José Gutiérrez Solana (Madrid, 1886 - 24 de juny de 1945), pintor, gravador i escriptor expressionista espanyol.
Biografia El seu pare, nascut a Mèxic, va venir a Espanya gràcies a una herència. En José va estudiar en l'Escola de Belles Arts de San Fernando; després va alternar estades entre Santander i Madrid i va viure folgadament amb els diners del seu pare. Per fi s'instal·la a Madrid a finals de 1917, on freqüenta els museus del Passeig del Prado.
Gutiérrez Solana va fer una primera exposició a París el 1928 que va resultar un fracàs. En una altra a la qual va acudir Alfons XIII, els seus quadres es van penjar darrere d'una porta perquè no incomodessin al monarca. Però el 1936, quan comença la Guerra Civil, Solana és famós i reconegut internacionalment.
Es trasllada a València i després a París, on publica París (1938). El 1939 torna a Madrid, on mor el 24 de juny de 1945.
Obra La seva pintura reflecteix, com la de Darío de Regoyos i la de Ignacio Zuloaga, una visió subjectiva, pessimista i degradada d'Espanya similar a la de la Generació del 98. Fora de la influència que en ell exerceixen els pintors del tenebrisme barroc, especialment Juan de Valdés Leal, tant pel seu temàtica lúgubre i desenganyada com per les composicions d'acusat clarobscur, és palès la influència de les pintures negres de Francisco de Goya o del romàntic Eugenio Lucas.
En la seva pintura destaca la misèria d'una Espanya sòrdida i grotesca, mitjançant l'ús d'una pinzellada densa i de traç gruixut en la conformació de les seves figures. La seva es pot dividir en tres temes: les festes populars (El soterrament de la sardina), els usos i costums d'Espanya (La visita del bisbe) i els retrats (1920, Els meus amics).
La seva pintura, de gran càrrega social, intenta reflectir l'atmosfera de l'Espanya rural més degradada, de manera que els ambients i escenaris dels seus quadres són sempre ravals atroços, aparadors amb maniquís o rastres, tavernes, "cases de dormir" i menjadors de pobres, balls populars, corregudes, coristes i cupletistes, ports de pesca, crucifixions, processons, carnavals, execucions i osseres. Treballa també el gravat, generalment l'aiguafort, insistint en una tècnica directa i més aviat ruda, de traços gruixuts.
Com escriptor posseïx un estil semblant, de grans qualitats descriptives, vigorós i enèrgic, apropiat per a l'estampa costumista. Per això la majoria de les seves obres són llibres de viatges. Els seus escrits més importants són Madrid: escenes i costums (1913 i 1918, dos vols.), L'Espanya negra, 1920, Madrid rondaire, 1923 i Dos pobles de Castella, 1925. També va escriure una novel·la, Florencio Cornejo (1926).
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es pot veure la seva obra Les coristes.Museu Nacional d'Art de Catalunya , i Mercè Doñate a Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: MNAC, 2004. . Pàg. 276-277. miniatura|Carnaval en las Ventas, (1921), Museu de Belles Artes de València Al Museu de Belles Arts de València es pot veure la seva obra Carnaval a las Ventas (1921).
Referències
Vegeu també Les coristes (Gutiérrez Solana)
Categoria:Pintors madrilenys Categoria:Escriptors madrilenys en castellà Categoria:Alumnes de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Categoria:Morts a Madrid Categoria:Pintors espanyols morts al segle XX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX Categoria:Pintors espanyols nascuts al segle XIX