Mali és un estat de l'Àfrica occidental que limita amb Mauritània i Algèria al nord, amb el Níger a l'est, amb Burkina Faso, Costa d'Ivori i Guinea al sud i amb el Senegal i Mauritània a l'oest. El punt més elevat és el Mont Hombori (1.155 m) situat a la part central del país. És un estat sense litoral de l'Àfrica occidental i és el setè país més extens d'Àfrica, la seva grandària és d'1.240.000 km² i la seva població és d'uns 14,5 milions d'habitants (2009). La seva capital és Bamako.
Constituïda per vuit regions, Mali té les seves fronteres del nord en el centre del Sàhara, mentre que la regió meridional, on viu la major part dels seus habitants, està propera als rius del Níger i el Senegal. L'estructura econòmica del país se centra en l'agricultura i la pesca. Malgrat que alguns dels seus recursos naturals són l'or, l'urani i la sal, és considerat un dels països més pobres del món.
L'actual territori de Mali va ser seu dels tres imperis de l'Àfrica Occidental que controlaven el comerç transsaharià: l'Imperi de Ghana, l'Imperi de Mali (del que Mali pren el seu nom) i l'Imperi Songhai. Al 1880 va caure sota el control de França i va passar a formar part de la colònia del Sudan francès. El 1959 va aconseguir la seva independència juntament amb el Senegal, convertint-se així en la Federació de Mali, la qual es desintegraria un any després. Després d'un temps en el qual només existia un partit polític, un cop d'estat el 1991 va portar a la redacció d'una nova constitució i a l'establiment de Mali com una nació democràtica amb un sistema pluripartidista. Al voltant de la meitat de la població viu sota el llindar de la pobresa internacional, establert en 1,25 dòlars per dia.
Història
miniatura|Mapa de Mali Mali té una història rica i relativament ben coneguda. Quatre imperis se succeïren: l'imperi de Ghana, l'imperi de Mali, l'imperi Songhai i l'imperi peul de Macina.
A partir de la invasió dels francesos el 1880, Mali va esdevenir una colònia (el Sudan francès). El 4 d'abril de 1959 es va crear la Federació de Mali amb el Senegal (independent al juny de 1960), però que fou dissolta l'any següent i la república de Mali fou proclamada per Modibo Keita el 22 de setembre de 1960. S'uní a la Unió d'Estats Africans de Ghana i Guinea el 1961, però l'organització es va dissoldre el 1963.
El 1968 el govern de Modibo Keita va ser víctima d'un cop d'estat dirigit per un grup d'oficials encapçalats per Moussa Traoré, que va instaurar una dictadura que es mantingué fins al 1991. Aquest règim fou enderrocat pel general Amadou Toumani Touré, qui després d'un període de transició restaurà la democràcia amb un govern provisional que es va establir per organitzar la transició. La nova constitució va ser aprovada per referèndum el 14 de febrer del 1992. Alpha Oumar Konaré és el vencedor de les primeres eleccions lliures des de la independència.
Al febrer de 1993 Moussa Traoré és condemnat a mort, serà alliberat d'aquesta condemna el 1997. Aquest mateix any Konaré serà reelegit a les eleccions del maig del 1997. El maig del 2002, el general Amadou Toumani Touré, candidat de l'oposició, és triat a la segona volta president de la república.
Recentment, el govern de Mali, a causa d'afrontar diverses rebel·lions dels tuaregs producte de la repressió i la marginalitat en què aquests han estat obligats a viure, es va produir una gran rebel·lió entre 1990 i 1995, però el 1994 amb els acords de pau el govern va assolir integrar a les seves tropes a 1.500 rebels i altres 4.860 van tornar a la vida civil. Malgrat això, els acords no van ser respectats i una nova rebel·lió es va produir entre el 2007 i el 2009 que va costar 20.000 vides al Níger i a Mali.
