Felipe Arrese Beitia (Otxandio, 25 de maig de 1841 - Otxandio, 16 de gener de 1906) va ser un escriptor en basc basc. Als 13 anys marxà a Vitòria a aprendre dibuix i més tard es feu escultor. Autor molt prolífic d'impetuós i ric vocabulari, només conreà la poesia. Lloat per Marcelino Menéndez Pelayo, col·laborà en moltes revistes basques. Guanyà el premi Elizondo amb la seva obra més popular Ama euskeriari azken agurrak ("Els darrers adéus a la llengua mare basca" en català) on es planyia per una imminent desaparició de la llengua basca. Participà en tots els jocs florals en euskera. Es va fer una recopilació de la seva obra que inclou 27.000 versos.
Obra Ama euskeriaren liburu kantaria. (1900, José Astuy) Asti-orduetako. Bertsozko Lanak (1902, José Astuy) Olerki sorta bat (1988, EEE - Elkar) Olerki sortatzua (1930, Jaungoiko-Zale) Olerkiak (1957, Euskaltzaindia) Olerkiak. 1: Uzkurtz-gayak (1919, Ausin). Bizkaitar zaharrak eta erromatarrak (1883). Diccionario Manual Bascongado y Castellano y elementos de la gramática (1884).
Enllaços externs Felipe Arrese Beitia literaturaren zubitegian "Ama euskeriaren liburu kantaria" on-line
Categoria:Persones d'Otxandio Categoria:Escriptors biscaïns en basc Categoria:Morts a Biscaia Categoria:Escriptors bascos morts al segle XX Categoria:Escriptors bascos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX