miniatura|Joaquim Maria Bartrina. Bust de Ramir Rocamora i Bernat fou un poeta català, germà de Francesc Bartrina i d'Aixemús.
Biografia Va néixer a Reus el 1850, fill de Joaquim Bartrina i Terruella, de València, i de Francesca d'Aixemús i Baldrich, de Reus.
Autodidacte, fortament influït per la sensibilitat romàntica i pels corrents naturalistes i positivistes, va estudiar a Reus, a les Escoles Pies, però, segons l'estudiós de la cultura reusenca Joaquim Santasusagna, va deixar els estudis «a causa de tenir poques ganes d'anar a missa» i va destacar per implicar-se en la vida cultural de la ciutat i col·laborar amb el Centre de Lectura, entitat a la que hi va cedir llibres. A lEco del Centro de Lectura, revista d'aquesta entitat, va publicar la primera obra Pàgines d'amor. També dirigia obres de teatre (va escriure dues obres teatrals «satírico-propagandístiques i d'alt contingut polític» segons l'historiador Pere Anguera: Lo Matrimoni civil: apropòsit en un acte, en vers y en català imprès a Reus per Francesc Vidiella el 1869, any en què en aquella ciutat es va aprovar la celebració del matrimoni civil, i El Nuevo Tenorio, escrit conjuntament amb Rossend Arús i publicat a Barcelona per Antoni López cap al 1880; a més, va traduir la Dama de las Camelias de Dumas). Altres obres poètiques que va publicar eren: Algo (una primera edició el 1874 i una segona ampliada el 1877, que va tenir nombroses reimpressions), De omni re scibili i Epístola (1876, l'obra més premiada). Va col·laborar en la premsa reusenca de l'època, principalment a La Redención del Pueblo El Crepúsculo i Las Circunstancias, i va fundar i dirigir El Sorbete i El Mosquito (1869), dos periòdics satírics reusencs.
Va ser un escriptor d'esponjosa receptivitat intel·lectual i d'oberta curiositat científica. Quan ja estava malalt es va traslladar a Barcelona on col·laborava en la premsa barcelonina de l'època, principalment al Diari Catalá de Valentí Almirall, i va participar en els Jocs Florals. Va traduir al castellà, l'any 1876, l'obra de Charles Darwin El Origen del hombre: la selección natural y la sexual. De Darwin va aprendre els mètodes positivistes. La seva poesia, deutora de Heinrich Heine, Giacomo Leopardi i Gustavo Adolfo Bécquer, recull en paraules de Joaquim Molas, «la crisi de l'absolut romàntic i, alhora, la pèrdua de confiança en la filosofia experimental».
En efecte: Bartrina, un dels poetes més personals i autèntic del seu temps, oscil·la entre el materialisme racionalista més descarnat, que extreu del naturalisme més agressiu, i el sentiment i el dubte, que esqueixen el seu esperit. En descàrrec de les acusacions de materialista que va rebre en publicar-se Algo (1874), llibre de poemes castellans, Bartrina escrivia al pròleg de la segona edició:
Algo va ser comentat molt desfavorablement per Joan Sardà i Lloret a causa del despullat escepticisme de l'autor; el mateix crític, però, en va reunir, el 1881 i en un volum, els escrits més rellevants: Obras en prosa y en verso.
A Epístola, un dels seus poemes catalans més característics, resumeix així la seva actitud vital:
Va publicar també algunes obres de caràcter anticlerical, lligades amb el seu positivisme i escepticisme: El Clero: su origen, sus vicios y sus crímenes historia de los sacerdotes de todas las religiones. (Barcelona, 1870) i ¡Guerra a Dios!: folleto en apoyo del de Suñer y Capdevila. (Barcelona, 1869). miniatura|Perpetuínes, aplec de textos, poesies, pensaments, etcètera de Joaquim Maria Bartrina, publicats dins la Biblioteca Popular de L'Avenç l'any 1907 Va morir de tuberculosi pulmonar jove, als 30 anys. A la «Corona fúnebre» que li va dedicar el Centre de Lectura, Pompeu Gener diu: «Intentó escribir la segunda parte de don Juan Tenorio, la "Vida de María", paralelamente a la Vida de Jesús de Renan, un «Diccionario fonético del lenguaje de las aves»; concibió un teléfono hidráulico (antes de que Edison inventara el de cordel) con objeto de transmitir la música a grandes distancias y a domicilio (...) Pero todas esas obras quedaron en proyecto...». Després de la seva mort es van publicar Obras en prosa y en verso de Don Joaquín Maria Bartrina (1881), que va incloure l'obra anomenada Meteorología popular que Bartrina estava escrivint al morir.
La ciutat de Reus l'ha homenatjat de diverses maneres: El teatre del Centre de Lectura porta el seu nom: Teatre Bartrina, i a la plaça de Catalunya de la ciutat hi ha el Monument a Bartrina, un bust del poeta en bronze fet per l'escultor Ramir Rocamora, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Per acord de l'Ajuntament va ser declarat fill il·lustre de la ciutat.
Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461
Referències
Bibliografia Tom núm. 1, pàg. 307-308, del col·leccionable del diari AVUI. Història de la Literatura Catalana/Manuel Llanas. Francesc Gras i Elias. Bartrina (recorts íntims). Barcelona: Millà, 1911 Joaquim M. Bartrina, entre les raons poètiques i les científiques. Reus: Arxiu Municipal, 2002. Jaume Sardà i Ferran. Noves biogràfiques del poeta Joaquim M. Bartrina i de Aixemús. Reus: Tip. Rabassa, 1925, que inclou Páginas de amor: colección de poesías; por Joaquín M. Bartrina. Reus: Imprenta de Juan Muñoa, 1866 Joaquim M. Bartrina. ¡Guerra a Dios!. Edició a cura de Xavier Ferré i Trill. Tarragona: Publicacions URV, 2013.
Enllaços externs
Digitalització de El Nuevo Tenorio Algo, 2a edició
Categoria:Poetes reusencs Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Fills il·lustres de Reus Categoria:Escriptors reusencs contemporanis Categoria:Poetes catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Poetes catalans del sud nascuts al segle XIX