La gastronomia de Menorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Menorca.
Menorca és una illa rocallosa de vuit municipis. El clima del sud és més suau mentre que al nord hi ha fortes ventades tot l'any. És precisament la sal marina que el vent porta a la gespa on mengen les vaques el que dona un gust característic al formatge. Menorca destaca per haver volgut ser una illa bastant autònoma, la pesca està assegurada però a més hi ha ramaderia de cavalls (que no es mengen!), de porcs (que serveixen per fer embotits que vendran als viatgers de passada) i vaques (amb la pell de les quals es desenvolupa l'artesania del cuir i es fan formatges per vendre als passants). L'agricultura és variada i a petita escala, amb els productes típics mediterranis. A aquesta cuina típica mediterrània cal afegir les successives influències dels diferents pobles invasors, en especial dels anglesos, que van aportar el plum cake, els púdings i el "puny d'ous" (el ponche o punch en anglès). La seua gastronomia, marinera i camperola, es basa sobretot en hortalisses i verdures de l'hort propi, carns pròpies i peix fresc i marisc pescats el mateix dia.Menorca: una volta per l'illa pàg. 155. Autors varis. Ed. Triangle Postals. Els embotits s'utilitzen com a condiments. L'oli d'oliva, tot i que actualment ja no es produeix a l'illa, n'és també un pilar fonamental.
La cuina menorquina és de vegades una cuina de supervivència i que cuida al màxim el gust original dels produïts de primera qualitat. És senzilla, poc artificiosa però sobretot és cuina de temporada. És una cuina sobretot de peix, sobretot palangre, i de marisc, crustacis, petxines i calamars especialment. Les fruites i verdures es cultiven de manera el més variada possible i a petita escala, només pel consum local.
Fins a mitjans del , les cabres eren tan abundants que es menyspreaven, es menjaven només quan hi havia fam (collites espatllades, mala pesca, etc.) i d'amagat. Avui són un luxe. En especial són molt apreciats els peus de cabrit menorquins.
L'emperador romà August va haver d'enviar fures per ajudar a caçar els conills a l'illa, de tants que n'hi havia, no és d'estranyar que el conill sigui present especialment a la cuina de l'illa. Després hi ha hagut períodes on estava prohibit caçar. Al els anglesos van intentar, sense èxit, introduir cérvols i llebres. Ara queden molt poques peces, però encara es cacen (i crien) conills i diverses aus.
Generalitats Les receptes i maneres de cuina menorquines han estat transmeses sobretot per tradició oral, ja que, al contrari que, per exemple Catalunya, que ja compta amb receptaris des de l'edat mitjana, a Menorca les primeres referències escrites sobre la seva gastronomia no es troben fins al 1891, en uns apunts de l'arxiduc Lluís Salvador, als quals referencia alguns usos culinaris més habituals però sense cap recepta. No hi res més fins al 1923, any que es publica De re cibaria, de Pere Ballester, una "obra capital" que recull bona part de la saviesa popular i que desenvolupa amb detall receptes anònimes en les que es basa, però que necessitaven coneixements de la gastronomia local i de cuina per a poder ser interpretades.Menorca: Gastronomía y cocina, pàg. 12
La cuina menorquina es basa en els productes locals, de la terra i del mar. Les cultures clàssiques mediterrànies (vegeu Cuina grecoromana) hi ha influït fortament, fomentant l'ús de l'oli d'oliva, vi, llegums i productes conservats en salaó. També n'és important el substrat de la cultura àrab i s'ha enriquit amb algunes aportacions de la cuina francesa i sobretot la britànica, entre d'altres, a causa de les respectives dominacions al .
El fet de ser una illa petita ha provocat que el territori, per circumstàncies diverses, hagi hagut de passar per moments d'escassesa, que ha portat a crear plats molt saborosos encara que siguin també molt humils, i versions més senzilles, a l'abast de tothom i en totes circumstàncies, de plats que en origen podien estar destinats només a minories. És el que es coneix com a cuina de subsistència, que no és en absolut exclusiva de l'illa. Actualment, en temps d'abundància, hi ha la idea que un plat amb ingredients de més o superflus no és necessàriament millor sinó al contrari, i es considera de bon gust la senzillesa d'una cuina considerada, en altres temps, "pobra" i "pagesa".
