Joan Baptista Grau i Vallespinós va ser un religiós català nascut a Reus el 12 de novembre de 1832 - i mort a Tábara (Zamora) el 18 de setembre de 1893.
Era fill de Ramon Grau, fabricant, de Sant Martí Sesgueioles (Anoia) i de Tecla Vallespinós, de Reus. Va estudiar a Reus i al seminari de Barcelona i es va llicenciar en filosofia, teologia dogmàtica i sagrada escriptura l'any 1856. El 1859 va anar a Madrid on va ser ordenat sacerdot i va seguir els estudis a la Universitat Central. Es va llicenciar en Dret el 1860, i l'any següent en Filosofia i Lletres. El 1862 va ser nomenat canonge de la catedral de Las Palmas. Un anys després va ser nomenat canonge a Tarragona, on durant la seva estada va dirigir la Revista de la devocion á los purísimos corazones de Jesus y María. L'any 1867 va ser elegit president de la Societat Arqueològica de Tarragona. El 1874 va fundar l'Associació de Sacerdots Missioners. El 1886 va ser designat per Lleó XIII com a bisbe d'Astorga i va prendre possessió el 26 d'octubre d'aquell any. Va restaurar el palau episcopal (destruït per un incendi), restauració que va encarregar al seu amic i compatrici Antoni Gaudí. El 1889 va fundar un Museu Arqueològic diocesà, així com algunes escoles per a nens. Va morir a Tábara, Zamora, el 1893. Des del 1916 té un carrer dedicat a Reus, (Carrer del Bisbe Grau), actualment al costat del barri Gaudí, i abans al carrer que ara s'anomena carrer de la Presó, on s'ubica el Bravium, antic Centre Catòlic, al qual el bisbe va llegar la seva biblioteca que es conserva en aquest lloc. La ciutat de Reus el va nomenar fill il·lustre. La seva casa natal ha estat declarada Bé Cultural d'interès local.
Referències
Bibliografia complementària
Categoria:Bisbes d'Astorga Categoria:Bisbes catalans del sud contemporanis Categoria:Religiosos reusencs Categoria:Morts a Castella i Lleó