El tord massot o tord negre (Labrus merula) és una espècie de peix de la família dels làbrids i de l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon

També s'anomena grívia, grívia negra, tord, tord marí, tord roquer o ull de perdiu.

Morfologia Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total i els 1.000 g de pes (és el làbrid més gros del Mediterrani). Cos alt, ovalat i comprimit. El cap és petit: la seua llargària és menor que l'altura màxima del cos. La boca és petita amb els llavis molt gruixats. Les mandíbules són extensibles. Les dents són còniques i fortes. L'aleta dorsal és llarga amb la part tova més llarga que alta. L'anal és curta. La caudal presenta una fenedura petita en el centre. El seu color depèn de l'hàbitat: pot ésser de color marró, blau fosc, negre, verd oliva o terrós i oliva, sense bandes ni taques blanques. Totes les aletes (tret de les pectorals, que són transparents) són vorejades d'un blau molt intens que en èpoques de zel pot ésser un violeta molt intens. El ventre és argentat lluent o clar.FishBase Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. . Planes 201-202.

Reproducció És madur sexualment quan arriba als 2 anys i fa entre 15 i 20 cm de llargària. És hermafrodita proterogin: primer és femella i, al cap de quatre anys, esdevé mascle. La reproducció té lloc durant la primavera. Els mascles tenen cura dels ous que es troben adherits a un niu fet d'algues.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 202.

Alimentació Menja garotes, equinoderms, poliquets, crustacis, cucs i mol·luscs.

Hàbitat Viu als litoral rocallosos i a les praderies de Posidonia entre els 2 i els 50 m. Els adults es troben a major fondària.DORIS

Distribució geogràfica Es troba des de Portugal (incloent-hi les Açores) fins al Marroc. També és present a la Mediterrània (abundant a la mar Adriàtica i a les costes dels Països Catalans).

Costums És un peix territorial i solitari que viu amagat entre les roques. Molt sovint és vist, especialment els exemplars més grossos, sent desparasitat per llambregues (Symphodus melanocercus). És un animal diürn que s'adapta bé a la captivitat dins d'un aquari.El Maestro Pescador

Conservació Apareix com a espècie en «risc mínim» a la Llista Vermella de la UICN.

Pesca Es captura amb tremalls, volantí i fusell submarí.

Observacions Té una longevitat de 17 anys.Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.

Referències

Enllaços externs

Mondo Marino

merula