Per altres persones, veure Laurie Anderson (disambiguation).
Laura Phillips "Laurie" Anderson (Glen Ellyn, Illinois, Estats Units, 5 de juny de 1947) és una músic, artista avant-garde i cineasta. La seva obra s'estén en els camps de l'art performàtic, la música pop i projectes multimèdia. Inicialment violinista i escultora, Anderson persegueix una varietat de projectes d'art performàtic a Nova York a la dècada dels 70, especialment enfocats al llenguatge, la tecnologia i la imatge visual. La seva cançó "O Superman" va ser número dos en les llistes de singles de 1981 al Regne Unit.
El seu àlbum debut Big Science fou llençat el 1982 i desde llavors ha tret un nombre significatiu d'àlbums d'estudi i de directes. L'any 1982 va dirigir i aparèixer en la pel·lícula concert Home of the Brave. Anderson també ha experimentat amb obres teatrals i documentals, doblatge, instal·lacions artístiques i un CD-ROM.
És considerada pionera en música electrònica i ha inventat diversos aparells musicals que fa servir en les seves gravacions i actuacions artístiques.
Vida primerenca i educació Laura Phillips Anderson va néixer a Glen Ellyn, Illinois, el 5 de juny de 1947, filla de Mary Louise (de soltera Rowland) i Arthur T. Anderson. Tenia set germans i, durant els caps de setmana, estudiava pintura a l'Art Institute of Chicago i tocava amb la Chicago Youth Symphony.
Es va graduar a la Glenbard West High School. Va assistir al Mills College a Califòrnia i, després de traslladar-se a Nova York el 1966, es va graduar el 1969 a Barnard College amb un B.A. magna cum laude i Phi Beta Kappa, especialitzant-se en història de l'art. El 1972, va obtenir un M.F.A. en escultura de la Universitat de Colúmbia.
La seva primera peça d'art performàtica, una simfonia tocada amb clàxons d'automòbils, es va interpretar el 1969. El 1970, va dibuixar els còmics underground Baloney Moccasins, que va ser publicat per George DiCaprio. A principis dels anys 1970, va treballar com a professora d'art, com a crítica d'art per revistes com Artforum i va il·lustrar llibres infantils, el primer dels quals es titulava "The Package", una història de misteri només amb imatges.
Carrera 1970 Anderson va actuar a Nova York durant la dècada de 1970. Una de les seves actuacions més citades, "Duets on Ice", que va realitzar a Nova York i altres ciutats d'arreu del món, consistia en tocar el violí juntament amb una gravació mentre portava patins de gel amb les ganivetes congelades dins un bloc de gel; la representació només acabava quan la glaç s'havia fondu. Dues obres primerenques, "New York Social Life" i "Time to Go", es troben a la compilació de 1977 "New Music for Electronic and Recorded Media", juntament amb obres de Pauline Oliveros i altres. Altres dues obres es van incloure a "Airwaves", una col·lecció de peces sonores de diversos artistes. També va enregistrar una conferència per a "Vision", un conjunt de xerrades d'artistes publicades per Crown Point Press com a sis LP.
Moltes de les primeres gravacions d'Anderson romanen inèdites o només es van publicar en quantitats limitades, com el seu primer senzill, "It's Not the Bullet that Kills You (It's the Hole)". Aquesta cançó, juntament amb "New York Social Life" i unes dotze més, es van gravar originalment per a ser utilitzades en una instal·lació artística que consistia en una jukebox que reproduïa les diferents composicions d'Anderson, a la Holly Solomon Gallery de Nova York. Entre els músics d'aquestes primeres gravacions hi ha Peter Gordon al saxofon, Scott Johnson a la guitarra, Ken Deifik a l'harmonica i Joe Kos a la bateria. Fotografies i descripcions de moltes d'aquestes actuacions primerenques es van incloure al llibre retrospectiu d'Anderson "Stories from the Nerve Bible".
