La Marca Extrema o Frontera Extrema () fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre, integrada en la Marca Superior, la circumscripció més allunyada de Còrdova i la més propera i exposada a l'atac dels cristians.
Antecedents Els musulmans van desembarcar el 711 a Gibraltar i poc després van vèncer els visigots en la batalla de Guadalete, per arribar la primavera de 714 a la vall de l'Ebre; un cop assegurada la rereguarda sotmetent Corduba, Spali, Mèrida i Toledo, l'ocupació del territori passava pel domini dels centres urbans més importants del Regne de Toledo, entre aquests Cesaracosta. L'entrada dels musulmans a Cesaracosta fou pacífica, però alguns nobles visigots i alts dignataris eclesiàstics van fugir al Pirineu. Només hi ha documentada una certa resistència a la ciutat d'Osca.
El territori de la Marca Extrema només comprenia les províncies d'Osca (Washka) i Barbitanya. Bernabé Cabañero Subiza, Una comarca prefigurada en época islámica en el ‘amal deBarbitah niyya
Referències
Enllaços externs Afif Turk, La Marca Superior como vanguardia de Al-Andalus . Gran Enciclopedia Aragonesa, Marca superior de Al-Andalus .
Categoria:Xarq al-Àndalus