miniatura|Ralph Waldo Emerson Ralph Waldo Emerson (Boston, Massachusetts, 25 de maig de 1803 – Concord, Massachusetts, 27 d'abril de 1882) va ser un assagista, filòsof i poeta estatunidenc. Va ser líder del moviment transcendentalista a les primeries del . Les seves ensenyances van contribuir al desenvolupament de moviment del Nou Pensament a mitjan .
Biografia El pare de Ralph Waldo Emerson era un pastor o clergue unitarista que va morir quan el seu fill tenia vuit anys. El xicot va ser admès en la Universitat Harvard amb una beca quan comptava catorze anys. Després d'obtenir el títol, va ajudar el seu germà en una escola de senyoretes que aquest regentava en la casa de sa mare. Quan el seu germà va partir a Gotinga a fer estudis de teologia, Emerson va assumir la direcció de l'escola, la qual cosa va assegurar la seva manutenció llargs anys i li va deixar temps suficient per a estudiar teologia i convertir-se així mateix en pastor unitari, abans de dimitir després d'un conflicte amb els dirigents d'aquesta església. Poc després va perdre la seva amada dona, Elena Louisa Tucker, que va morir al febrer de 1831. esquerra|miniatura|Self-Reliance (La confiança en si mateix) i Friendship (L'Amistat), segon i sisè assaig del llibre Essays: First Series, publicat l'any 1841. A la imatge, traducció catalana de Cebrià de Montoliu, publicada a Barcelona l'any 1910 dins la Biblioteca Popular de L'Avenç Emerson va fer un llarg viatge per Europa entre 1832 i 1833; va travessar Itàlia, es va detenir a París (la seva visita al Museu d'Història Natural el marcarà profundament) i a Gran Bretanya coneixerà els poetes lakistes del primer Romanticisme anglès, William Wordsworth i Samuel Taylor Coleridge; també els filòsofs John Stuart Mill i Thomas Carlyle; amb aquest últim i amb Max Müller mantindrà una activa correspondència. Encara farà un viatge més a Anglaterra, entre 1847 i 1848, i hi editarà la seva obra English Traits (1856).
L'any 1835, Emerson va comprar una casa a Concord (Massachusetts), i va esdevenir ràpidament una de les personalitats de la ciutat. Hi va entaular gran amistat amb el filòsof anarquista Henry David Thoreau. Va publicar el seu primer llibre, Nature, al setembre de 1836, i el 15 de juliol de 1838 va pronunciar un discurs, conegut com The Divinity School Address, decisiu per a la història de l'Unitarisme. Influït per la filosofia racionalista i romàntica alemanya que va conèixer a través de Carlyle i per l'Hinduisme que li va fer estudiar el seu amic Max Müller, Emerson proposava el Transcendentalisme, una via intuïtiva basada en la capacitat de la consciència individual, sense necessitat de miracles, jerarquies religioses ni mediacions. Després va participar amb altres intel·lectuals en la fundació de la revista The Dial, el primer número de la qual va eixir l'any 1840 per a ajudar a la propagació del Transcendentalisme, i que s'editarà ininterrompudament fins a 1844.
Emerson va perdre el seu fill Waldo per l'escarlatina el 1842. El seu dolor li va inspirar dues obres majors: el poema Threnody i l'assaig Experience. L'any 1855 va escriure una entusiasta carta de lloança a Walt Whitman pel seu llibre Leaves of grass, Fulles d'Herba, la qual va publicar el poeta sense el seu permís per a autopromocionar-se, cosa que va enfurismar Emerson, encara que quan Emerson el va visitar al desembre d'aqueix mateix any es van fer amics. La filosofia positivista i afirmativa d'Emerson va inspirar poderosament Whitman, el qual a més li va fer llegir els poemes de Canó, que Emerson va lloar encara que no va saber veure realment l'homosexualitat més o menys explícita del llibre. El gran assagista va morir en 1882 i està soterrat al cementeri de Sleepy Hollow, a Concord.
