El morenot, morena negra o morena de cap fosc (Gymnothorax unicolor) és una espècie de peix de la família dels murènids i de l'ordre dels anguil·liformes.
Morfologia Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total, tot i que la llargada generalment és de 60 a 80 cm.FishBase La forma del cos és semblant a la de la morena, però el dors és una mica més elevat. El musell és comprimit i molt més baix que la resta del cap, que s'alça fortament per darrere el nivell dels ulls. Els ulls són petits i estan situats vers la vertical de la part central de la mandíbula. Les dents còniques, fortes i punxegudes, són una mica més curtes que les de la morena: a la part anterior de la maxil·la i la mandíbula estan disposades en diverses files, en dues files a les rames maxil·lars i en una sola fila a les rames mandibulars. Les obertures branquials són petites i en forma d'una fenedura longitudinal. L'aleta dorsal es troba per davant les obertures branquials: cap a la part anterior és força gruixuda i cap enrere s'aprima progressivament fins a esdevenir gairebé membranosa a la regió caudal, on conflueix amb la caudal que és triangular, petita i indistinta. L'aleta anal és molt més baixa que la dorsal i, com aquesta, també conflueix amb la caudal. El cos és de color bru vermellenc fosc uniforme, més fosc sobre el cap i la punta de la mandíbula. A la part posterior del cap hi ha, normalment, una faixa de color clar que passa just per darrere la comissura bucal. Les aletes dorsal i anal presenten una orla prima, però ben evident, de color blanc o groc.Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Tom I, Àgnats, Condrictis, Osteïctis (1a. part). Editorial Moll, Palma (Mallorca), 2007. . Pàg. 317-318
Hàbitat Viu en els mateixos tipus de fons que la morena, però és molt menys freqüent que aquesta.Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Pàg. 318
Distribució geogràfica Es troba des del sud del Portugal continental fins a Cap Verd, les Açores, Madeira i les Illes Canàries. També és present a la mar Mediterrània.
Referències
Bibliografia Deiana, A.M., S. Salvadori i A. Cau, 1990. The characterization of somatic chromosomes of Gymnothorax unicolor (Delaroche, 1809) by C-banding and NOR staining (Osteichthys, Anguilliformes). Genetica 81(1):17-20.
Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons (1994). Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
unicolor