Els escòmbrids (Scombridae) constitueixen una família de peixos osteïctis i pelàgics que pertanyen a l'ordre dels perciformes.
Morfologia miniatura|esquerra|Scomberomorus commerson La longitud màxima correspon a la tonyina (Thunnus thynnus) amb 4,2 m. Cos allargat, fusiformes i comprimit amb les escates molt reduïdes. Nombre de vèrtebres: entre 31 i 66. Tenen dues aletes dorsals (la 1a curta i la 2a llarga) i a continuació hi ha les pínnules (espinetes aïllades), que també apareixen darrere de l'anal. Peduncle caudal molt estret i carenat als costats. També hi ha una quilla que estabilitza la natació. L'aleta caudal és semilunar i molt llarga. Les aletes ventrals comencen a la mateixa altura que les pectorals. Musell punxegut. Presenten la coloració típica dels peixos pelàgics: el dors fosc i el ventre clar. A moltes espècies, les femelles són més grosses que els mascles.FishBase Allen, G., D. Robertson. 1994. Fishes of the Tropical Eastern Pacific. Honolulu, Hawaii, Estats Units: University of Hawaii Press.Böhlke, J., C. Chaplin. 1968. Fishes of the Bahamas and Adjacent Tropical Waters. Wynnewood, PA: Published for the Academy of Natural Sciences of Philadelphia by Livingston.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. . Plana 219.
Reproducció miniatura|esquerra|Euthynnus lineatus Els ous són pelàgics i esdevenen larves planctòniques.
Alimentació Són depredadors molt actius que formen moles molt nombroses que es desplacen a molta velocitat a la recerca d'una àmplia gamma d'organismes: crancs, gambetes, calamars, crustacis, larves de peixos i invertebrats i peixos. La tonyina, en particular, s'alimenta d'una gran varietat de peixos d'aigües superficials i mitjanes però és el verat qui constitueix la seva principal font d'alimentació. A més, les tonyines migratòries són els peixos amb el metabolisme i el procés digestiu més ràpids. D'altra banda, algunes espècies més petites mengen zooplàncton a través de les seues brànquies.Böhlke, J., C. Chaplin. 1968. Fishes of the Bahamas and Adjacent Tropical Waters. Wynnewood, Pennsilvània, Estats Units: publicat per l'Academy of Natural Sciences de Filadèlfia per Livingston.
Hàbitat miniatura|esquerra|Grammatorcynus bicarinatus Són peixos marins tot i que una espècie, Scomberomorus sinensis, és coneguda per pujar 300 km el riu Mekong amunt.Johnson, G., A. Gill. Perches and Their Allies. Pp. 190 a W.N. Eschmeyer, J.R. Paxton, eds. Encyclopedia of Fishes – segona edició. San Diego, Califòrnia, Estats Units: Academic Press, 1998.
Distribució geogràfica Es troben repartits per les mars càlides i temperades de tot el planeta.Johnson, G., A. Gill. 1998. Perches and Their Allies. Pp. 190 in W.N. Eschmeyer, J.R. Paxton, eds. Encyclopedia of Fishes – second edition. San Diego, Califòrnia, Estats Units: Academic Press.
Costums Són peixos gregaris molt ràpids i actius que realitzen migracions.
Depredació miniatura|esquerra|Bonítol (Sarda sarda) Algunes de les espècies més petites, com ara Scomber japonicus, són una font d'aliment per a un gran nombre de depredadors: altres peixos, foques, marsopes i aus marines. Els verats són presa dels grans túnids, d'altres peixos de grans dimensions i de taurons. Les tonyines, fins i tot les més grans, constitueixen l'aliment de taurons blancs (Carcharodon carcharias), emperadors (Xiphias gladius) i algunes espècies de la família dels istiofòrids. Tot i així, el seu principal depredador, compartit per tots els escòmbrids, és l'ésser humà.Helfman, G., B. Collete, D. Facey. 1997. The Diversity of Fishes. Malden, MA: Blackwell.Wheeler, A. 1985. The World Encyclopedia of Fishes. Londres: Macdonald.
