Asplenium és un ampli gènere de falgueres de la família Aspleniaceae. Conté entre 700 i 800 espècies conegudes comunament com a falzies, falgueretes o dauradelles.
Taxonomia Junt amb el gènere Hymenasplenium conformen la família Aspleniaceae, encara que algunes espècies són ocasionalment segregades en gèneres propis. Algunes classificacions antigues inclouen el gènere Asplenium dins l'ordre Aspleniales.
Als Països Catalans hi ha al voltant d'una quinzena de taxons d'aquest gènere, segons les fonts consultades, amb tres tipus d'espècies amb aspecte força diferent entre elles:
Un parell tenen les fulles primes, dividides dicotòmicament, palmatisectes: Asplenium septentrionale (L.) Hoffm.(1796) Asplenium seelosii subsp. glabrum (Litard. & Maire) Rothm. (1937) miniatura|Asplenium septentrionale al Pallars, amb fulles dividides dicotòmicament Un segon grup tenen les fulles pinnaticompostes (dividides una vegada):
Asplenium marinum L., Sp. Pl. 1081 (1753) Asplenium viride Huds., Fl. Angl. 385 (1762) Asplenium trichomanes subsp. inexpectans Lovis (1964) Asplenium trichomanes subsp. pachyrachis (H. Christ) Lovis & Reichst.(1980) Asplenium trichomanes subsp. quadrivalens D.E. Mey. (1962) Asplenium trichomanes subsp. trichomanes L. (1753) Asplenium petrarchae (Guérin) DC. (1815) Asplenium majoricum Litard. (1911) miniatura|Asplenium trichomanes a la Vall d'Aran, amb fulles pinnaticompostes Finalment, unes quantes tenen les fulles bipinnaticompostes (dividides dues vegades) Asplenium ruta-muraria L. (1753) Asplenium adiantum-nigrum L. (1753) Asplenium onopteris L. (1753) Asplenium obovatum Viv.(1824) Asplenium balearicum Shivas Asplenium billotii F.W. Schultz (1845) Asplenium foresiense Le Grand in Magnier (1884) Asplenium fontanum (L.) Bernh. (1799) miniatura|Asplenium adiantum-nigrum amb fulles bipinnaticompostes
I encara podríem afegir 3 o 4 taxons més si afegíssim aquí als representants dels gèneres Phyllitis i Ceterach que hom inclou també dins del gènere Asplenium. Encara que morfològicament són prou diferents, s'han descrit alguns híbrids on intervenen espècies d'aquests tres gèneres, fet que vindria a afirmar que són espècies més properes del que sembla a primer cop d'ull.
Els criteris de les obres botàniques més representatives de casa nostra (Flora Iberica, Flora dels Països Catalans i Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya) potser són més conservadors però mantenen l'existència d'aquests gèneres per separat cosa que facilita les coses als naturalistes de camp i la utilització de les claus dicotòmiques:
Asplenium sagittatum (DC.) Bange tenen les fulles enteres, hastades. Asplenium scolopendrium L. tenen les fulles enteres. Asplenium ceterach L. té les fulles pinnatipartides.
Poliploïdia Dins del gènere Asplenium hi ha tot un seguit de taxons que són diploides: A.seelosii, A.marinum, A.viride, A.onopteris, A.obovatum o A.fontanum. Però és fàcil trobar espècies poliploides: A.balearicum, A.foresiense, A.majoricum o A.adiantum-nigrum són espècies al·lotetraploides, amb 144 cromosomes que venen de dos progenitors diferents. A.billotii, A.septentrionale i A ruta-muraria són autotetraploïdes, amb 4 còpies de cada cromosoma que venen del mateix progenitor. A.petrarchae o A.trichomanes tenen diferents subespècies, amb diferents graus de poliploïdia.
Ús Poques espècies d'aquesta família tenen importància econòmica al mercat de l'horticultura. Asplenium nidus o "niu d'au" es valora com a planta comestible a Taiwan.
La falguera australiana Asplenium bulbiferum està a vegades disponible en hivernacles, i també és d'interès Asplenium viviparum, pels seus nombrosos bulbs a la fronda que poden desenvolupar noves plantes; també són comercialitzats Asplenium rhizophyllum, i diverses espècies mexicanes, incloent-hi Asplenium palmeri. Asplenium platyneuron de Nord-amèrica és també venut als vivers com una planta forta. No obstant això, moltes d'aquestes falgueres són epipètriques o epífites i difícils de cultivar.
