John Keats (Londres, 31 d'octubre de 1795 - Roma, 23 de febrer de 1821) fou un dels principals poetes britànics del romanticisme. Al llarg de la seva curta vida, la seva obra fou constantment atacada per raons polítiques. Van haver de passar molts anys perquè la seva creació fos valorada. La seva poesia es caracteritza per un llenguatge exuberant, imaginatiu i melancòlic. Acostumava a afirmar que treballava a l'ombra dels poetes del passat. Els seus poemes més memorables foren escrits al final de la seva vida.
Biografia Primers anys i educació, 1795–1810 John Keats va néixer a Moorgate, Londres, el 31 d'octubre de 1795, fill de Thomas i Frances Keats (de soltera Jennings). Hi ha pocs indicis del seu lloc de naixement exacte. Tot i que Keats i la seva família sembla que van celebrar el seu aniversari el 29 d'octubre, els registres de bateig indiquen que la data és el 31.Motion, 1997, p. 10. Era el més gran de quatre fills supervivents; els seus germans menors eren George (1797–1841), Thomas (1799–1818) i Frances Mary Fanny (1803–1889), que més tard es va casar amb l'escriptor espanyol Valentín Llanos Gutiérrez. Un altre fill es va perdre en la infància. El seu pare va treballar primer com a venedorGittings (1968), 11. als estables adossats a la posada Swan and Hoop, propietat del seu sogre, John Jennings, un establiment que després va dirigir, i on la família creixent va viure durant uns quants anys. ⁶Keats creia que va néixer a la posada, un lloc de naixement d'orígens humils, però no hi ha proves que ho avalen. El pub Globe ara ocupa el lloc (2012), a pocs metres de la moderna estació de Moorgate. Keats va ser batejat a St Botolph-without-Bishopsgate i enviat a una escola de dames local quan era nen.Gittings (1968), p. 24.
Els seus pares volien enviar els seus fills a Eton o Harrow, però la família va decidir que no podien pagar els honoraris.Bate, 2009, p. 5.Harrow. Motion, 1998, p. 22.Milnes, 1848. L'estiu de 1803, John va ser enviat a pension a l'escola de John Clarke a Enfield, prop de la casa dels seus avis. L'escola petita tenia una visió liberal i un currículum progressista més modern que les escoles més grans i prestigioses. En l'ambient familiar de Clarke's, Keats va desenvolupar un interès pels clàssics i la història, que es mantindrà al llarg de la seva curta vida. El fill del director, Charles Cowden Clarke, també es va convertir en un important mentor i amic, introduint a Keats a la literatura renaixentista, incloses les traduccions de Tasso, Spenser i Chapman. El jove Keats va ser descrit pel seu amic Edward Holmes com un personatge volàtil, sempre en extrems, donat a la indolència i a la lluita. Tanmateix, als 13 anys va començar a centrar la seva energia en la lectura i l'estudi, guanyant el seu primer premi acadèmic a ple estiu de 1809.Gittings (1987), pàgines 1–3.
El març de 1810, quan Keats tenia 14 anys, la seva mare va morir de tuberculosi, deixant els nens sota la custòdia de la seva àvia. Va nomenar dos tutors, Richard Abbey i John Sandell, per a ells. Aquella tardor, Keats va deixar l'escola de Clarke per fer d'aprenent amb Thomas Hammond, un cirurgià i apotecari que era veí i metge de la família Jennings. Keats es va allotjar a l'àtic sobre el consultori, al número 7 de Church Street, fins al 1813. Cowden Clarke, que va romandre a prop de Keats, va anomenar aquest període l'època més plàcida de la vida de Keats.Motion (1999), p. 46.
Des de 1814 Keats va tenir dos llegats, guardats en fideïcomís per ell fins al seu 21è aniversari. El seu avi John Jennings va voler 800 lliures. També la mare de Keats va deixar un llegat de 8.000 lliures esterlines per ser dividit a parts iguals entre els seus fills vius. Sembla que no se li va parlar dels 800 lliures i probablement no en sabia res, ja que maig no els va sol·licitar. Històricament, sovint s'ha atribuït la culpa a Abbey com a tutor legal, però també pot ser que no n'hagués estat conscient. William Walton, advocat de la mare i l'àvia de Keats, definitivament sabia i tenia el deure de diligència de transmetre la informació a Keats. Sembla que no ho va fer, tot i que hauria marcat una diferència crítica a les expectatives del poeta. Els diners sempre van ser una gran preocupació i dificultat, ja que lluitava per mantenir-se al marge del deute i obrir-se camí al món de manera independent.
