Alaior (pron. local [lo]) http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars, Xavier Rull és una ciutat i municipi, tercera població de l'illa de Menorca, és una comunitat artesana i industrial, amb una població de 10.217 habitants (INE 2025) i un terme municipal de 107,20 kilòmetres quadrats. Conté un gran nombre de jaciments arqueològics, la qual cosa palesa l'antiguitat de l'ocupació humana.
Etimologia Apareix com Yhalor el 1301. Sembla preromà i recorda vagament Iluro, que segons Joan Coromines deu ser la forma etimològica del mallorquí Alaro i d'Alarona, suburbi de Mataró.
Demografia
Entitats de població
Història Com a vila, fou fundada pel rei Jaume II de Mallorca el 1304 per compra de la finca Ihalor, d'on deriva l'actual topònim. No obstant això, l'existència de la parròquia de Santa Eulàlia (avui patrona de la vila) és anterior, car figura esmentada en el Pariatge de 1303.
L'església més important és la de Santa Eulàlia que fou edificada sobre un turó al voltant del qual va anar creixent el poble d'Alaior. Des del 1995 fins al 1998 l'església de Santa Eulàlia va ser objecte d'una important restauració.
El 1439, quan Galceran de Requesens dictà la sentència arbitral sobre l'ordenament municipal de Menorca, Alaior va obtenir Universitat particular, entesa com a institució de govern local, i, per tant, l'antecedent històric de l'actual Ajuntament. Per Reial decret de 20 de juliol de 1926 li fou concedit el títol de ciutat.
Símbols del municipi Escut d´Alaior El municipi d´Alaior te com a representació heràldica l'aprovada pel Reial Decret 1154/1977 de 3 maig de 1977, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat Núm. 127 de 28 de maig de 1977. Segons el dit Reial Decret i en traducció lliure, “Escut mig partit i tallat. Primer, de sinople, l'aspa d'or; segon d'or, els quatre pals, de gules. Tercer d'azur, el gall d'or. Bordura general, de plata, carregada amb la paraula Alayor, en lletres de sabre, dividida en dues parts «Ala» i «Yor», a la dreta i sinistra, respectivament, d'aquesta peça. Al timbre, corona reial tancada.”Mitjançant el Decret del Govern de les Illes Balears 26/1988, de 14 d´abril, pel qual es publiquen es formes oficials dels topònims de les Illes Balears, s´estableix que la denominació oficial d´Alaior es només la versió catalana “Alaior”, i així es recull actualment a la seva representació heràldica dividida en dues parts “Ala” i “ior”.
La representació heràldica del municipi, representa la creu de Santa Eulàlia, patrona del municipi, las barres d´or de la Corona d´Aragó. En el cas del Gall d´or. En versions anteriors es representava únicament una ala d´ocell d´or, com es pot veure en el catàleg de segells de tinta de l'arxiu històric nacional, en el que apareix com a representació heràldica de 1876, un escut tallat i mig partit, a l'inrevés de l'actual, primer cinc pals, segon aspa, tercer, una ala. Probablement aquesta adopció heràldica es va fer per la similitud d´aquesta combinació de paraules “Ala y or” amb el nom del municipi, si bé com s´exposa a l'apartat d´etimologia d´aquest article, el nom del municipi no provindria d´aquesta combinació de paraules.
L'escut està representat en diverses ubicacions de les cases consistorials d´Alaior, un edifici del segle XVII considerat Bé d´Interès Cultural, i en particular a la seva façana on es representa tal com s´utilitza de forma habitual, és a dir, presentat sobre un pergamí.
Bandera d´Alaior o bandera d´en Barçola
La bandera d´Alaior també anomenada bandera d´en “Barçola”, va ser aprovada segons acord del Consell del Govern de les Illes Balears de data 8 d´octubre de 1987, i es definia com una bandera quadrada formada per 8 franges horitzontals del mateix ample, alternant els colors groc amb el blau-verdós, i per sobre una aspa en color ocre-groc.
Aquesta bandera ve a reproduir una bandera en possessió de l'Ajuntament d´Alaior des de 1944 que hauria estat enarborada l'any 1644 per Miquel Barçola i Cardona, en uns fets anomenats "de s´Òlla de ses Coves", en els quals Miquel Barçola hauria defensant el municipi d´un atac dels pirates barbarescs, morint en dies posteriors com a conseqüència de les ferides rebudes durant l'assalt. Aquests fets que no tenen suport històric contemporani com senyala Miquel Àngel Limón Pons, han estat interpretats en sentits diversos en moltes ocasions, si bé la bandera resultant es d´ús amplament popular al municipi. miniatura|Aproximació als colors originals de la bandera segons la restauradora Judit Tur Portella Com a conseqüència de la restauració de la bandera per part de l'Ajuntament d´Alaior l'any 2010 es va concloure que els colors originals de la bandera no eren els colors aprovats per l'acord del Consell de Govern, sino que aquests eren en realitat en el cas de les franges, groc intens i blau de prússia, i l'aspa d´un vermell terrós. Si bé no consta que s´hagi modificat el símbol oficial del municipi.
Geografia Llista de topònims de Alaior (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). La vila, edificada al voltant de l'antic turó d'Ihalor, presenta una estampa panoràmica ben característica de gran impressió estètica. Per això, efectuar recorreguts per l'interior de l'estructura urbana esdevé una experiència alhora interessant i lúdica.
A tall d'exemple, anotam alguns racons que cal no perdre's: la façana de Santa Eulàlia des de la costa de l'Església, a més de l'annexa placeta des Fossar; el pati de sa Lluna, antic claustre de franciscans; l'ermita de Sant Pere Nou i la seva placeta arbrada; es Pouet i la costa des Pous; s'Ull de Sol, i l'esplèndid mirador del Munt de l'Àngel.
Amb caràcter general, és ben interessant el recorregut pels carrers i carrerons de la vila medieval: Sa Plaça, Menor, Ses Novies, Sa Muntanyeta, S'Arraval, Es Retxats, Sa Bolla, Es Regaló, etc.
Política i govern Alcaldes electes (1979-2027) Des de les primeres eleccions democràtiques de l'any 1979, sis persones han ocupat el càrrec d'alcalde o alcaldessa (cinc homes i una dona). LegislaturaPeríodeAlcalde o alcaldessaPartit políticGovernI1979 - 1983Cristòfol Triay Humbertcenter|40x40pxGovern UCD i IndependentsII1983 - 1987Antoni Pons Timonercenter|58x58pxGovern AP i IndependentsIII1987 - 1991Antoni Pons Timonercenter|58x58pxMajoria absolutaIV1991 - 1995Antoni Pons Timonercenter|40x40pxMajoria absolutaV1995 - 1999Antoni Gómez Arbonacenter|40x40pxMajoria absolutaVI1999 - 2003Antoni Gómez Arbonacenter|40x40pxMajoria absolutaVII2003 - 2007Antoni Gómez Arbona (2003 - 2004)center|40x40pxGovern PSOE i EM1Pau Morlà Florit (2004 - 2007)VIII2007 - 2011Pau Morlà Floritcenter|40x40pxGovern PSOE i EMIX2011 - 2015Misericòrdia Sugrañes Barenyscenter|40x40pxMajoria absolutaX2015 - 2019Misericòrdia Sugrañes Barenyscenter|40x40pxMajoria absolutaXI2019 - 2023José Luis Benejam Sauracenter|40x40pxMajoria absolutaXII2023 - actualitatJosé Luis Benejam Sauracenter|40x40pxMajoria absolutaObservacionsEl 10 d'octubre de 2004, es produeix la dimissió del batle electe, el Sr. Antoni Gómez Arbona per motius personals. Fou substituït pel primer tinent de batle, el Sr. Pau Morlà Florit. Prengué possessió del càrrec el 14 d'octubre de 2004.1
Alcaldes anteriors (1835 - 1979)Pergamí dels alcaldes i alcaldesses d´Alaior des de 1935 a data de consulta, exposat a les cases consistorials d´Alaior +Període AlcaldeContext01-01-1835 a 01-01-1836Pedro Rotger TrémolRegnat Isabel II01-01-1836 a 01-01-1837Rafael Mascaró TriayRegnat Isabel II01-01-1837 a 01-01-1838Cosme Trémol MercadalRegnat Isabel II05-05-1838 a 26-01-1839Francisco Pons PonsRegnat Isabel II26-01-1839 a 02-01-1840Rafael Mascaró TriayRegnat Isabel II02-01-1840 a 02-01-1841Juan Febrer RotgerRegnat Isabel II02-01-1841 a 02-01-1842Nicolás Guardia MeliáRegnat Isabel II02-01-1842 a 04-01-1843Miguel Villalonga TremolRegnat Isabel II04-01-1843 a 12-05-1844Cosme Trémol MercadalRegnat Isabel II12-05-1844 a 01-01-1846Lorenzo Riudavets FábregasRegnat Isabel II01-01-1846 a 23-02-1848Diego Salord SalordRegnat Isabel II23-02-1848 a 01-01-1850Lorenzo Riudavets FábregasRegnat Isabel II01-01-1850 a 01-01-1852Miguel Villalonga TremolRegnat Isabel II01-01-1852 a 01-01-1859Juan Febrer RotgerRegnat Isabel II01-01-1859 a 01-01-1861Constantino Pons PonsRegnat Isabel II01-01-1861 a 01-01-1865Diego Salord SalordRegnat Isabel II01-01-1865 a 01-01-1869Juan Febrer RotgerRegnat Isabel II i Sexenni Democràtic01-01-1869 a 01-02-1872Lorenzo Villalonga PonsSexenni Democràtic iregnat Amadeu I01-02-1872 a 11-10-1873Pedro Villalonga VinentRegnat Amadeu I i I República Espanyola11-10-1873 a 31-03-1875Bernardo Pons SeguíI República Espanyola i regnat Alfons XII31-03-1875 a 01-03-1877Juan D. Salord SalordRegnat Alfons XII01-03-1877 a 01-07-1881Lorenzo Villalonga PuigRegnat Alfons XII01-07-1881 a 01-07-1883José Albertí MascaróRegnat Alfons XII01-07-1883 a 01-07-1887Pedro Villalonga VinentRegnats Alfons XII i Alfons XIII01-07-1887 a 28-09-1888Bernardo Riudavets PonsRegnat Alfons XIII28-09-1888 a 01-01-1890Bernardo Pons OrfilaRegnat Alfons XIII01-01-1890 a 01-07-1890Juan J. Pons PirisRegnat Alfons XIII01-07-1890 a 12-08-1890Lorenzo Pons PonsRegnat Alfons XIII12-08-1890 a 17-03-1892Juan J. Pons PonsRegnat Alfons XIII17-03-1892 a 31-03-1892José M. Pons PirisRegnat Alfons XIII31-03-1892 a 11-06-1892Pedro Villalonga VinentRegnat Alfons XIII11-06-1892 a 01-01-1894Juan J. Pons PirisRegnat Alfons XIII01-01-1894 a 01-07-1895Lorenzo Pons PonsRegnat Alfons XIII01-07-1895 a 01-07-1897Juan Castell VinentRegnat Alfons XIII01-07-1897 a 01-07-1899Juan D. Salord SalordRegnat Alfons XIII01-07-1899 a 01-01-1902Jaime Pons VillalongaRegnat Alfons XIII01-01-1902 a 01-01-1906Lorenzo Pons PonsRegnat Alfons XIII01-01-1906 a 01-07-1909Domingo Pons VillalongaRegnat Alfons XIII01-07-1909 a 01-01-1910Lorenzo Villalonga PonsRegnat Alfons XIII01-01-1910 a 01-01-1912Lorenzo Pons PonsRegnat Alfons XIII01-01-1912 a 01-01-1914Lorenzo Villalonga PonsRegnat Alfons XIII01-01-1914 a 01-01-1916Miguel Villalonga PonsRegnat Alfons XIII01-01-1916 a 01-01-1918Tomás D. Salord SalordRegnat Alfons XIII01-01-1918 a 01-04-1920Juan Sintes MarínRegnat Alfons XIII01-04-1920 a 01-04-1923Juan Piris MercadalRegnat Alfons XIII01-04-1923 a 18-07-1924Juan Villalonga SintesRegnat Alfons XIII18-07-1924 a 04-04-1927Lorenzo Pons PonsRegnat Alfons XIII04-04-1927 a 13-06-1927Tomás D. Salord SalordRegnat Alfons XIII13-06-1927 a 19-06-1929Lorenzo Villalonga de FebrerRegnat Alfons XIII19-06-1929 a 26-02-1930Juan de Salord AlbertíRegnat Alfons XIII26-02-1930 a 12-05-1930Juan Piris MercadalRegnat Alfons XIII12-05-1930 a 18-04-1931Cosme Trémol PonsRegnat Alfons XIII i II República Espanyola18-04-1931 a 26-01-1933Juan Piris MercadalII República Espanyola26-01-1933 a 10-05-1933Antonio Gimenez PonsII República Espanyola10-05-1933 a 20-07-1936Juan Pons SerraII República Espanyola20-07-1936 a 13-02-1939Juan Carreras ExpósitoII República Espanyola13-02-1939 a 22-02-1939Lorenzo Mascaró VillalongaDictadura de Francisco Franco22-02-1939 a 19-05-1943Antonio Mascaró CaulesDictadura de Francisco Franco19-05-1943 a 01-07-1944Martín Timoner VinentDictadura de Francisco Franco01-07-1944 a 01-06-1949Juan de Salort AlbertíDictadura de Francisco Franco01-06-1949 a 23-10-1954Juan Pons PonsDictadura de Francisco Franco23-10-1954 a 19-02-1971Basilio Pons PonsDictadura de Francisco Franco19-02-1971 a 19-04-1979Antonio Pons TimonerDictadura de Francisco Franco i Regnat de Joan Carles IPergamí dels alcaldes i alcaldesses d'Alaior des de 1835 fins a l'actualitat. Es pot veure a les cases consistorials.miniatura
Històric de resultats eleccions municipals (1979-2023)