El bisbat d'Usès o Uzès fou una divisió eclesiàstica de França centrada a la ciutat d'Usès. Ja s'esmenta un bisbe el 442 (Sant Constancí). Els visigots es feren amos de Nimes però Usés va quedar pels francs. Firminus (541-553) i Ferreol (553-581) foren bisbes en aquesta època. Més tard la ciutat fou seu d'un comtat del qual els bisbes eren grans senyors i van tenir conflictes amb els senyors d'Usès. El bisbe Jean de Saint Gelais (1531-1560) es va fer calvinista. El 1877 el bisbat fou incorporat al Bisbat de Nimes amb el nom de "Nîmes (Uzès-Alais)". La catedral és Sant Teodorit. El papa Urbà V fou abans d'arribar al càrrec el bisbe Guillaume de Grimoard.
Territori La diòcesi comprenia part del Llenguadoc. Limitava al nord amb el bisbat de Viviers, a l'est amb el de Mende, al sud amb l'arxidiòcesi d'Arlé i la diòcesi de Nimes, i a l'oest amb la diòcesi d'Alès i l'arxidiòcesi d'Avinyó.
La seu episcopal era la ciutat d'Usés, a l'actual departament del Gard, on es trobava la catedral de Teodoret-
El 1736 la diòcesi comprenia 180 parròquies. A la vigília de la Revolució francesa el seu territori estava dividit en 9 arxiprestats: Bagnols, Cornillon, Gravières, Navacelles, Remoulins, Saint-Ambroix, Sauzet, Sénéchas i Uzès.
Història La diòcesi va ser erigida durant la primera meitat del , amb territori pres a la diòcesi de Nimes. El primer bisbe documentat és Constanç, que el 442 participà en el concili de Vaison.
Després que els francs conquerissin la regió d'Usès (), la diòcesi passà a formar part de la província eclesiàstica d'Arle, on romangué fins a meitat del , quan esdevingué sufragània de Narbona.
Durant les guerres de religió que assolaren França durant la segona meitat del , Usés patí molt. El bisbe Jean de Saint-Gelais es convertí al protestantisme i va ser deposat; seguint una temporada de seu vacant que s'estengué diversos anys. Durant aquest període, l'antiga catedral medieval va ser completament destruïda pels hugonots; sent reconstruïda a mitjans del pel bisbe Nicolas de Grillier i consagrada el 1663 pel seu successor, Jacques Adhémar.
La diòcesi va ser suprimida després del concordat amb la butlla Qui Christi Domini del papa Pius VII del 29 de novembre de 1801 i el seu territori va ser incorporat al de la seu d'Avinyó. El 1822 el territori de l'antiga seu d'Usés va ser incorporat a la restaurada diòcesi de Nimes.
El 27 d'abril de 1877 un breu apostòlic del papa Pius IX autoritzà els bisbes de Nimes a prendre el títol de bisbe d'Usès.