A finals de la dècada de 1970, Anderson va fer diverses altres gravacions que es van publicar de manera privada o es van incloure en recopilatoris de música d'avantguarda, principalment en llançaments del segell Giorno Poetry Systems, dirigit pel poeta de Nova York John Giorno, un amic íntim primerenc d'Andy Warhol. El 1978, va actuar a la Nova Convention, una conferència important que va reunir moltes figures de la contracultura i estrelles musicals avantguardistes emergents, com ara William S. Burroughs, Philip Glass, Frank Zappa, Timothy Leary, Malcolm Goldstein, John Cage i Allen Ginsberg. També va col·laborar amb el comediante Andy Kaufman a finals de la dècada de 1970.
1980 L'any 1980, Anderson va rebre un doctorat honorari de l'Institut d'Art de San Francisco. El 1982, va ser guardonada amb una Beca Guggenheim per les Arts Creatives-Cinema. El 1987, Anderson va ser distingida amb un doctorat honorari en Belles Arts per la Universitat de les Arts de Filadèlfia.
Anderson es va fer àmpliament coneguda fora del món de l'art el 1981 amb el senzill "O Superman", originalment llançat en una quantitat limitada per One Ten Records de B. George, que finalment va arribar al número dos a les llistes britàniques. L'augment sobtat de comandes des del Regne Unit (motivat en part per la inclusió del disc a la llista de reproducció de la BBC Radio 1) va portar a Anderson a signar un contracte de set àlbums amb Warner Bros. Records, que va tornar a publicar el senzill.
"O Superman" formava part d'una obra escènica més gran titulada "Estats Units" i va ser inclosa a l'àlbum "Big Science". Abans del llançament de "Big Science", Anderson va tornar a Giorno Poetry Systems per enregistrar l'àlbum "You're the Guy I Want to Share My Money With". Anderson va gravar un costat del disc doble, amb William S. Burroughs i John Giorno gravant un costat cadascun; el quart costat presentava un solc separat per a cada artista. A això li van seguir els llançaments consecutius dels seus àlbums "Mister Heartbreak" i "United States Live", aquest últim va ser una gravació en cinc vinils (i, més endavant, quatre CDs) del seu espectacle de dues nits a la Brooklyn Academy of Music. També va aparèixer en un especial de televisió produït per Nam June Paik emès el dia de Cap d'Any de 1984, titulat "Bon dia, Sr. Orwell".
Després va protagonitzar i dirigir el film de concert del 1986 "Home of the Brave" i va compondre les bandes sonores per a les pel·lícules de Spalding Gray "Swimming to Cambodia" i "Monster in a Box". Durant aquest temps, també va contribuir amb música a "Alcestis" de Robert Wilson al American Repertory Theater a Cambridge, Massachusetts. També va presentar la sèrie de la PBS "Alive from Off Center" el 1987, després d'haver produït l'any anterior el curtmetratge "What You Mean We?" per a la sèrie. A "What You Mean We?" va presentar un nou personatge interpretat per la mateixa Anderson: "The Clone", una contrapart masculina digitalment alterada que més tard "co-presentaria" amb ella quan va fer la seva presentació a "Alive from Off Center". Elements de "The Clone" es van incorporar més tard al "titella" titular del seu treball posterior, "Puppet Motel". Aquell any, també va aparèixer a l'àlbum de Peter Gabriel "So", a la cançó "This is the Picture (Excellent Birds)".
El llançament del primer àlbum de Anderson després de "Home of the Brave", "Strange Angels" el 1989, es va retardar més d'un any perquè Anderson prengués lliçons de cant. Això es va deure a que l'àlbum tenia una orientació més musical (en termes de cant) que les seves obres anteriors. El senzill "Babydoll" va tenir un èxit moderat a les llistes de Modern Rock el 1989.
1990 L'any 1991, va ser membre del jurat al 41è Festival Internacional de Cinema de Berlín. En el mateix any, Anderson va aparèixer a "The Human Face", un documental d'arts dirigir per Nichola Bruce i Michael Coulson per a la televisió de la BBC. Anderson va ser la presentadora en aquest documental sobre la història del rostre en l'art i la ciència. El seu rostre va ser transformar mitjançant màscares de l'latex i efectes especials digitals mentre introduïa idees sobre la relació entre la fisonomia i la percepció. La seva carrera variada a principis de la dècada de 1990 va incloure la interpretació de veu a la pel·lícula animada "The Rugrats Movie". El 1994, va crear un CD-ROM titulat "Puppet Motel", que va ser seguit per "Bright Red", co-produït per Brian Eno, i un altre àlbum de spoken-word, "The Ugly One with the Jewels". Això va ser seguit per una aparició al senzill benèfic de 1997 "Perfect Day".
Un interval de més de mitja dècada va seguir abans del seu següent llançament d'àlbum. Durant aquest temps, va escriure un article complementari sobre el caràcter cultural de la ciutat de Nova York per a l'Enciclopèdia Britannica i va crear diverses presentacions multimèdia, destacant especialment una inspirada en "Moby-Dick" ("Songs and Stories from Moby Dick", 1999–2000). Un dels temes centrals en la obra d'Anderson és explorar els efectes de la tecnologia en les relacions i la comunicació humanes.
A partir de la dècada de 1990, Anderson i Lou Reed, a qui va conèixer el 1992, van col·laborar en diverses gravacions junts. Reed va contribuir a les cançons "In Our Sleep" de "Bright Red" d'Anderson, "One Beautiful Evening" de "Life on a String" d'Anderson i "My Right Eye" i "Only an Expert" de "Homeland" d'Anderson, que Reed també va co-produir. Anderson va contribuir a les cançons "Call on Me" del projecte col·laboratiu de Reed "The Raven", "Rouge" i "Rock Minuet" de "Ecstasy" de Reed, i "Hang On to Your Emotions" de "Set the Twilight Reeling" de Reed.
A la tardor de 1998, Artist Space, Nova York, va presentar una exposició del treball d'Anderson des de la dècada de 1970 fins a la de 1980, juntament amb el seu treball de la dècada de 1990, "Whirlwind".
2000 "Life on a String" va aparèixer l'any 2001, moment en el qual va signar un nou contracte amb un altre segell de Warner Music, Nonesuch Records. "Life on a String" va ser una mescla de noves obres (incloent una cançó que recorda la mort del seu pare) i obres de la presentació de Moby Dick. El 2001, va enregistrar la versió llibre àudio de la novel·la "The Body Artist" de Don DeLillo. Anderson va realitzar una gira interpretant una selecció de les seves peces musicals més conegudes el 2001. Una d'aquestes actuacions es va gravar a Nova York una setmana després dels atacs de l'11 de setembre de 2001 i va incloure una interpretació de "O Superman." Aquest concert es va llançar al principi de 2002 com a doble CD "Live in New York".
El 2003, Anderson es va convertir en l'artista resident de la NASA, la primera en la seva mena, la qual va inspirar la seva peça escènica "The End of the Moon". Va muntar una sèrie de espectacles temàtics i va compondre una peça per a l'Expo 2005 al Japó. El 2005, Anderson va visitar el programa espacial de Rússia, el Gagarin Cosmonaut Training Centre i el control de la missió, amb The Arts Catalyst, i va participar en l'esdeveniment "Space Soon" de The Arts Catalyst al Roundhouse per reflexionar sobre les seves experiències. Va formar part de l'equip que va crear la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics del 2004 a Atenes. Més endavant aquell mateix any, va col·laborar amb la coreògrafa Trisha Brown i la cineasta Agnieszka Wojtowicz-Vosloo en el projecte multimèdia aclamat "O Zlozony/O Composite" per al Ballet de l'Òpera de París. El ballet es va estrenar a l'Òpera Garnier de París al desembre de 2004.
També el 2003, va produir àlbums amb els músics francesos La Jarry i Hector Zazou i també va actuar amb ells. L'àlbum de Zazou "Strong Currents" (2003), que va reunir diversos solistes coneguts, la destaca juntament amb Melanie Gabriel, Irene Grandi i Jane Birkin, entre d'altres.