Carrera Formació mèdica i escriptura de poesia
D'origen humil, la mort del seu pare el va moure a treballar com a practicant a casa d'un cirurgià. L'octubre de 1815, després d'haver acabat els seus cinc anys d'aprenentatge amb Hammond, Keats es va registrar com a estudiant de medicina al Guy's Hospital (ara part del King's College de Londres) i va començar a estudiar-hi. Al cap d'un mes, va ser acceptat a l'hospital ajudant els cirurgians durant les operacions, l'equivalent a un cirurgià d'avui. Va ser una promoció significativa, que va marcar una clara aptitud per a la medicina; i va comportar una major responsabilitat i una càrrega de treball més pesada. La llarga i costosa formació mèdica de Keats amb Hammond i a l'Hospital de Guy va fer que la seva família assumís que seguiria una carrera de per vida en medicina, assegurant la seguretat financera, i sembla que, en aquest moment, Keats tenia un desig genuí de fer-se metge.Gittings (1987), pàgines 1–3. Es va allotjar a prop de l'hospital, al 28 de St Thomas's Street a Southwark, amb altres estudiants de medicina, inclòs Henry Stephens, que va guanyar fama com a inventor i magnat de la tinta.Motion (1998), p. 74.
Publicacions i cercles literaris Va conèixer la poesia gràcies a la seva gran afició a la lectura. Va començar a crear poesia influenciat per Edmund Spenser. Va arribar a conèixer Shelley, de qui arribà a ser amic.
La formació de Keats va ocupar una quantitat creixent del seu temps d'escriptura i es va tornar cada cop més ambivalent al respecte. Va sentir que s'enfrontava a una dura elecció.Gittings (1987), pàgines 1–3.Motion (1998), p. 98. Havia escrit el seu primer poema, Una imitació de Spenser, el 1814, quan tenia 19 anys. Ara, fortament atret per l'ambició, inspirat per altres poetes com Leigh Hunt i Lord Byron, i assetjat per les crisis financeres familiars, va patir períodes de depressió. El seu germà George va escriure que John «temia que mai no seria poeta, i si no ho era, es destruiria a si mateix».Motion (1997), p. 94. El 1816, Keats va rebre la seva llicència d'apotecari, la qual cosa el va fer elegible per exercir com a apotecari, metge i cirurgià, però abans de finals d'any havia informat al seu tutor que havia decidir ser un poeta, no cirurgià.
Encara que va continuar el seu treball i formació a Guy's, Keats va dedicar cada cop més temps a l'estudi de la literatura, experimentant amb formes de vers, especialment el sonet. El maig de 1816, Leigh Hunt va acceptar publicar el sonet O Solitude a la seva revista The Examiner, una de les principals revistes liberals de l'època.Hirsch, Edward (2001) Aquesta va ser la primera aparició impresa de la poesia de Keats; Charles Cowden Clarke ho va anomenar el dia de la carta vermella del seu amic,Colvin (2006), p. 35. primera prova que les ambicions de Keats eren vàlides. Entre els seus poemes de 1816 hi havia Als meus germans. Aquell estiu, Keats va anar amb Clarke a la ciutat costanera de Margate per escriure. Allà va començar Calidore i va iniciar una època de gran escriptura de cartes. En tornar a Londres, es va allotjar al número 8 de Dean Street, Southwark, i es va preparar per estudiar més per ser membre del Royal College of Surgeons.Motion (1998), pàgines 104–105.
