“Mor Joxe Azurmendi, un dels grans pensadors d'Euskal Herria” El Punt Avui (3/7/2025) va ser un escriptor en basc i filòsof basc. Va publicar nombrosos articles i llibres d'assaig i poesia sobre ètica, política, filosofia del llenguatge, tecnologia, literatura basca i filosofia.
Biografia Va swr membre de Jakin i director de Jakin irakurgaiak, editorial que sota la seva direcció va publicar més de 40 llibres. Així mateix, va col·laborar en la traducció al basc d'obres filosòfiques a l'editorial Klasikoak.Clàssics traduïts a l'euskara (Universitat del País Basc) Va ser un dels fundadors de Udako Euskal Unibertsitatea. Va ser catedràtic de filosofia moderna i professor a la Universitat del País Basc. En 2010 va ser nomenat acadèmic d'honor per l'Euskaltzaindia.Altzibar, Xabier. "The Essay in Basque" in Mari Jose Olaziregi (ed.), Basque Literary History, Reno: Center for Basque Studies/University of Nevada, 2012Iturriotz, Ander (2010). "Zergatik Azurmendi?", Hegats, 45: 9-15.
La seva obra més coneguda és Espainolak eta euskaldunak (Els espanyols i els bascos) on tracta de rebatre les idees dominants en certs ambients intel·lectuals espanyols referents al fet que els bascos no van passar per un procés de romanització i que la llengua basca pràcticament no s'escriu. Va escriure el llibre com a reacció a un text de Claudio Sánchez-Albornoz que resa així: «Els bascos són els últims que s'han civilitzat a Espanya; tenen mil anys menys de civilització que qualsevol altre poble. Són persones rudes, senzilles, que a més es creuen fills de Déu i hereus de la seva glòria. I no són més que uns espanyols sense romanitzar».Azurmendi, J.: Espainolak eta euskaldunak, Donostia, Elkar, 1992. p. 17 En aquesta obra Joxe Azurmendi desmunta els tòpics sobre els bascos de certs intel·lectuals espanyols.
Pensament La seva obra sorgeix i es desenvolupa en una època de crisi, sigui aquesta cultural, política o de valors. Crisi que entén com a possibilitat per a noves oportunitats i no com una cosa negativa. És per això que tot el seu pensament gira al voltant de la defensa de la llibertat en tots els àmbits, però sobretot en la consciència i en el pensament. Conseqüentment, lluny de voler fugir d'aquesta crisi, tracta de meditar en la seva obra la manera de viure en aquesta situació. Per a això adopta una perspectiva relativista i lluita contra els últims vestigis del dogmatisme al que tendeix una societat en crisi. Es mostra crític amb l'estat modern al qual acusa de ser la nova església que controla les consciències.Olariaga, A.: "Joxe Azurmendi. Askatasunaren pentsalaria" in Alaitz Aizpuru (koor.), Euskal Herriko pentsamenduaren gida, Bilbo, UEU, 2012Azurmendi,J.: Barkamena, kondena, tortura, Donostia, Elkar, 2012
És important la seva aportació en el qüestionament de les lectures canòniques que s'han construït sobre diferents temes. Especialment destacable és la interpretació que fa sobre la il·lustració alemanya. En aquest context desmunta l'aparent oposició entre la il·lustració francesa i el romanticisme alemany, i crea una nova perspectiva per pensar els diferents aspectes que es deriven d'aquesta oposició.Azurmendi,J.: Volksgeist. Herri gogoa, Donostia, Elkar, 2008. p.129 D'aquesta manera, en contra d'alguns intel·lectuals espanyols i francesos com Alain Finkielkraut,Azurmendi,J.: Euskal Herria krisian, Donostia, Elkar, 1999. p.119 defensa que el nacionalisme sorgeix a França (Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Ernest Renan) i que posteriorment serà reinterpretat pels il·lustrats i romàntics alemanys. Qüestiona la manera en què se'ls atribueix un nacionalisme metafísic a autors com Goethe, Schiller, Herder o Humboldt. En aquest camp, l'oposició entre nacionalisme cívic i nacionalisme ètnic és desconstruïda.Azurmendi,J.: Historia, arraza, nazioa, Donostia, Elkar, 2014. p.27 Per tant, Azurmendi critica la base essencialista del nacionalisme espanyolAzurmendi,J.: Espainiaren arimaz, Donostia, Elkar, 2006 i el nacionalisme francèsAzurmendi,J.: Historia, arraza, nazioa, Donostia, Elkar, 2014 que opera sota aquests estats nacionals.
