El Gaura, també anomenat Gausa, (en ) és un parçan o comarca d'Occitània situat a la Gascunya. La seva vil·la principal és Florença. El parçan ocupa les terres de l'antiga jurisdicció feudal del comtat de Gaura. Es considera que el dialecte d'occità que s'hi parla és la variant armanyaquesa del gascó oriental.
Segons la proposta del diari Jornalet de divisió territorial d'Occitània, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, el Gaura estaria ubicat a la regió de la Gascunya, subregió d'Armanyac.
Oficialment, les comunes del Gaura estan adscrites administrativament al departament francès de Gers, a la regió administrativa d'Occitània.
Història El comtat de Gaura o Gausa fou una jurisdicció feudal situada a la Gascunya. El Gaure quedava entre el vescomtat de Brulhès (al nord), el Fesenzac (al sud), Lomanha (a l'est) i Gabardà (a l'oest).
El comtat de Gaura apareix efímerament vers el 961 a la mort de Guillem I comte de Fesenzac, Armanyac i Auch. Sembla que un fill va rebre el territori de Gaure amb títol comtal però uns anys després havia revertit a son germà el comte Odó I de Fesenzac o el seu successor. La capital llavors era Saint-Puy i Guerau de Cazaubon era el senyor de les terres de Gaure, amb la fortalesa de Sempuy, però li foren arrabassades en part pel seu senyor Guerau VI d'Armanyac, que aliat al comte de Foix, va assolar el territori. Guerau de Cazaubon va demanar ajut al senescal de Tolosa Eustaqui de Beaumarché i ambdós van fundar el 1272, al lloc anomenat Aigueval al peu del Mont Aiglon, la ciutat de Fleurance. Vers el 1274 ja era la capital dels dominis senyorials de Guerau de Cazaubon al Gaure. El Gaure va seguir els destins dels comtes d'Armanyac.
Dels Armanyac va passar als Albret poc després de 1450. Carles II d'Albret es va titular comte de Gause. Va morir el 1471 i va passar al seu net Alan el gran que el va cedir al seu fill Joan II que fou comte de Gause, comte de Perigord, i vescomte de Llemotges i de Tartas, mort el 1516. Va passar al seu fill que fou Enric rei de Navarra i després a Joana d'Albret i al seu fill Enric, que finalment el va aportar a la corona el 1589.
Llista de Comtes de Gaura o Gausa Guillem I 926-960 (comte d'Armanyac, Fesenzac i Auch) Desconegut 960-? Odó Falca o Bernat Odó Mancius Tinea ?-? Aimeric ?-c. 1050 Guillem II Astanove I c. 1050-? Aimeric II Fortin ?-1103 Astanove II 1103-? Assalina (Astamura) ?-c. 1150 Guerau I (III d'Armanyac) (espòs) c. 1120-1160 Bernat I (IV d'Armanyac) 1160-1188 Guerau II (IV d'Armanyac) Trancalleó 1188-1215 Guerau II (V d'Armanyac) 1215-1219 Pere Gerard 1219-1241 Bernat II (V d'Armanyac)1241-1245 Mascarosa I 1245-1249 Arnau Odó 1245-1256 (vescomte Arnau III Odó de Lomanha) Mascarosa II 1249-1256 Guerau III (VI d'Armanyac) 1256-1285 Bernat III (VI d'Armanyac) 1285-1319 Joan I 1319-1373 (comte de Rodés) Joan II el Desigual 1373-1384 Joan III 1384-1391 Bernat IV (VII d'Armanyac) 1391-1418 Joan IV 1418-1450 Joan V 1450-1452 Carles I (II d'Albret) 1452-1471 Alan el Gran 1471-1522 Enric I d'Armanyac i II de Navarra 1522-1555 Joana d'Albret 1555-1572 (III de Navarra) Enric II 1572-1589 (Enric III de Navarra, esdevé Enric IV de França el 1589) a la corona francesa 1589
Referències
Gaure Categoria:Comtats d'Occitània