Bihafrid ibn Farwardin fou un heresiarca zoroastrià persa del segle VIIIEncyclopædia Iranica, BEHĀFARĪD, Zoroastrian heresiarch and self-styled prophet, killed 748-49 que va iniciar una revolta religiosa camperola amb elements del zoroastrisme i l'islam (behafaridians). Creia en Zoroastre i defensava totes les institucions zoroastrianes. Els seus seguidors resaven set vegades al dia mirant cap al Sol, prohibien les begudes intoxicants, es mantenien els cabells llargs i no permetien els sacrificis de bestiar excepte quan eren decrèpits.Al-Bīrūnī: Father of Comparative Religion
Al final del període omeia, el 747, es va presentar al Khurasan (després d'estar set anys a la Xina) i es va declarar com a nou profeta a Khawaf al districte de Nixapur, agrupant a nombrosos partidaris.
Fou assassinat junt amb els seus adeptes per orde d'Abu-Múslim el 749. Les seves doctrines són similars al zoroastrisme però amb diverses normes derivades de l'islam com la prohibició del vi, prohibició de menjar animals no sacrificats de la manera ritual, prohibició dels matrimonis consanguinis, abolició de la zamzama, prescripció de set oracions diàries de cara al sol, i d'una almoina legal, que sembla que volien regenerar els zoroastrisme per un compromís amb l'islam.
Referències
Categoria:Religiosos musulmans Categoria:Religiosos iranians