Interès pesquer miniatura|esquerra|Verat (Scomber scombrus) Algunes espècies tenen gran importància econòmica per a l'alimentació humana (com ara la tonyina, el verat, el bonítol i la bacoreta)Enciclopèdia Catalana i es calcula que les captures mundials de les espècies comercials d'escòmbrids oscil·len entre els cinc i els sis milions de tones anyals.Discover Life D'altra banda, aquests peixos també són apreciats pels aficionats a la pesca esportiva.
Conservació Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, Scomberomorus concolor i Thunnus maccoyii afronten un perill real d'extinció, mentre que la tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus) s'hi troba catalogada com a vulnerable, i la bàcora (Thunnus alalunga) i la tonyina (Thunnus thynnus) també es troben amenaçades però a un nivell menor.IUCN
Curiositats miniatura|Scomberomorus brasiliensis L'escòmbrid més ràpid és Acanthocybium solandri, el qual pot arribar als 75 km per hora. A diferència de la resta de peixos, alguns túnids poden tenir una temperatura interior més elevada que la de l'aigua que els envolta.
Taxonomia miniatura|Tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus) miniatura|Grammatorcynus bilineatus miniatura|Sarda australis miniatura|Tonyina d'aleta negra (Thunnus atlanticus) miniatura|Scomberomorus koreanus miniatura|Bonítol de ventre ratllat (Katsuwonus pelamis) miniatura|Verat d'ull gros (Scomber colias) fotografiat a Ligúria (Itàlia). miniatura|Tonyina (Thunnus thynnus) miniatura|Bísol (Scomber japonicus) miniatura|Scomberomorus sierra miniatura|Bacoreta (Euthynnus alletteratus) miniatura|Thunnus tonggol miniatura|Auxis rochei rochei miniatura|Acanthocybium solandri Subfamília Gasterochismatinae Gènere Gasterochisma Richardson J. 1845. Generic characters of Gasteroschisma melampus, a fish which inhabits Port Nicholson, New Zealand. Ann. Mag. Nat. Hist. (N. S.) v. 15 (núm. 99). 346. Gasterochisma melampus Subfamília Scombrinae Gènere Acanthocybium Gill, T. N. 1862. On the limits and arrangement of the family of scombroids. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14: 124-127. Acanthocybium solandri . Gènere Allothunnus Serventy D. L. 1948. Allothunnus fallai a new genus and species of tuna from New Zealand. Rec. Canterbury Mus. v. 5 (núm. 3). 131-135. Pls. 28-29. Allothunnus fallai . Gènere Auxis Cuvier, G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406. Auxis rochei Risso, A. 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11. Auxis rochei eudorax Auxis rochei rochei Auxis thazard Lacepède, B. G. E. 1800. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-lxiv + 1-632, Pls. 1-20. Auxis thazard brachydorax Auxis thazard thazard Gènere Cybiosarda Whitley G. P. 1935. Studies in ichthyology. Núm. 9. Rec. Aust. Mus. v. 19 (núm. 4). 215-250. Cybiosarda elegans . Gènere Euthynnus Jordan D. S. & Gilbert C. H. 1883. Synopsis of the fishes of North America. Bull. U. S. Natl. Mus. Núm. 16. i-liv + 1-1018. Euthynnus affinis . Euthynnus alletteratus .Rafinesque, C. S. 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. [i-iv] 3-69 [70 blank], Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 [106 blank]). Caratteri. Pls. 1-20. Euthynnus lineatus . Gènere Grammatorcynus Grammatorcynus bicarinatus . Grammatorcynus bilineatus . Gènere Gymnosarda Gill T. N. 1862. On the limits and arrangement of the family of scombroids. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14. 124-127. Bonítol oriental (Gymnosarda unicolor) . Gènere Katsuwonus Kishinouye K. 1915. A study of the mackerels, cybiids, and tunas. Suisan Gakkai Ho v. 1 (núm. 1). 