Segons el tractat Teoria de les Signatures, les falzies o dauradelles eren una bona medicina contra els mals de la melsa, car els sorus tenen la forma d'aquest òrgan de l'abdomen. Per aquesta raó algunes falgueretes d'aquest gènere es coneixen amb el nom d'herba melsera.
Les espècies dAsplenium són aliment de les larves de diversos lepidòpters com ara Batrachedra bedelliella, que menja exclusivament Asplenium nidus''.
Taxonomia: llista d'espècies acceptades Asplenium adiantum-nigrum - falzia negra Asplenium adulterinum Asplenium aethiopicum Asplenium africanum Asplenium anceps. Asplenium antiquum Asplenium attenuatum Asplenium aureum (syn. Ceterach aureum) Asplenium auritum Asplenium australasicum Asplenium azomanes - falzia lluent Asplenium azoricum - falguereta de les Açores Asplenium billottii Asplenium bipinnatifidum Asplenium brachycarpum Asplenium bradleyi Asplenium bulbiferum Asplenium caudatum Asplenium ceterach (syn. Ceterach officinarum) - dauradella Asplenium cheilosorum Asplenium crinicaule Asplenium cristatum Asplenium cuneifolium Asplenium cymbifolium Asplenium dalhousiae (syn. Ceterach dalhousiae) Asplenium dareoides Asplenium daucifolium Asplenium difforme Asplenium dimorphum Asplenium divaricatum Asplenium dregeanum Asplenium ebenoides Asplenium fissum Asplenium flabellifolium Asplenium flaccidum Asplenium fontanum - falguereta o falzia de font Asplenium forisiense Asplenium formosum Asplenium gemmiferum Asplenium hemionitis Asplenium hookerianum Asplenium hybridum Asplenium incisum Asplenium laciniatum Asplenium laserpitiifolium Asplenium lepidum Asplenium longissimum Asplenium lunulatum Asplenium lyallii Asplenium majoricum Asplenium marinum - falzia marina, falguera de costa Asplenium montanum Asplenium musifolium Asplenium nidus - niu d'au Asplenium normale Asplenium obliquum Asplenium oblongifolium Asplenium obovatum Asplenium obtusatum Asplenium oligophlebium Asplenium onopteris Asplenium paleaceum Asplenium petrarchae - falzia pilosa Asplenium pinnatifidum Asplenium planicaule Asplenium platyneuron Asplenium polyodon Asplenium praemorsum Asplenium prolongatum Asplenium pteridioides Asplenium resiliens Asplenium rhizophyllum (syn. Camptosorus rhizophyllus) Asplenium richardii Asplenium ruprechtii (syn. Camptosorus sibiricus) Asplenium ruta-muraria - falzia blanca Asplenium rustifolium Asplenium sagittatum (syn. Phyllitis sagittatum) - falzia de cova, llengua de boc Asplenium sandersonii Asplenium scleroprium Asplenium scolopendrium (syn. Phyllitis scolopendrium) - lengua de cérvol, herba melsera Asplenium seelosii Asplenium septentrionale - falzia prima Asplenium serra Asplenium serratum Asplenium shuttleworthianum Asplenium simplicifrons Asplenium splendens Asplenium tenerum Asplenium terrestre Asplenium thunbergii Asplenium trichomanes - falzia roja o vermella Asplenium trichomanes nothosubsp. barreraense (syn. Asplenium X tubalense) Asplenium trichomanes nothosubsp. lucanum Asplenium trichomanes nothosubsp. lusaticum Asplenium trichomanes nothosubsp. malacitense Asplenium X helii nothosubsp. nieschalkii Asplenium trichomanes ssp. coriaceifolium (syn. Asplenium azomanes) Asplenium trichomanes ssp. inexpectans Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens Asplenium unilaterale Asplenium vieillardii Asplenium viride - falzia verda Asplenium vittiforme Asplenium X heufleri Asplenium X orellii Asplenium X pagesii Asplenium X reichsteinii Asplenium X sollerense Asplenium X tubalense Asplenoceterach barrancense
Galeria d'imatges
Referències