Enchelynassa canina és una espècie de peix de la família dels murènids i l'única del gènere Enchelynassa.

Etimologia Enchelynassa prové dels mots grecs enchelys (anguila) i nassa, nessa (illa).Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).

Morfologia Els mascles poden assolir els 250 cm de longitud total. És de color marró vermellós durant el dia i gris a la nit. L'origen de l'aleta dorsal es troba entre les comissures de la boca i les obertures branquials. Aletes dorsal i anal sense espines ni radis tous. 141-147 vèrtebres. Anus situat a prop, si fa no fa, de la meitat del cos. Mandíbules primes i en forma de ganxo. Dues fileres de dents a les mandíbules (esmolades i petites les de la filera exterior). Presència visible de grans dents semblants a ullals entre les mandíbules encara que tingui la boca tancada. 3 dents canines a la part davantera de la mandíbula superior. Línia lateral contínua.Morphology Data of Enchelynassa canina - FishBase

Alimentació Es nodreix de peixos i polps a la nit. El seu nivell tròfic és de 4,5.Sea Around Us

Hàbitat i distribució geogràfica És un peix marí, bentònic, associat als esculls (entre 1 i 30 m de fondària)Mundy, B. C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704. Pàg. 115. i de clima tropical (25°N-24°S), el qual viu a la conca Indo-Pacífica:Taquet, M. i A. Diringer, 2007. Poissons de l'Océan Indien et de la Mer Rouge. Éditions Quæ, Versalles, França. 527 p. Pàg. 53. les àrees de fort onatge des de les illes TxagosWinterbottom, R. i R. C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28. Pàg. 3. i l'illa de la ReunióLetourneur, Y., P. Chabanet, P. Durville, M. Taquet, E. Teissier, M. Parmentier, J.-C. Quéro i K. Pothin, 2004. An updated checklist of the marine fish fauna of Reunion Island, south-western Indian Ocean. Cybium 28(3):199-216. Pàg. 208. fins a Panamà,List of Marine Fishes reported from Panama - FishBase les illes Hawaii i Tonga, incloent-hi l'illa Christmas,Allen, G. R. i R. C. Steene, 1988. Fishes of Christmas Island Indian Ocean. Christmas Island Natural History Association, Christmas Island, Indian Ocean, 6798, Australia. 197 p. Pâgs. 22 i 178. les illes Cocos,Allen, G. R. i W. F. Smith-Vaniz, 1994. Fishes of the Cocos (Keeling) Islands. Atoll Res. Bull. 412:21 p. Pàg. 6. l'Índia Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources, Lucknow, l'Índia. 775 p. Pàg. 51. (incloent-hi Lakshadweep),Kumaran, M. i S. Jones, 1980. Fishes of the Laccadive Archipelago. Kerala Mathrubhumi Press. Pàg. 91. el Vietnam, Nguyen, N. T. i V. Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi. Pàg. 50. Indonèsia,Allen, G. R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72. Pàg. 22. el Japó,List of Marine Fishes reported from Japan - FishBase el corrent de Kuroshio, Myers, R. F., 1991. Micronesian reef fishes. Segona edició. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p. Pàg. 41 i 42. Austràlia, Hoese, D. F., D. J. Bray, J. R. Paxton i G. R. Allen, 2006. Fishes. A: Beasley, O. L. i A. Wells (editors). Zoological Catalogue of Australia. Vol. 35.2 Australia: ABRS & CSIRO Publishing, 1472 p. Pàg. 247.Paxton, J. R., D. F. Hoese, G. R. Allen i J. E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p. Pàg. 128. el mar del Corall, Hardy, J. D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Els Estats Units. 537 p. Pàg. 26.Randall, J. E., G. R. Allen i R. C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p. Pàg. 35. la Gran Barrera de Corall, Guam,Kami, H. T., 1971. Check-list of Guam fishes, supplement I. Micronesica 7(1-2):215-228. Pàg. 223. les illes Marshall, Myers, R. F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. 3a edició revisada i ampliada. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p. Pàg. 46. la Micronèsia, la Polinèsia Francesa Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p. (incloent-hi les illes Tuamotu),Goo, F. C. C. i A. H. Banner, 1963. A preliminary compilation of Tuamotuan animal and plant names. Hawaii Marine Laboratory, Honolulu. Pàg. 14. les illes Cook,List of Marine Fishes reported from Cook Islands - FishBase Samoa, la Samoa Nord-americanaWass, R. C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781). Pàg. 5. i les illes Pitcairn.Irving, R. A., J. J. Jamieson i J. E. Randall, 1995. Initial checklist of fishes from Henderson Island, Pitcairn Group. Biological Journal of the Linnean Society 56:329-338. Pàg. 334 Allen, G. R. i M. V. Erdmann, 2012. Reef fishes of the East Indies. Perth, Austràlia: Universitiy of Hawai'i Press, Volumes I-III. Tropical Reef Research. Pàg. 80.McCosker, J. E. i R. H. Rosenblatt, 1995. Muraenidae. Morenas. P. 1303-1315. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K. E. Carpenter i V. Niem (editors). Guía FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma. Pàg. 1308.Rensch, K. H., 1988. Fish names of Eastern Polynesia. A Special Number of the Pacific Linguistics Series, C-No. 106, Department of Linguistics, Research School of Pacific Studies, The Australian National University, Canberra, 364 pp.

Observacions Pot mossegar per accident o quan se li provoca, s'amaga durant el dia i el seu índex de vulnerabilitat és d'alt a molt alt (74 de 100).Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Referències

Bibliografia Anònim, 1998. Base de dades de la col·lecció de peixos del Bernice P. Bishop Museum (BPBM). Bishop Museum, 1525 Bernice Street, Honolulu, Hawaii, els Estats Units. Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya. Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del Gulf Coast Research Laboratory (GCRL). The Gulf Coast Research Laboratory (GCRL), Ocean Springs, Mississipi, els Estats Units.

Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontario. Museu Reial d'Ontario. Charter, S. R. i H. G. Moser, 1996. Muraenidae: morays. P. 88-91. A: H. G. Moser (ed.). The early stages of fishes in the California Current region. California Cooperative Oceanic Fisheries Investigations (CalCOFI) Atlas No. 33. 1505 p. Pàg. 88. Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p. . Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1028 pàgines.

Enllaços externs

Imatge a Flickr

Categoria:Murènids