L'octubre de 1816 Clarke va presentar Keats a l'influent Leigh Hunt, un amic íntim de Byron i Shelley. Cinc mesos més tard va arribar la publicació de Poems, el primer volum del vers de Keats, que incloïa I stad puntetes i Sleep and Poetry, ambdues fortament influenciades per Hunt.Hirsch, Edward (2001) El llibre va ser un fracàs de crítica, despertant poc interès, tot i que Reynolds el va ressenyar favorablement a The Champion.Gittings (1987), pàgines 1–3. Clarke va comentar que el llibre «podria haver sorgit a Timbuctoo». Els editors de Keats, Charles i James Ollier, se'n van avergonyir. Keats immediatament va canviar d'editor a Taylor i Hessey a Fleet Street.Motion proposes that the Olliers suggested Keats leave their publishing lists. See Motion (1997) p. 156. A diferència dels Ollier, els nous editors de Keats estaven entusiasmats amb el seu treball. Al cap d'un mes de la publicació de Poems estaven planejant un nou volum de Keats i li havien pagat un avançament. Hessey es va convertir en un amic ferm de Keats i va posar les sales de la companyia a disposició dels joves escriptors. Les seves llistes de publicacions van arribar a incloure Coleridge, Hazlitt, Clare, Hogg, Carlyle i Charles Lamb.Motion (1997), p. 156.
A través de Taylor i Hessey, Keats va conèixer el seu advocat format a Eton, Richard Woodhouse, que els va assessorar tant en qüestions literàries com legals i va quedar profundament impressionat per Poems. Tot i que va assenyalar que Keats podia ser descarriat, tremolós, fàcilment intimidat, Woodhouse estava convençut del geni de Keats, un poeta a qui donar suport quan es va convertir en un dels escriptors més grans d'Anglaterra. Poc després de conèixer-se, els dos es van fer amics íntims i Woodhouse va començar a col·leccionar Keatsiana, documentant tant com va poder sobre la poesia. Aquest arxiu perviu com una de les principals fonts d'informació sobre l'obra de Keats. Andrew Motion el representa com a Boswell a Johnson 's de Keats, promocionant sense parar la seva obra, lluitant contra el seu racó i estimulant la seva poesia a més alçada. En anys posteriors, Woodhouse va ser un dels pocs que va acompanyar Keats a Gravesend, Kent, per emprendre el seu darrer viatge a Roma.Motion (1997), p. 157.
Malgrat les males crítiques de Poems, Hunt va publicar l'assaig Three Young Poets (Shelley, Keats i Reynolds) i el sonet On First Looking into Chapman's Homer, preveient grans coses per venir.Gittings (1968), p. 155. Va presentar Keats a molts homes destacats del seu cercle, inclòs l'editor de The Times, Thomas Barnes; l'escriptor Charles Lamb; el director d'orquestra Vincent Novello; i el poeta John Hamilton Reynolds, que esdevindria un amic íntim.Motion (1997), pàgines 116–120. Keats també es va reunir regularment amb William Hazlitt, una poderosa figura literària de l'època. Va ser un punt d'inflexió per a Keats, que el va establir a l'ull públic com una figura del que Hunt va anomenar una nova escola de poesia.Motion (1997) p. 130. En aquest moment Keats va escriure al seu amic Bailey: «No estic segur de res més que de la santedat dels afectes del Cor i de la veritat de la imaginació. El que la imaginació pren com a Bellesa ha de ser la veritat».O'Neill and Mahoney (1988), p. 418.Keats's letter to Benjamin Bailey, 22 novembre 1817 Aquest passatge es convertiria finalment en les línies finals de Oda a una urna grega: «La bellesa és la veritat, la veritat la bellesa: això és tot / Coneixeu a la terra i tot el que necessiteu saber». A principis de desembre de 1816, sota la influència embriagadora dels seus amics artístics, Keats va dir a Abbey que havia decidit abandonar la medicina en favor de la poesia, amb ràbia d'Abbey. Keats havia gastat molt en la seva formació mèdica i, malgrat el seu estat de dificultat financera i endeutament, va fer grans préstecs a amics com el pintor Benjamin Haydon. Keats continuaria prestant 700 lliures al seu germà George. En prestar tant, Keats ja no podia cobrir els interessos dels seus propis deutes.Bate (1964) p. 632.
Viatjar i mala salut