La filosofia d'Emerson es podria classificar com a liberal: potencia els valors de l'individu i del jo, és afirmativa, vitalista i optimista. D'ací les lloances que va merèixer de pensadors com Friedrich Nietzsche i altres.
Estil de vida i creences Les opinions religioses d'Emerson sovint es consideraven radicals en aquell moment. Creia que totes les coses estan connectades amb Déu i, per tant, totes les coses són divines.Richardson, p. 538. Els crítics creien que Emerson estava eliminant la figura central de Déu; com va dir Henry Ware Jr., Emerson estava en perill d'emportar-se el Pare de l'Univers i deixar però una companyia de nens en un asil d'orfes.Buell, p. 165. Emerson va estar en part influenciat per la filosofia alemanya i la crítica bíblica.Packer, p. 23. Les seves opinions, la base del transcendentalisme, van suggerir que Déu no ha de revelar la veritat, sinó que la veritat es podria experimentar intuïtivament directament des de la natura.Hankins, Barry (2004). The Second Great Awakening and the Transcendentalists. Westport, Connecticut: Greenwood Press. p. 136. Quan se li va preguntar sobre les seves creences religioses, Emerson va declarar: «Sóc més quàquer que qualsevol altra cosa. Crec en la veu tranquil·la i petita, i aquesta veu és Crist dins nostre».Emerson, Ralph Waldo (1932). Uncollected Lectures. Clarence Gohdes, ed. New York. p. 57.
Emerson va ser partidari de la difusió de les biblioteques comunitàries al , i va dir això d'elles: «Penseu en el que teniu a la biblioteca més petita escollida. Una companyia dels homes més savis i enginyosos que es podrien escollir entre tots els països civils., en mil anys, han posat en el millor ordre els resultats del seu aprenentatge i saviesa».
Emerson va tenir interès romàntic en diverses dones al llarg de la seva vida,Richardson, p. 9. incloent Anna BarkerRichardson, p. 326. i Caroline Sturgis.Richardson, p. 327.
Raça i esclavitud Emerson no es va convertir en un ardent abolicionista fins al 1844, tot i que els seus diaris mostren que estava preocupat per l'esclavitud en la seva joventut, fins i tot somiant amb ajudar a alliberar esclaus. El juny de 1856, poc després que Charles Sumner, un senador dels Estats Units, fos derrotat per les seves acèrrims punts de vista abolicionistes, Emerson es va lamentar que ell mateix no estava tan compromès amb la causa. Va escriure: «Hi ha homes que, tan aviat com neixen, porten una línia d'abella a la destral de l'inquisidor... Meravellosa la manera en què ens salva aquest infalible subministrament de l'element moral».McAleer, p. 531. Després de l'atac de Sumner, Emerson va començar a parlar sobre l'esclavitud. «Crec que hem de desfer-nos de l'esclavitud, o hem de desfer-nos de la llibertat», va dir en una reunió a Concord aquell estiu.Packer, p. 232. Emerson va utilitzar l'esclavitud com a exemple d'una injustícia humana, especialment en el seu paper de ministre. A principis de 1838, provocat per l'assassinat d'un editor abolicionista d'Alton, Illinois, anomenat Elijah Parish Lovejoy, Emerson va pronunciar el seu primer discurs públic contra l'esclavitud. Deia: «L'altre dia que el valent Lovejoy va posar el pit a les bales d'una multitud, pels drets de la llibertat d'expressió i d'opinió, i va morir quan era millor no viure». John Quincy Adams va dir que l'assassinat de la de Lovejoy «va provocar una commoció com qualsevol terratrèmol a tot aquest continent».Richardson, p. 269. Tanmateix, Emerson va sostenir que la reforma s'aconseguiria mitjançant un acord moral més que no pas per una acció militant. L'1 d'agost de 1844, en una conferència a Concord, va manifestar més clarament el seu suport al moviment abolicionista: «Estem en deute principalment amb aquest moviment, i amb els seus continuadors, per la discussió popular de tots els punts de l'ètica pràctica».