Es considera influenciat pels autors bascos de la postguerra.Azurmendi,J.: "Kierkegaard-en 'egunkari ezkutua'", in J.L. Ormaetxea, Txillardegi lagun giroan, Bilbo, UEU, 2000 De la mateixa manera ha dedicat una part important de la seva obra en la recuperació i reinterpretació de pensadors bascos, com Unamuno,Azurmendi,J.: "Unamunoren atarian" in Alaitz Aizpuru, Euskal Herriko pentsamenduaren gida, Bilbo, UEU, 2012. p.29Azurmendi,J.: Bakea Gudan. Unamuno, historia eta karlismoa, Tafalla, Txalaparta, 2012 despullant-los de diferents tòpics.
Obres A la base de dades Inguma de la comunitat científica basca apareixen més de 180 escrits seus.
Assaig Hizkuntza, etnia eta marxismoa (Llenguatge, ètnia i marxisme) (1971, Euskal Elkargoa) Kolakowski (Kołakowski) (1972, EFA): Joseba Arregirekin elkarlanean burututako lana Kultura proletarioaz (Sobre la cultura proletària) (1973, Jakin EFA) Iraultza sobietarra eta literatura (La revolució soviètica i la literatura) (1975, Gero Mensajero) Gizona Abere hutsa da (L'home és pur animal) (1975, EFA) Zer dugu Orixeren kontra? (Què tenim contra Orixe?) (1976, EFA Jakin) Zer dugu Orixeren alde? (Què tenim a favor de Orixe?) (1977, EFA Jakin) Artea eta gizartea (L'art i la societat) (1978, Haranburu) Errealismo sozialistaz (Sobre el realisme socialista) (1978, Haranburu) Mirande eta kristautasuna (Mirande i el cristianisme) (1978, GAK) Arana Goiriren pentsamendu politikoa (El pensament polític d'Arana Goiri)(1979, Hordago Lur) Nazionalismo Internazionalismo Euskadin (Nacionalisme internacionalisme al País Basc) (1979, Hordago Lur) PSOE eta euskal abertzaletasuna (1894-1934) (El PSOE i el nacionalisme basc (1894-1934)) (1979, Hordago Lur) El hombre cooperativo. Pensamiento de Arizmendiarrieta (L'home cooperatiu. Pensament de Arizmendiarrieta) (1984, Lan Kide Aurrezkia) Filosofía personalista y cooperación. Filosofía de Arizmendiarrieta (Filosofia personalista i cooperació. Filosofia de Arizmendiarrieta) (1984, EHU) Schopenhauer, Nietzsche, Spengler, Miranderen pentsamenduan (Schopenhauer, Nietzsche, Spengler, en el pensament de Mirande)(1989, Susa) Miranderen pentsamendua (El pensament de Mirande) (1989, Susa) Gizaberearen bakeak eta gerrak (Les paus i les guerres de l'animal humà) (1991, Elkar) Espainolak eta euskaldunak (Els espanyols i els bascos) (1992, Elkar) Karlos Santamaria. Ideiak eta ekintzak (Karlos Santamaria. Idees i accions) (1994, Gipuzkoako diputazioa (sense publicar)) La idea cooperativa: del servicio a la comunidad a su nueva creación (La idea cooperativa: del servei a la comunitat a la seva nova creació) (1996, Gizabidea Fundazioa) Demokratak eta biolentoak (Els demòcrates i els violents) (1997, Elkar) Teknikaren meditazioa (Meditació sobre la tècnica) (1998, Kutxa Fundazioa) Oraingo gazte eroak (Els joves bojos d'ara) (1998, Enbolike) El hecho catalán. El hecho portugués (El fet català. El fet portuguès) (1999, Hiru) Euskal Herria krisian (El País Basc en crisi) (1999, Elkar) La violencia y la búsqueda de nuevos valores (La violència i la recerca de nous valors) (2001, Hiru) La presencia de Nietzsche en los pensadores vascos Ramiro de Maeztu y Jon Mirande (La presència de Nietzsche en els pensadors bascos Ramiro de Maeztu i Jon Mirande) (2002, Euskalerriaren Adiskideen Elkartea) Etienne Salaberry. Bere pentsamenduaz (1903-2003) (Etienne Salaberry. Sobre el seu pensament (1903-2003)) (2003, Egan) Espainiaren arimaz (Sobre l'ànima d'Espanya) (2006, Elkar) Volksgeist. Herri gogoa (Volksgeist. Caràcter nacional) (2007, Elkar) Humboldt. Hizkuntza eta pentsamendua (Humboldt. Llenguatge i pensament) (2007, UEU) Azken egunak Gandiagarekin (Els últims dies amb Gandiaga) (2009, Elkar) Bakea gudan (Pau en la guerra) (2012, Txalaparta) Barkamena, kondena, tortura (Perdó, condemna, tortura) (2012, Elkar) Karlos Santamariaren pentsamendua (El pensament de Karlos Santamaria) (2013, Jakin/EHU)<ref>[http://www.ehu.es/santamaria/pdf/J1.pdf El pensament de Karlos Santamaria.]</ref> Historia, arraza, nazioa (Història, raça, nació)(2014, Elkar)Ressenya del llibre a la pàgina web de espai fàbrica Gizabere kooperatiboaz (Sobre l'animal humà cooperatiu) (2016, Jakin) Hizkuntza, Nazioa, Estatua (Llenguatge, Nació, Estat) (2017, Elkar) Beltzak, juduak eta beste euskaldun batzuk (Negres, jueus i altres bascos) (2018, Elkar) Pentsamenduaren historia Euskal Herrian (Història del pensament al País Basc) (2020, Jakin) Europa bezain zaharra (Tan antic com Europa) (2023, Jakin)
Poesia Hitz berdeak (paraules verdes) (1971, EFA) XX. mendeko poesia kaierak: Joxe Azurmendi (quaderns de poesia del segle XX: Joxe Azurmendi) (2000, Susa). Edició de Koldo Izagirre.
