miniatura|Equip Apple II al Musée Bolo de Lausana. La família d'ordinadors Apple II va ser la primera sèrie de microordinadors fabricada per Apple Computer, cap al final dels anys 1970 fins a la meitat dels 1980. Els Apple II es basaven en una arquitectura de 8-bits la CPU 6502. Era completament diferent dels posteriors models Macintosh d'Apple, el seu creador va ésser Steve Wozniak, junt amb Steve Jobs.
Abans de fabricar l'Apple II, havia existit l'Apple I, que era un ordinador que es venia en forma de placa de circuit imprès amb uns 30 xips, a la que s'havia d'afegir una font d'alimentació i altres components. No se'n van fabricar grans quantitats, però ja incorporava algunes de les característiques que van fer que l'Apple II fos un èxit: la combinació d'un teclat a un microprocessador i a un monitor.
L'Apple II va ser el primer microordinador produït a gran escala. Va ser molt popular entre els usuaris domèstics, però també, a menor escala, va ser venut també a usuaris de negocis, per a aplicacions empresarials. Això va ser possible mercès a la introducció del primer full de càlcul per ordinador, que s'anomenà VisiCalc. Després del llançament del VisiCalc, les vendes de l'Apple II es van disparar de forma exponencial, ja que durant 2 anys es va vendre exclusivament per a l'Apple II.
Es va dissenyar al voltant del microprocessador 6502, de la casa Mos Technology, que funcionava a una velocitat d'1 MHz. La memòria d'accés aleatori era de 4 KB, i l'emmagatzematge de dades permanent es feia per mitjà d'una gravadora de cassets (externa). L'ordinador es venia amb un llenguatge de programació incorporat, anomenat Integer BASIC, que es trobava a la ROM de l'ordinador. La pantalla de l'ordinador mostrava text en format de 40 columnes x 24 línies.
Els Apple II van vendre's fins a finals dels anys 80. El darrer model, l'Apple IIc Plus, va sortir al mercat el 1988. Llavors, la línia de productes Macintosh va eclipsar-los completament.
El seu antecessor va ser l'Apple I, una màquina construïda a mà i venuda als aficionats. Mai va ser produït en gran quantitat, però va iniciar moltes de les característiques que farien l'Apple II un èxit. Igual que l'Apple II, l'Apple I va ser dissenyat per Steve Wozniak.
Disseny miniatura|Apple II. (Museum Of The Moving Image, Nova York). L'Apple II va ser un dels ordinadors personals més populars dels 1980. Venia amb un teclat QWERTY integrat, comú en els primers ordinadors personals, però no gaire habitual avui dia. A diferència de qualsevol altre ordinador anterior, l'Apple II s'assemblava més a un electrodomèstic que a un equip electrònic. Era un ordinador que no desentonava a la llar, a l'oficina o la sala de classe. La seva tapa era fàcil de treure de la carcassa de plàstic beix, permetent accedir a l'interior de la màquina, incloent la placa base amb vuit slots d'expansió, i fins a 48 Kilobytes de memòria d'accés aleatori (RAM).
L'Apple II tenia color i gràfics d'alta resolució, capacitat de so i el llenguatge de programació Basic, inicialment Integer, després Applesoft. Comparat amb microordinadors anteriors, aquestes característiques estaven ben documentades i eren de fàcil aprenentatge. L'Apple II va despertar el començament de la revolució de l'ordinador personal, ja que el seu mercat objectiu era les masses en comptes de només enginyers i aficionats.
Família de computadors Apple II Apple II original Les primeres computadores Apple II van estar a la venda el 5 de juny de 1977, basades en un microprocessador 6502 de MOS Technology funcionant a 1 MHz, amb 4 kilobytes de RAM, 12 KB de memòria ROM amb el llenguatge de programació Integer BASIC, i una interfície per a gravadors de cassets d'àudio. El controlador de vídeo mostrava a la pantalla 24 línies per 40 columnes de text només en majúscules, amb sortida de vídeo compost NTSC per mostrés en un monitor, o en un aparell de televisió per mitjà d'un modulador de RF. Per part de tercers, eren targetes d'expansió que mostraven 80 columnes i suportaven minúscules. Els usuaris podien guardar i recuperar programes i dades en cassets d'àudio. Altres llenguatges de programació, jocs, aplicacions i altres programaris estaven també disponibles a cassets.
Més endavant es va comercialitzar el Disk II, una unitat de disquet de 5 ¼ polzades externa, juntament amb la targeta controladora que es connecta en un slot d'expansió (ranura) de l'ordinador (generalment el slot # 6). Això va permetre l'emmagatzematge i posterior recuperació de les dades de forma molt més eficient i ràpida. Aquesta interfície de control de disc, creada per Steve Wozniak, encara es considera com una meravella de disseny d'enginyeria. La targeta controladora tenia molt poc suport de maquinari, encarregant el programari de proporcionar la codificació necessària. El controlador també va usar una forma de codificació GCR (Group Code Recording o Gravació de Codis per Grupo), que era més simple i més fàcil d'implementar en programari que el més comunament utilitzat Modified Frequency Modulation (MFM). Això va reduir significativament el cost total, deixant el preu total del sistema prou baix per als usuaris casolans. També va fer fàcil que desenvolupadors de programari propietari poguessin desenvolupar formes de protecció per als seus programes, al poder utilitzar trucs com canviar el format de baix nivell dels sectors o fins i tot movent el capçal de la unitat entre les pistes. No obstant això, altres grups van vendre programari com Copy II Plus i Locksmith que podien eliminar aquestes restriccions.
