839 m), a la serra d'Albarrasí, que pertany als monts Universals, en la branca occidental del sistema Ibèric. En un punt de cota inferior s'ha instal·lat el Monument al naixement del riu Tajo (1974), de José Gonzalvo Vives, en el qual es representen la personalització del riu i les províncies de Terol, Conca i Guadalajara.Fotografia del Monumento al nacimiento del río Tajo
Aquesta formació muntanyosa alberga un dels nusos hidrogràfics més importants de la península Ibèrica, en separar el vessant atlàntic de la mediterrània. El Xúquer, que desemboca al mar Mediterrani, té el seu origen a pocs quilòmetres de la seva font, així com el Guadalaviar, que dona lloc posteriorment al Túria. En el seu primer recorregut, el riu salva un fort desnivell, llaurant materials originats entre l'Ordovicià i el quaternari, entre els quals predominen les calcàries, les dolomies i les margas, així com les arenisques.
Curs alt miniatura|Canó del Tajo a Taravilla. El riu discorre, en un primer moment, en direcció sud-nord-oest, marcant la línia divisòria entre Aragó i Castella-la Manxa, a través de les províncies de Terol i Conca, respectivament. Entra després a la província de Guadalajara, on rep per la dreta al riu de la Hoz Seca. Es tracta del seu primer gran afluent, amb un cabal fins i tot més gran que el que presenta el mateix Tajo en el seu tram inicial. El Hoz Seca, que recull les aigües de les serres d'Orihuela del Tremedal, als Montes Universales, tributa al terme municipal de Peralejos de las Truchas. Aquí el Tajo ja ha descendit a una altitud de 1.140 m, després de vèncer pronunciats pendents i formar diferents canons, enclavats en àrees fortament despoblades.
esquerra|miniatura|El riu pel parc natural de l'Alt Tajo.
El cabal torna a incrementar-se més baix amb les aportacions dels rius Cabrillas, Gallo, Bullones i Arandilla, que provenen del sistema Ibèric. D'aquests, el més destacat és el Gallo, que conflueix al Tajo sota el pont de San Pedro, a una altitud aproximada de 900 m. En tota aquesta zona, el riu travessa paratges d'alt valor ecològic, que van ser protegits inclosos enel Parc Natural de l'Alt Tajo, constituït l'any 2000. Aquest espai integra una flora característica dels pisos bioclimàtics supra i oromediterranis. Les pinedes de pi roig, pinassa i pi de resina, els alzinars, els savinars i les rouredes en són els ecosistemes principals.
miniatura|El riu a la rodalia del castell d'Anguix, a l'embassament de Bolarque.
A prop de Zaorejas, el Tajo gira bruscament i pren rumb cap a l'oest. Deixa a la dreta el poble d'Ocentejo, on torna a canviar de sentit, aquest cop cap al sud-oest, i rep per la dreta el Ablanquejo. Es dirigeix després cap a Valtablado del Río i Trillo, la central nuclear n'utilitza l'aigua per a la refrigeració, a través del pantà de La Ermita. A aquesta alçada, se li uneix el Cifuentes.
Abans d'abandonar la província de Guadalajara, el Tajo és retingut en cinc grans embassaments. Els més importants són el d'Entrepeñas, als municipis de Sacedón i Auñón, i el de Buendía, aquest construït sobre el Guadiela poc abans de la confluència, l'últim dels grans afluents que procedeixen del Sistema Ibèric. En aquest punt, el riu ha baixat a una cota lleugerament superior als 600 m. Més endavant omple els embassaments de Bolarque, a Almonacid de Zorita i Pastrana, i el embassament de Zorita, a les ribes del qual hi ha la central nuclear del mateix nom, que va ser clausurada el 2006. A Zorita de los Canes, envolta les restes arqueològiques de la ciutat visigòtica de Recópolis. El Tajo deixa Guadalajara formant un nou embassament, el d'Estremera, que pren el nom del poble madrileny d'Estremera, limítrof amb la província.
Curs mitjà-alt miniatura|Vista del Tajo al seu pas per Aranjuez, on voreja el Palau Reial. El Tajo entra a la Comunitat de Madrid a l'extrem sud-oriental, per la comarca històrica de la Cuesta de las Encomiendas. Voreja els nuclis urbans de Fuentidueña de Tajo, on hi ha el Remanso de la Tejera,El Remanso de la Tejera, al terme de Fuentidueña de Tajo (Madrid), era utilitzat com a lloc de descans dels pastors durant la transhumància, donada la seva proximitat a la Cañada Real Soriana, camí ramader que solca la península Ibèrica de nord-est a sud-oest. una alçada d'uns 500 m, i de Villamanrique de Tajo.
Després de ser retingut en un nou embassament, el de Valdajos, s'endinsa en el municipi d'Aranjuez, la primera localitat d'importància amb la qual es troba, hi passa a la vora del Palau Reial. En aquesta població forma l'embassament de l'Embocador, aixecat al i remodelat al per regar les hortes de la ciutat. A més, el curs és regulat mitjançant una sèrie de canals artificials, per al reg i l'ornament dels Jardins d'Aranjuez. Hi rep per la dreta al riu Jarama, el primer dels grans afluents procedents del sistema central i un dels més importants de tota la conca. esquerra|miniatura|El Tajo a Talavera de la Reina.