És encara avui dia, època en la qual hom pot obtenir la majoria de productes en qualsevol època de l'any, una cuina estacional, amb productes i receptes de temporada, que segueix els cicles de la natura i les dates assenyalades del calendari segons les seves tradicions.
Ingredients bàsics Peix: Raor, gerret gris blavós i d'una sola fila de dents (diferent al gerret fabiol), raia (ales i fetge), cap-roig, nero, rap, peix de roca en general, bacallà salat. Marisc: musclo, escopinya gravada (Venus verrucosa), calamar, sèpia, pop, gamba, cigala, llagosta, cranc pelut (Eriphia verrucosa), cranca (Maia squinado), corn (caragol de mar del gènere Murex) Hortalisses: tomàquet de penjar, ceba, all, pebrot, albergínia, carbassó. Llegums: Mongetes de ganxet (que a l'illa són guixons), Verdura: bledes, espinacs, pèsols (que a l'illa es diuen fesols), col. Fruita: tota mena de figues (figaflor, coll de dama, bordissot, paratjal), préssec, xino, albercoc, pera, raïm, taronja, llimona. Fruits secs: dàtil, ametlla i pinyons. Carn: pollastre, conill, porc, embotits, vedella. Bolets: esclata-sangs, cama-seques, moixernons secs. Altres: oli d'oliva, pa, mel, tàperes, vi, ous, cargols, brossat, figat, merenga.
Especialitats Maionesa
Es postula que la maionesa és originària de la ciutat de Maó. Segons aquesta tesi, aquesta salsa basada en l'emulsió d'ou i oli d'oliva es donaria a conèixer arran de la breu ocupació francesa de Menorca, que duria la salsa maionesa a França. Segons una altra teoria, fou inventada a una localitat francesa anomenada Maiona, o potser a Baiona. Una tercera repara en la mala consideració els francesos tenien per l'all. Al tastar l'allioli de Menorca, els francesos demanaren eliminar-ne l'all, pel qual es quedava una salsa blanca d'oli i ou, la maionesa.Pla, Josep, 1970, El que hem menjat, Barcelona, (1997 Premsa catalana) En qualsevol cas, la maionesa, amb i encara més sense all, és un producte, des d'antic, molt utilitzat en la cuina tradicional de l'illa, sigui sola o com a part de la preparació d'un plat. S'utilitza menys que l'allioli, i sovint on, a Catalunya, s'utilitzaria aquest.
Formatge de Maó
miniatura|Formatge de Maó El Formatge de Maó és un producte autòcton produït a Menorca. És un formatge amb Denominació d'Origen Protegida, de pasta premsada no cuita, d'un color ataronjat característic i de forma paral·lelepipèdica i d'arestes arrodonides. Està elaborat i madurat exclusivament a Menorca, segons la tradició i la normativa recollida en el reglament de la DO. Va ser l'any 1985 quan se li atorgà de forma definitiva la denominació d'origen formatge Mahón i posteriorment a l'any 1998 s'incorporà la paraula Menorca al formatge emparat, el qual passà a anomenar-se Mahón-Menorca. N'hi ha quatre varietats principals segons el temps de maduració: el tendre, el semi-curat, el curat i anyenc. A Menorca, a les mateixes formatgeries, es fa també brossat o recuit fresc de gran qualitat, però no té cap nom específic ni és gaire conegut enfora perquè la seva consumició és local.
Embotits miniatura|Sobrassada Excepte la sobrassada, els embotits que es fan a Menorca són una evolució del llegat de l'època romana. Tots es fan amb porc. Les matances del porc, que solen fer-se a l'hivern, es diuen porquejades o porquetjades. Alguns porten sang i són per tant negres i d'altres no.