Emerson és conegut sovint com un dels pensadors democràtics més liberals del seu temps que creia que mitjançant el procés democràtic s'havia d'abolir l'esclavitud. Tot i ser un àvid abolicionista conegut per les seves crítiques a la legalitat de l'esclavitud,Field, Peter S. (2001). The Strange Career of Emerson and Race. American Nineteenth Century History 2.1. les seves tendències liberals habituals no es van traduir clarament quan es tractava de creure que totes les races tenien la mateixa capacitat o funció, que era una concepció comuna per al període en què va viure. Molts crítics creuen que van ser els seus punts de vista sobre la raça el que li va impedir fer-se abolicionista a principis de la seva vida i també li va impedir ser més actiu en el moviment antiesclavista.Turner, Jack (2008). "Emerson, Slavery, and Citizenship.Raritan 28.2:127–146. Gran part de la seva joventut, va callar sobre el tema de la raça i l'esclavitud. Fins que va arribar als 30 anys, Emerson va començar a publicar escrits sobre la raça i l'esclavitud, i fins als 40 i 50 no es va fer conegut com un activista contra l'esclavitud.
Durant els seus primers anys de vida, Emerson va semblar desenvolupar una jerarquia de races basada en la facultat de raonar o, més aviat, si els esclaus africans eren distingidament iguals als homes blancs en funció de la seva capacitat de raonar. En una entrada de diari escrita l'any 1822, Emerson va escriure sobre una observació personal: «Difícilment pot ser cert que la diferència rau en l'atribut de la raó. Vaig veure deu, vint, cent homes negres de llavis grans i cabells curts als carrers que, excepte en la mera qüestió del llenguatge, no van superar la sagacitat de l'elefant, és cert que aquests van ser creats per sobre d'aquest savi animal, i en comparació amb els ordres més alts dels homes, ho faran? mantenir-se tan baix com per fer menyspreable la diferència que subsisteix entre ells i les bèsties sagaces».Emerson, Ralph Waldo (1982). The Journals and Miscellaneous Notebooks of Ralph Waldo Emerson. William H. Gilman, ed. Cambridge, Mass: Belknap.
Com amb molts partidaris de l'esclavitud, durant els seus primers anys, Emerson sembla haver pensat que les facultats dels esclaus africans no eren iguals a les dels propietaris d'esclaus blancs. Però aquesta creença en les inferioritats racials no va fer d'Emerson un partidari de l'esclavitud. Emerson va escriure més tard aquell any que «Cap sofisma enginyós pot reconciliar mai la ment no pervertida amb el perdó de l'esclavitud; res més que una familiaritat tremenda i el biaix de l'interès privat». Emerson va veure l'expulsió de la gent de la seva terra natal, el tractament dels esclaus i els benefactors egoistes dels esclaus com una gran injustícia. Per a Emerson, l'esclavitud era una qüestió moral, mentre que la superioritat de les races era una qüestió que va intentar analitzar des d'una perspectiva científica basant-se en el que creia que eren trets heretats.Finseth, Ian (2005). "Evolution, Cosmopolitanism, and Emerson's Antislavery Politics.American Literature 77.4:729–760.
Emerson es veia a si mateix com un home d'ascendència saxona. En un discurs pronunciat l'any 1835, titulat Trets permanents del geni nacional anglès, va dir: «Els habitants dels Estats Units, especialment de la part del nord, descendeixen del poble d'Anglaterra i han heretat els trets del seu caràcter nacional».Emerson, Ralph Waldo (1959). The Early Lectures of Ralph Waldo Emerson. Harvard University Press. p. 233. Va veure llaços directes entre la raça basats en la identitat nacional i la naturalesa inherent de l'ésser humà. Els blancs americans nascuts als Estats Units i d'ascendència anglesa van ser categoritzats per ell com una raça separada, que pensava que tenia una posició superior a altres nacions. La seva idea de la raça es basava en una cultura, un entorn i una història compartits. Creia que els americans nadius d'ascendència anglesa eren superiors als immigrants europeus, inclosos els irlandesos, francesos i alemanys, i també com a superiors als anglesos d'Anglaterra, als quals considerava un segon grup proper i l'únic grup realment comparable.