Articles en revistes Articles en la revista JakinJakingunea. Articles en la revista AnaitasunaAnaitasuna en la pàgina web de Euskaltzaindia. Articles en la revista RIEVRIEV 48
Premis i reconeixement 1976: Premi Andima Ibiñagabeitia (Espainolak eta euskaldunak) 1978: Premi Irun Hiria (Mirande eta kristautasuna) 1998: Premi Irun Hiria (Teknikaren meditazioa) 2005: Premi Juan San Martin (Humboldt: Hizkuntza eta pentsamendua). 2010: Premi Euskadi Literatura (Azken egunak Gandiagarekin)pàgina web de Govern basc. 2012: Premi Eusko Ikaskuntzapàgina web de Eusko Ikaskuntza. 2012: Premi Dabilen Eleapàgina web de Euskal Editoreen Elkartea 2014: Digitalització de tota l'obra 2015: Premi Euskadi Literatura (Historia, arraza, nazioa) 2019: Congrés sobre Joxe AzurmendiJakin. 237 (2020) ISSN O211/495X
Referències
Bibliografia Aizpuru, A. (coord.) 2012: Euskal Herriko pentsamenduaren gida, Bilbo, UEU. Aizpuru, A. 2013: Suak erreko ez balu (I), hAUSnART, 3:102-121. Altzibar, X. 2011: "XX. mendeko euskal literatura: saiakera" in Mari Jose Olaziregi, Euskal literaturaren historia, Donostia, EIZEI. . Edició en anglès: Olaziregi, Mari Jose (2012). Basque Literary History, Reno, Center for Basque Studies/University of Nevada (pbk.) Arrieta, A. 2013: "Eranskina: Joxe Azurmendiren Azken egunak Gandiagarekin" in Arimak eta balioak, Donostia: Jakin. del Olmo, K. 2013: "Joxe Azurmendi: Espainolak eta euskaldunak (1992)" in Egungo euskal saiakeraren historia, Bilbo: EHU. Eizagirre, X.; Zabaleta, I. (2021): Pentsamendu bat gure munduari. Joxe Azurmendi Kongresua, Andoain, Jakin. Olariaga, A. 2019: Erlatibismoaren egiak, Bilbo, UEU. Hegats. Literatur aldizkaria. nº 45 (2010). ISSN 1130-2445 Jakin. nº 237 (2020) ISSN O211/495X Sudupe, P. 2011: 50eko Hamarkadako Euskal Literatura II'', Donostia, Utriusque Vasconiae
Enllaços externs Joxe Azurmendi jakingunea webgunean Joxe Azurmendi literaturaren zubitegian El poema Prometeo mixerablea musicat per Imanol Ubeda.
Categoria:Poetes bascos en basc Categoria:Escriptors guipuscoans en basc Categoria:Filòsofs bascos del segle XX Categoria:Filòsofs bascos del segle XXI Categoria:Filòsofs polítics Categoria:Professors de filosofia Categoria:Professors de filologia Categoria:Crítics literaris bascos Categoria:Filòsofs socials Categoria:Professors de la Universitat del País Basc Categoria:Zegama Categoria:Alumnes de la Universitat del País Basc Categoria:Alumnes de la Universitat de Münster Categoria:Assagistes guipuscoans Categoria:Filòsofs guipuscoans Categoria:Poetes guipuscoans Categoria:Assagistes bascos en basc Categoria:Poetes bascos del segle XX Categoria:Assagistes bascos del segle XXI Categoria:Assagistes bascos del segle XX Categoria:Morts a Sant Sebastià Categoria:Poetes bascos del segle XXI Categoria:Filòlegs bascos Categoria:Crítics literaris espanyols Categoria:Crítics d'art de la Comunitat Autònoma del País Basc Categoria:Assagistes espanyols del segle XXI Categoria:Poetes espanyols del segle XXI Categoria:Assagistes espanyols del segle XX Categoria:Poetes espanyols del segle XX Categoria:Filòlegs espanyols Categoria:Lingüistes guipuscoans