Llista de bisbes La llista de bisbes d'Usès és la següent: 419 - 462 Constanci d'Usès (Constantí) Exercia el 506 Probaci d'Usès 533 - 538 Rorici d'Usès 538 - 553 Sant Fermí o Firmí. 553 - 581 Sant Ferriol. 581 Albí 581 Joví 581 Marcel 659 Aurelià 661 Mòmol d'Usès 773 Sigibert 791 Arimond 823 - 835 Emili o Ameli I 842 Elifes o Alfons 858 - 879 Walafrid o Guifré 885 Asael 886 - 915 Ameli II 945 Rostany 994 - 1030 Heribald 1030 - 1080 Hug 1096 - 1138 Ramon I 1139 - 1150 Everard I 1150 - 1188 Ramon II (Ramon d'Usès i de Posquières) 1188 - 1190 Bertran I 1190 - 1204 Guillem de Vénéjan 1204 - 1208 Everard II 1208 - 1212 Ramon III 1212 - 1227 Ramon IV conegut com de Mas d'Andreu 1228 - 1239 Berlió 1240 - 1249 Pons de Becmil 1249 - 1285 Bertran II Armand 1285 - 1307 Guilleme II de Gardies 1315 - 1318 André de Frédol 1318 - 1344 Guilleme III de Mandagout 1344 - 1356 Elies de Saint-Yrieix 1357 - 1365 Pere I d'Aigrefeuille 1365 - 1366 Pere II (Gerard della Rovere) 1366 - 1371 Bompar (Bonuspar) 1371 - 1374 Bernat de Saint-Étienne 1375 - 1398 Marcial 1400 - 1405 Pere III de Beaublé (Belbladi) 1405 - 1426 Güerau de Breuil (Guiraud de Broglio) 1427 Pere IV Soybert 1427 - 1441 Bertran III de Cadoène 1441 - 1442 Guillem IV de Champeaux 1442 - 1445 Alan de Coëtivy (administrador apostòlic) 1445 - 1446 Guilleme V Soybert 1446 - 1448 Olivier du Châtel (Oliverius de Castro) 1448 - 1463 Gabriel du Châtel 1463 - 1483 Joan I de Mareuil (Giovanni de Marolio) 1483 - 1503 Nicolas I Malgras 1503 - 1531 Jaume I de Saint-Gelais 1531 - 1570 Joan II de Saint-Gelais 1570 - 1591 Robert de Girard 1591 - 1601 Francesc I Rousset 1601 - 1621 Lluís de Vigne 1621 - 1633 Pau-Anton de Fay de Peraut 1633 - 1660 Nicolau II de Grillié (o de Grillet) 1660 - 1674 Jaume II Adhémar de Monteils de Grignan 1674 - 1677 Miquel I Phélypeaux de la Vrillière 1677 - 1728 Miquel II Poncet de la Rivière 1728 - 1736 Francesc II de Lastic de Saint-Jal 1737 - 1779 Bonaventura Baüyn 1779 - 1792 Enric Benet Jules de Béthizy de Mézières
Bibliografia
Joseph Hyacinthe Albanès, Gallia christiana novissima. Histoire des archevêchés, évêques et abbayes de France d'après les documents authentiques recueillis dans les registres du Vatican et les archives locales, complétée, annotée et publiée par Chevalier Ulysse. Guillaume de Catel, Histoire de Languedoc. Léon Ménard, Histoire de Languedoc. Eugène Germer-Durand, Le Prieuré et le Pont de Saint-Nicolas-de-Campagnac. Louis de la Roque, Armorial de Languedoc. A. Debat, Trois frères évêques en Rouergue, Pierre d'Aigrefeuille, évêque de Vabres (1347-1349), Raymond d'Aigrefeuille, évêque de Rodez (1349-1361), Faydit d'Aigrefeuille, évêque de Rodez (1361-1371), Revue du Rouergue, n° 19, 1989. Georges Charvet, La première maison d'Uzès, étude historique et généalogique de la première maison d'Uzès suivi du catalogue analytique des évêques d'Uzès, Lacour-Ollé, éditeur, Nimes, 2002 (reimpressió).
Fonts Anuari pontifici del 2016 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Uses Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org Denis de Sainte-Marthe, Gallia christiana, vol. VI, París 1739, coll. 608-663 Histoire générale de Languedoc, di Claude Devic e Joseph Vaissète, Tomo IV, Ed. Privat, Toulouse, 1872, prima parte, pp. 297–304 Louis Duchesne, Fastes épiscopaux de l'ancienne Gaule, vol. I, Paris 1907, pp. 314–316 Gratien Charvet, Catalogue des Evêques d'Uzès, in La première maison d'Uzès. Etude historique et généalogique, Alais 1870, pp. 101–131 Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 645–646 Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 , pp. 510–511; vol. 2 , p. 261; vol. 3 , p. 324; vol. 4 , p. 354; vol. 5, p. 400; vol. 6, p. 428 Butlla Qui Christi Domini, a Bullarii romani continuatio, Tomo XI, Romae 1845, pp. 245–249
Uses Uses Uses