Bilma (en tedaga Togeï o Tsigeï) és el nom àrab del principal centre del Kawar o Kaouar, un grup d'oasis a mig camí entre Fezzan i el Txad, en territori de Níger. El palmerar s'arrenglera durant 90 km entre Anay al nord i Bilma al sud, en una amplada d'uns 2 km. La seva població actual és d'uns 2500 habitants.
Els àrabs van arribar per primer cop al Kawar al , en una de les expedicions d'Uqba ibn Nafi. No obstant els seus habitants van restar pagans fins al . La població és negra de pell, d'ètnia kanouri o barrejats kanouri i teda (de la barreja han sorgit els guezebida). Eren feudataris del sultà tuareg de l'Aïr, i darrerament dels teda. La principal activitat és a les salines de Kalala a uns 2 km al nord-oest.
Després de la independència del Níger, Bilma va esdevenir seu d'un districte (arrondissement) de 670.000 km². Fou lloc de destí d'oficials sospitosos durant el règim de Seyni Kountché i s'hi va construir una presó.
Categoria:Geografia del Níger