Les espècies utilitzades, com en general a la cuina dels Països Catalans, són poques i no gaire variades, però són el que dona la personalitat de cada embotit i a més els que s'obtenen són ben diferents i gustosos. Les espècies que se solen utilitzar són el pebre negre, pebre blanc, pebre roig (a la sobrassada), anís, canyella i sal. Algunes persones n'afegeixen d'altres típics mediterranis com la farigola, el romaní i l'orenga. Butifarró blanc, de color marró clar grisós, ja que no conté sang, té forma de pilota. Està compost de carn i altres parts de porc i s'envolta d'una fina membrana. Se sol menjar cuinat, normalment fregit. Butifarró negre, té els mateixos ingredients i espècies que el botifarró blanc, però conté a més sang de porc. La seva forma és com la d'una butifarra fina. Es menja sovint fregit amb sobrassada i de vegades es menja també cru. Camot o cuixot (a Ciutadella), llonganissa cuita negra i molt greixant, pràcticament igual al camaiot mallorquí però amb un granulat menor. Sol contenir carn picada de porc, sang, pebre negre, una punta de pimentó i una altra d'anís. El seu aspecte és molt diferent dels altres, ja que s'emboteix dins d'una cama de porc, d'on li ve el nom. Es menja cru, tallat en llesques molt fines, o cuit. Carn-i-xulla o carn-i-xúa, llonganissa crua curada de carn magra picada barrejada amb cansalada tallada a petits quadres i adobada amb sal, pebre i de vegades altres espècies. El procés d'elaboració passa per l'assecat dins del budell alhora que es produeixen altres transformacions. Al contrari que la sobrassada, no es produeix fermentació. El seu aspecte recorda el d'un fuet. Aquest embotit és l'únic específic de Menorca i potser el més antic de l'illa. Sobrassada menorquina, més fina i menys picant que la mallorquina. La sobrassada s'elabora a totes les illes balears.
Plats típics Verdures, llegums i vegetals miniatura|Carbassons farcits miniatura|Tomàtics al forn miniatura|Rubiol d'espinacs La cuina menorquina, ben mediterrània, és rica en vegetals de tota mena. En aquesta mena de productes frescs l'illa ha estat bastant autònoma, de manera que mai no han faltat, gràcies al fet que s'hi ha mantingut una activitat agrícola com a part de l'economia fins i tot avui dia, temps en què els cultius representen aproximadament la meitat del territori de Menorca.Menorca: gastronomia i cuina, pàg. 23 Hi destaquen els tomàquets, d'amanida, de penjar, de ramellet, etc. i altres hortalisses per a fer amanides i sofregits (cebes, pebrot verd italià, pebrot vermell, all), enciam romà per a fer amanides, hortalisses mediterrànies que es fan fregides, farcides o al forn, com l'albergínia, que a Menorca és més aviat petita i molt blanca a l'interior, una variant d'estiu que no es pot cultivar en hivernacle, el carbassó, que es prepara de manera similar, o la carxofa, que també és d'una varietat autòctona, petita, allargada i de color morat, que es menja sobretot com a guarnició, arrebossada i fregida, al forn o en guisats.
Els llegums locals es preparen de "mil formes",Menorca: gastronomia i cuina, pàg. 24 alguns dels més freqüents són els guixons, les faves, les llenties, les mongetes i els cigrons.
També s'aprecien molt els bolets (gírgoles, esclata-sangs, cames-seques), cuits al forn o a la paella, amb salsa o sense, per acompanyar carns; i els espàrrecs silvestres, molt preuats a l'oliaigua, en panaderes o simplement en truita.
L'oli d'oliva és el greix que s'utilitza per a cuinar els plats i també és molt comú en rebosteria, mentre que les olives mateixes són ben preuades en aquesta cuina, com també ho són les tàperes locals.Menorca:gastronomia i cuina, pàg. 60 Fins només fa unes dècades hi havia centenars d'oliveres a Menorca però actualment ja no es cultiven.
Les fruites són també abundants, en especial les figues, que es mengen també en plats salats, com per exemple l'oliaigua.