Josep Nicolau i Sabater (Tortosa, Baix Ebre, 19 de juliol de 1862 - ?, 29 de gener de 1950) fou un enginyer i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Biografia Es llicencià a la Universitat de Madrid, on el 1886 fou nomenat enginyer en cap de lEscuela Especial de Ingenieros, alhora que treballava a Terol, Pontevedra i Lleida. Dirigí les obres del port de València el 1889 i del port d'Alacant de 1901 a 1911. Va viatjar per Egipte i pels EUA, on va estudiar els sistemes d'irrigació sobre els que va escriure dos llibres, juntament amb Narciso Puig de la Bellacasa y Sánchez. També fou enginyer director del Servei Tècnic del Canal d'Isabel II el 1920.
Inicialment milità al Partit Liberal, on fou diputat per a Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914, 1916, 1918 i 1919, però després fou diputat per la Unión Monárquica Nacional a les eleccions generals espanyoles de 1920 i 1923. Durant aquests anys fou director general de Comerç, Indústria i Treball, i ministre de Foment interí durant uns dies de març i agost de 1923. Després abandonà la política i fou nomenat projectista dels recs de l'Alt Aragó, càrrec des del qual criticà força el Pla Naiconal d'Obres Hidráuliques de 1933.
Obres Proyecto de ... mejoras para el puerto de Alicante (1902) amb Nicolau Puig de la Bellacasa Los aglomerantes en las obras marítimas (1928)
Referències
Enllaços externs Fitxa del Congrés dels Diputats Història del ferrocarril a Alacant
Categoria:Polítics tortosins Categoria:Enginyers catalans del sud Categoria:Ministres catalans del Govern d'Espanya Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel Partit Liberal Conservador Categoria:Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX