Jaume Ferrer de Blanes (Vidreres, 1445 — Blanes, 1523) fou cosmògraf, navegant, cartògraf i mercader, natural de Vidreres i resident a Blanes. A Castella se'l coneixia com el Lapidario de Burgos fins i tot amb domicili a la "calle de San Esteban"...
Biografia Amb només 13 anys va marxar a Nàpols, que en aquells moments funcionava com a capital de fet de la Corona d'Aragó. Va treballar al servei del rei de Nàpols, Ferran I, a la tresoreria reial i en temes de comerç marítim, navegació i cartografia fins a l'any 1480, que tornà a Catalunya i s'instal·là a Blanes, des d'on va seguir connectat a la Corona. Va intervenir en l'elaboració d'un nou mapa de les terres i els oceans després del descobriment d'Amèrica, així com en el traçat de les delimitacions establertes en el Tractat de Tordesillas.
Format a Nàpols, Jaume Ferrer ocupà diversos càrrecs a la cort de Ferran I de Nàpols i la seva muller Joana d'Aragó, germana de Ferran el Catòlic. A banda dels càrrecs anteriorment mencionats, també exercí de «lapidari»,El terme Lapidari es aplicat, durant l'edat mitjana, als estudiosos i als texts que es refereixen a les propietats terapèutiques i màgiques de les pedres. «joyeller» i «negociant de pedres precioses» de la reina, fet que el permet viatjar per compte de la reina pel Mediterrani, a partir de l'any 1472.
Obra Jaume Ferrer redactà, vora l'any 1476 un lapidari. Aquest tractat a diferència d'altres lapidaris de l'època no conté moralitzacions.
Vers la seva obra cartogràfica destaca el cèlebre mapamundi fet per ell i que fou emprat en les discussions del tractat de Tordesillas, el 1494. En dit tractat es divideix el món en dues àrees d'influència entre el Regne de Portugal i els Regnes de les Espanyes.(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) Jaume Ferrer participà en les delimitacions d'aquestes àrees.
A la seva vellesa, redactà un Sumari de caràcter espiritual en el qual es proposa assenyalar el camí de l'Home per tal d'assolir el seu objectiu final. Aquest objectiu és resumit, per Jaume Ferrer, en tres aspectes: el coneixement i l'amor a Déu, el d'un mateix i la seva consciència i la salvació de l'ànima. Dit sumari és àmpliament basat en les obres de Dant, en el qual Ferrer hi veu no solament a un excels poeta, sinó també a un «gran propheta», pel que sent fervorós entusiasme i devoció.TORRENT, Jaume Ferrer de Blanes, Els Comptes de Mòdica i la descoberta del nou món, pag. 93
Sentències catòliques del diví poeta Dant miniatura|Sentencias catholicas... de Jaume Ferrer de Blanes.Gallica. Sentencias catholicas del divi poeta Dant florenti. Inclou un lapidari o tractat de pedres precioses. Aquest manuscrit, dividit en tres parts —Conclusions, Meditació i Cartes— barreja reflexions teològiques amb textos pràctics de cosmografia i navegació. La tercera secció conté dotze cartes i regles sobre Cosmografia i Art de Navegar, incloent-hi el mètode trigonomètric que Ferrer proposà als Reis Catòlics per determinar el meridià de demarcació entre Castella i Portugal, després del primer viatge de Colom. El manuscrit va ser imprès en forma de llibre el 1545.
En paraules de Rafel Ferrer Coll, fidel criat d'en Jaume Ferrer, en la dedicatòria que aquest fa a Hipolita de Liori y de Requesens, comtessa de Palamós, del llibre Sentencias cathòlicas y conclusions principals del preclaríssim Theolech y diví Poeta Dant del seu amo:Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya nº47, Desembre de 1898, pag. 287El mencionat llibre es trobat per en Rafel Coll després de la mort d'en Jaume Ferrer
Vers les seves habilitats de navegant, aquestes són mencionades en dues cartes del rei de Xipre, la primera és datada del 28 de setembre de 1478 dirigida al patró de nau Pere Antich de Ragosa, recomanant-li que tinga totes les degudes atencions a en Ferrer de Blanes, no tan sols per ésser un enviat del rei de Nàpols, sinó per ésser un navegant molt entès en tot lo referent a la navegació; i en la de l'endemà el mateix monarca se desfà en elogis en pro de sa «heroica pràctica de navegar».
Determinació del meridià de Tordesillas Poc després de la tornada de Colom del seu primer viatge a les Índies, Jaume Ferrer, és requerit a presència dels Reis Catòlics per l'Arquebisbe de Toledo, en una missiva datada a Barcelona el 26 d'agost del 1493:Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya nº47, Desembre de 1898, pag. 295
El motiu d'aquesta carta sorgeix, sens dubte, de la necessitat d'acotar els límits de les noves terres, ja que es volien precisar els límits de les Índies Orientals, que havien de pertànyer a Portugal amb les Índies Occidentals recentment descobertes per Colom. A partir d'aquest moment Ferrer és sovint consultat pels reis sobre la qüestió, i assoleix un paper prominent en la redacció del tractat de Tordesillas, el 1494: un mapamundi fet per ell fou emprat en les discussions d'aquest. I participà decisivament a l'hora de marcar la línia divisòria d'aquest.
L'any 1495 Jaume Ferrer informà per escrit als Reis Catòlics d'un mètode per a determinar la línia de demarcació entre els territoris adjudicats a Portugal i els adjudicats als regnes de Castella i Aragó. Línia establerta a 370 llégües de les Illes de Cap Vert i que, de fet, era un meridià. El problema radicava en la impossibilitat de determinar la longitud geogràfica d'una nau amb els instruments de l'època. Les explicacions del mètode de Jaume Ferrer anaven acompanyades d'un globus esfèric, amb les marques apropiades i dels mapes dels territoris coneguts.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Escriptors catalans històrics Categoria:Vidrerencs Categoria:Orfebreria Categoria:Mercaders Categoria:Cartògrafs catalans Categoria:Morts a Blanes Categoria:Empresaris catalans històrics Categoria:Comerciants catalans Categoria:Escriptors del segle XV Categoria:Empresaris de la Selva Categoria:Escriptors de la Selva Categoria:Escriptors morts al segle XVI Categoria:Art de navegar Categoria:Nascuts el 1445