Cops d'estat de 2020 i 2021
El dimarts 18 d'agost del 2020 el president Ibrahim Boubacar Keïta i Boubou Cissé, el primer ministre del país foren detinguts per militars rebels que rebien el suport de manifestants que feia mesos que demanaven la seva dimissió. Van ser presos al palau presidencial i van ser portats a Kati, a 15 quilòmetres de Bamako. Moussa Faki, president de la comissió de la Unió Africana i Emmanuel Macron, president francès, han criticat aquest cop d'estat i han demanat que es tornin a posar al poder als membres del govern deposats pels rebels militars. Entre el 10 i 15 de juliol del mateix del 2020 hi va haver al Mali greus disturbis sagnants després d'una manifestació convocada pel Moviment del 5 de juny. Ja al 21 de març del 2012 hi havia hagut una rebel·lió de militars al campament de Kati degut a que el govern que hi havia en aquell moment no havia pogut frenar als rebels tuaregs ni l'arribada al país de jihadistes. Aquest anterior cop d'estat va significar la caiguda de l'ex-president Toumani Touré i que el nord del país fos ocupat per grups islamistes armats durant nou mesos fins que van ser expulsats per una intervenció armada internacional capitanejada per França el gener del 2013.
Nou mesos després del cop d'estat l'exèrcit va detenir el president transitori, Bah Ndaw i el seu primer ministre, Moctar Ouane, hores després que anunciessin la formació d'un nou govern transitori dissenyat per Ndaw i Ouane que incorporava finalment membres de la Unió per la República i la Democràcia (URD), sense tenir en compte l'opinió d'Assimi Goita, vicepresident de la transició.
Aliança d'Estats del Sahel Després dels cops militars el país va trencar els llaços amb el seu antic governant colonial, França, va expulsar les forces franceses, va fer fora la missió de manteniment de la pau de les Nacions Unides i va redissenyar les seves aliances, sortint de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental i juntament amb Burkina Faso i Níger, també governats per governs militars recolzats per l'Africa Corps rus, van formar l'Aliança d'Estats del Sahel (AES) el setembre de 2023, i l'EAS va establir un nou Banc d'Inversió i Desenvolupament del Sahel destinat a finançar projectes d'infraestructures sense dependre dels prestadors occidentals, un nou canal de televisió construït al voltant d'una narrativa compartida i presentat com a donadora de veu al poble del Sahel; i una força militar conjunta destinada a operar a través de les fronteres contra els grups armats.
El 25 de gener de 2024 el govern militar liderat per Assimi Goita va abandonar l'Acord de Pau d'Alger de 2015 reactivant els combats al nord.
Govern i política
miniatura|Amadou Toumani Touré, expresident de Mali. Mali és una democràcia constitucional governada per la constitució del 12 de gener de 1992, que va ser revisada el 1999. La constitució estableix una divisió de poders entre el Poder executiu, el Poder legislatiu i el Poder judicial. El sistema de govern pot ser descrit com semipresidencialista.
El poder executiu és representat pel president, qui regeix per un mandat de cinc anys i està limitat a dues legislatures. El president exerceix també de cap d'Estat i comandant en cap de les forces armades. El primer ministre, designat pel president, exerceix el paper de cap de govern i nomena al seu torn als integrants del Consell de Ministres. L'Assemblea Nacional unicameral és l'únic cos legislatiu de Mali i està integrat per 160 diputats triats per a un mandat de 5 anys. Després de les eleccions de 2007, l'Aliança per la Democràcia i Progrés va aconseguir 113 dels 160 escons de l'assemblea. L'assemblea celebra dues sessions regulars cada any durant les quals es debaten i voten les legislacions presentades per un membre de la cambra o pel govern.
