Celedoni Vilà Torroja (Reus 2 de novembre de 1759 - 23 de juny de 1821) conegut com a Celdoni o Saldoni Vilà, va ser un argenter i arxiver català del , fill de Josepha Torroja Porta i de Joan Vilà Alguer, argenter, tots dos naturals de Reus. El fill va va seguir de jove l'ofici de son pare.
Segons Joaquim Santasusagna, devia de tenir estudis, ja que va ser contractat com a arxiver municipal, i va tenir accés a tots els documents de l'època i d'altres de més antics. L'any 1787 va deixar una descripció molt completa de Reus i del Camp de Tarragona sota el títol de Descripción de mi estimada patria la villa de Reus, que segons Pere Anguera ha estat considerada «una de les primeres temptatives catalanes del que després fou la geografia humana»,Anguera, Pere. «L'Associació d'Estudis Reusencs». A: De les lletres i les arts: notes d'història cultural. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2005. Pàg. 280. i a més una obra sobre el guerriller Carrasclet: Amor al Rey y a la pàtria, vinguda de Pere Juan Barceló dit Carrasclet, en Reus, 1713-1749 (amb transcripció i pròleg de Josep Iglésies), que aporta moltes notícies sobre els primers anys del règim borbònic i resumeix el dietari de l'argenter austriacista Ramon Fina. Segons Andreu de Bofarull va deixar manuscrits diversos volums amb anotacions sobre Tarragona, Siurana, Prades, diversos monestirs i notes d'arqueologia del Camp, que no es conserven. Va col·laborar amb el doctor Pere Anguera Magrinyà en l'elaboració de diverses genealogies de reusencs, des del als segles i . Torres Amat diu: «Sin haber aprendido la lengua latina, copió y mandó copiar una infinitud de documentos muy curiosos y de historias manuscritas muy interesantes, añadiéndoles sus notas y observaciones que formaban muchos volúmenes. No sé donde han ido a parar». L'escriptor i geògraf reusenc Joaquim Santasusagna diu que Andreu de Bofarull va aprofitar molts dels textos de Vilà per al seu llibre Anales históricos de Reus des de su fundación hasta nuestros días, publicat el 1845. També diu que el doctor Salvador Vilaseca havia heretat de la família de Pere Anguera Magrinyà, avantpassat seu, diversos manuscrits: «Los Rectors y Priors, Beneficis y Capellanies hi ha gut y ha en la Iglesia y Vila de Reus», «Convent de monjas Carmelitas Descalsas de Reus, any 1660», «Mascalbó», «Camarers de Tarragona y señors de la vila de Reus», «Colegi de Carmelitas Descalsos de Reus, any 1606», «Varias notas pertanyents de la Iglesia de Reus», «Memorias del Seminari de Reus. Fundat any 1758» i «Convent de Santa Maria de Jesús de Reus, any 1448».
Dos dels manuscrits conservats es van publicar a la segona part del per l'Associació d'Estudis Reusencs.
La ciutat de Reus li ha dedicat una plaça al Barri de la Immaculada, entre el carrer de Cèlia Artiga i el de la Immaculada.
Referències
Bibliografia Joaquim Santasusagna. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1984. Pàg. 45-46
Categoria:Historiadors reusencs Categoria:Historiadors catalans del sud contemporanis Categoria:Argenters catalans Categoria:Morts a Reus Categoria:Arxivers catalans del sud contemporanis Categoria:Artistes reusencs Categoria:Artistes catalans del sud contemporanis