El disseny obert de Wozniak i les múltiples ranures d'expansió de l'Apple permetre una extensa varietat de dispositius de tercers que ampliaven les capacitats de la màquina. Controladors de port sèrie, controladors millorats de vídeo, targetes de memòria, discs durs, i components de xarxa estaven disponibles per aquest sistema en aquests dies. Hi havia també targetes d'emuladors, com ara la targeta Z80 que va permetre que l'Apple utilitzés el processador Z80 de Zilog i córrer una multiplicitat de programes desenvolupats sota el sistema operatiu CP/M tal com la base de dades dBase II i el programa de processament de paraules WordStar. També hi havia una targeta 6809, fabricada per tercers, amb la qual es podia córrer l'OS-9 Level One La targeta de so Mockingboard va millorar moltíssim les capacitats àudio de l'Apple. Fins i tot es van fabricar les trucades targetes acceleradores , que duplicaven o quadruplicava la velocitat de l'ordinador.
Menció a part mereix una família de targetes que en realitat eren un PC en targeta, algunes amb memòria pròpia, les primeres usant la de l'equip amfitrió. Utilitzaven el sistema de vídeo i teclat de l'Apple com una emulació del PC, igual que diverses targetes. Podien fer servir les unitats de disc presents (amb el que problemes de format si no eren Unidisk), i crear una partició de disc dur des del qual executar MS-DOS. Els processadors anaven del Intel 8086 al Intel 80386, i hi ha una versió específica per als Apple II GS.
Apple II Plus En 1979 apareix lApple II Plus, que va incloure el llenguatge de programació Applesoft BASIC En ROM, escrit per Microsoft, i que prèviament estava disponible com una millora. El Applesoft BASIC va afegir suport per l'aritmètica de coma flotant però va sacrificar la velocitat de maneig de nombres enters en el procés. L'Apple II Plus tenia entre 16 i 48 KB de RAM, ampliable a 64 KB a través d'un "language card" (targeta de llenguatge) que permetia als usuaris canviar ràpidament entre els dialectes BASIC "INT" (Integer) i "FP" (Applesoft), però destruint en el procés qualsevol programa que no s'hagi desat. L'addició de l language card també va permetre l'ús dels compiladors UCSD Pascal i FORTRAN 77 llançats per l'Apple en aquesta època.
Apple IIe miniatura|esquerra|L'Apple IIe El 1982 es comercialitza lApple IIe, una versió de cost reduït que va utilitzar xips més nous per a reduir la quantitat total de components i costos. També mostrava per pantalla lletres majúscules i minúscules i tenia 64 KB de RAM ampliables a 128 KB. El IIe podia també mostrar text en alta resolució amb una targeta plugin de 80 columnes. El IIe va ser probablement l'Apple II més popular i era considerat àmpliament com el "cavall de treball" de la línia.
Apple IIc miniatura|L'Apple IIc Apple va llançar lApple IIc el maig de 1984, comercialitzant com el primer Apple II portàtil. Va utilitzar la versió millorada del processador MOS 6502 en tecnologia CMOS: 65C02 i va oferir suport incorporat per als controladors de discos, mòdem, impressora, i una exhibició de 80 columnes de text que requeria targetes venudes per separat en models anteriors. No obstant això, a causa del seu disseny compacte, l'Apple IIc tenia una limitada capacitat d'expansió. Abans de ser comercialitzat, l'Apple IIc tenia en certs documents interns el nom codi "Lolly".
Enhanced Apple IIe Poc després introduir l'Apple IIc, Apple va produir Apple IIe Enhanced (Apple IIe Millorat) que va utilitzar el processador 65C02. Una versió final del IIe, coneguda com lApple IIe Platinum , va ser introduïda després. Va afegir un teclat numèric, suport intern per a 80 columnes i utilitzar una carcassa de diferent color a les versions anteriors del IIe.
Apple II miniatura|L'Apple II El següent i el més poderós membre de la línia va ser l'ordinador dApple II , llançada a 1986. El II va oferir un processador 65C816 de 2.8 MHz amb registres de 16 bit si adreçament de 24 bits. Tenia més memòria, millor color, més perifèrics (entre les ranures a la targeta estil IIe i controladors en la targeta estil IIc), i una interfície gràfica d'usuari derivada del Mac OS. Una versió millorada, el II ROM 03 , va ser introduïda després el 1989, amb més memòria incorporada i moltes altres millores.
Apple IIc Plus miniatura|L'Apple IIc Plus LApple IIc Plus, introduït a 1988, va ser l'últim model de la saga Apple II. Era de la mateixa mida que el IIc al que va substituir, però la unitat de disquet de 5 ¼ va ser reemplaçada per una unitat de 3 ½. La font d'alimentació va ser posada dins de l'ordinador, a diferència del IIc que portava un transformador a l'exterior. Tenia un ràpid processador 65C02 de 4 MHz. Aquest processador va fer al IIc Plus el més ràpid Apple II sortit de fàbrica, encara que els dispositius acceleradors per als models previs sovint excedien aquesta velocitat. El IIe i el IIc podien anar, amb l'accelerador de RocketChip, fins a 10 MHz, mentre que el ZipGS podria portar al II a 12 MHz o més.
Apple IIe Card En 1990 fou comercialitzada l'Apple IIe Card (targeta Apple IIe), una targeta d'expansió per a la línia Apple Macintosh de les computadores Macintosh. La targeta era essencialment un miniaturitzat i completament ampliat Apple IIe. Això va permetre al Macintosh córrer el programari de 8 bits de l'Apple II sense cap conflicte, ajudant d'aquesta manera a la mort de la línia de l'Apple II.
Altres targetes per perifèrics