1-24. Bonítol ratllat (Katsuwonus pelamis) .Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. Gènere Orcynopsis Bonítol llis (Orcynopsis unicolor) . Gènere Rastrelliger Jordan D. S. & Dickerson M. C. 1908. On a collection of fishes from Fiji, with notes on certain Hawaiian fishes. Proceedings of the United States National Museum v. 34 (núm. 1625). 603-617. Rastrelliger brachysoma . Rastrelliger faughni . Rastrelliger kanagurta . Gènere Sarda Cuvier G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2. i-xv + 1-406. Sarda australis . Sarda chiliensis Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitième. Livre neuvième. Des Scombéroïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 8: i-xix + 5 pp. + 1-509, Pls. 209-245. Sarda chiliensis chiliensis . Sarda chiliensis lineolata . Sarda orientalis . Bonítol (Sarda sarda) .Bloch, M. E. 1793. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlín. Naturg. Ausl. Fische v. 7: i-xiv + 1-144, Pls. 325-360. Gènere Scomber Linnaeus C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824. Verat austral (Scomber australasicus) . Bis (Scomber colias) . Bis (Scomber japonicus) . Verat (Scomber scombrus) . Gènere Scomberomorus Lacepède B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3. i-lxvi + 1-558. Scomberomorus brasiliensis . Scomberomorus cavalla . Scomberomorus commerson . Scomberomorus concolor . Scomberomorus guttatus . Scomberomorus koreanus . Scomberomorus lineolatus . Scomberomorus maculatus . Scomberomorus multiradiatus . Scomberomorus munroi . Scomberomorus niphonius . Scomberomorus plurilineatus . Scomberomorus queenslandicus . Scomberomorus regalis . Scomberomorus semifasciatus . Scomberomorus sierra . Scomberomorus sinensis . Scomberomorus tritor . Gènere Thunnus South J. F. 1845. Encyclopedia Metropolitana; or, Universal Dictionary of Knowledge. Edition for 1845. Encycl. Metrop. v. 25. Bacora (Thunnus alalunga) . Tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares) . Tonyina d'aleta negra (Thunnus atlanticus) . Tonyina del sud (Thunnus maccoyii) . Tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus) . Thunnus orientalis . Tonyina (Thunnus thynnus) . Tonyina blava (Thunnus thynnus thynnus) Thunnus tonggol .BioLib Catalogue of Life FishBase
Referències
Bibliografia miniatura|Scomberomorus queenslandicus miniatura|Mola de bonítols ratllats (Katsuwonus pelamis) miniatura|Fòssil de Thunnus latior de l'Eocè descobert a Monte Bolca, Itàlia. miniatura|Verat austral (Scomber australasicus) Briggs, J.C., 1960, Fishes of worldwide (circumtropical) distribution., Copeia, 1960:171-180. Castro-Aguirre, J.L., Espinoza-Pérez, H. i Schmitter-Soto, J.J., 2002, Lista sitemática, biogeográfica y ecológica de la ictiofauna estuarino lagunar y vicaria de México. A: Lozano-Vilano, M. L. (Ed.). Libro Jubilar en Honor al Dr. Salvador Contreras Balderas., Universidad Autonoma de Nuevo León:117-142. Castro-Aguirre, J.L. i Balart, E.F., 2002, La ictiofauna de las islas Revillagigedos y sus relaciones zoogeograficas, con comentarios acerca de su origen y evolucion. A: Lozano-Vilano, M. L. (Ed.). Libro Jubilar en Honor al Dr. Salvador Contreras Balderas., Universidad Autonoma de Nuevo León:153-170. Collette, B. B. i Chao, L. N., 1975, Systematics and morphology of the bonitos (Sarda) and their relatives (Scombridae, Sardini), Estats Units, National Marine Fisheries Service Fisheries Bulletin, 73:516-625. Collette, B.B., 1999, Mackerels, molecular, and morphology. A Proc. 5th Indo-Pac. Fish. Conf. Nouméa, 1977. Séret B. & J. Sire. Eds., Soc. Fr. Ichtyol.:149-164.