La constitució de Mali estableix la independència judicial, però el poder executiu exerceix influència sobre el poder judicial en virtut de la seva facultat de designar jutges i supervisar tant les funcions judicials com l'aplicació de lleis. Els tribunals de major jerarquia són la Cort Suprema, que té competències judicials i administratives, i un Tribunal Constitucional independent que proporciona control jurisdiccional dels actes legislatius i serveix com a àrbitre electoral. Existeixen diversos tribunals menors, encara que els caps dels llogarets i els ancians s'encarreguen de resoldre els conflictes locals en els llogarets.
Relacions exteriors i forces armades miniatura|L'expresident de Mali Amadou Toumani Touré amb l'expresident nord-americà George W. Bush. Després de la independència assolida el 1960, Mali va seguir el camí del socialisme i va estar alineada ideològicament amb el bloc comunista, però amb el pas del temps, la seva política de relacions exteriors ha passat a ser cada vegada més pragmàtica i pro-occidental. Des de l'establiment d'una forma democràtica de govern l'any 2002, les relacions amb l'oest en general i amb els Estats Units en particular, han millorat significativament. El país té una llarga relació amb França, expotència colonial, però és ambivalent.
Participa activament en organitzacions regionals com la Unió Africana. Una de les principals metes de la política de relacions exteriors de Mali és treballar per controlar i resoldre conflictes regionals en països com Costa d'Ivori, Libèria i Sierra Leone. La població se sent amenaçada pel potencial de propagació de conflictes en els estats limítrofs i les seves relacions amb aquests són sovint reticents. La inseguretat general respecte a les fronteres del nord, incloent el bandolerisme i el terrorisme transfronterer, és un tema preocupant en les relacions regionals.
Les seves forces armades estan constituïdes per les forces terrestres i la força aèria, així com la Gendarmeria paramilitar i la Guàrdia republicana, tots aquests sota el control del Ministeri de Defensa i Veterans, comandat per un civil. Els militars estan mal pagats, pobrament equipats i sotmesos a un règim de racionament.
L'organització de l'exèrcit va ser modificada amb la incorporació de forces irregulars tuaregs en l'exèrcit seguint un acord signat el 1992 entre el govern i les forces rebels tuaregs. Els militars no van influir en la política nacional des de la transició democràtica de 1992. Però cal tenir en compte que l'expresident, Amadou Toumani Touré, era un ex general de l'exèrcit i, segons sembla, gaudia de suport militar generalitzat. Durant l'informe anual de drets humans realitzat el 2003, el Departament d'Estat dels EUA va qualificar el control civil de les forces de seguretat com a eficaç, però va prendre nota d'alguns "casos en els quals els elements de seguretat van actuar sense permís de l'autoritat governamental".
No obstant això, el 22 de març de 2012 les forces militars de Mali van donar un nou cop d'estat, van dissoldre les institucions i van assumir el control del país al·legant una falta de fermesa del govern per combatre la insurrecció tuareg al país des de gener de 2012. Cheick Modibo Diarra, Primer Ministre transitori de Mali, va ser arrestat pels soldats que van participar en el cop d'estat del passat mes de març, liderat pel militar Amadou Sanogo. Després de la seva detenció, Modibo Diarra va presentar la dimissió i la de tot el seu equip de govern.
Organització territorial miniatura|Regions de Mali. Mali està dividit en deu regions administratives i un districte. Aquestes divisions porten el nom de la ciutat principal de cada zona. Les cinc regions del nord, Gao, Kidal, Ménaka, Tombuctú, Taoudénit representen dos terços de la superfície del país, amb només el 10% de la seva població. El sud del país està dividit a les regions de Kayes, Kulikoró, Mopti, Segú, Sikasso i el districte de Bamako. Cada regió té un governador, i al seu torn, les deu regions es subdivideixen en 56 cercles i 703 comunes.
La divisió territorial heretada de la colonització es va reformar i descentralitzar per transferir les competències a les col·lectivitats administratives amb la finalitat que els interessos locals siguin gestionats el més a prop possible de la població, amb una consulta popular que ha permès la creació de comunes, les quals reuneixen diversos pobles i fraccions de territori seguint criteris ben definits.