El cabot comú(Gobius paganellus) és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon
També s'anomena gobi de fang, bobi, burret, burro, burro de fang, cabot, ruc, cabot de fang, calacabot, gòbit, gòmbit, gòmit o ruc de fang.
Morfologia Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total El cos és allargat i cilíndric El cap és una mica aplanat La boca es troba inclinada Els orificis nasals poden presentar petits tentacles Les dues aletes dorsals es troben una a continuació de l'altra. Les pectorals tenen els primers radis lliures, són llargues i grosses i arriben fins a la segona dorsal. Les pèlviques s'han modificat en forma de ventosa. L'anal és quasi tan llarga com la segona dorsal. És de color marró amb tons verdosos i taques vermelles tant en el cos com a les dorsalsMaugé, L.A., 1986. Gobiidae. p. 358-388. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel·les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, París. Vol. 2.
Reproducció És ovípar i la maduresa sexual li arriba cap als 2-3 anys. La reproducció té lloc de gener a juny a la mar Mediterrània, i d'abril a juny a la zona del Canal de la Mànega. La posta es fa davall pedres o copinyes i el mascle s'encarrega de protegir els ous fins que es desclouen (al voltant de 20 dies). Les larves (de 4-5 mm) són planctòniques.Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.DORIS
Alimentació Menja petits crustacis i poliquets.Miller, P.J., 1986. Gobiidae. p. 1019-1085. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Volum 3. UNESCO, París.
Hàbitat És bentònic: preferentment apareix al litoral rocallós poc profund, a l'interior de ports i a cubetes litorals on pot resistir canvis de salinitat (pot tolerar l'aigua dolça) i temperatura (tot i que la seva temperatura òptima de l'aigua oscil·la entre els 8 i els 24 °C).Moreira, F., C.A. Assis, P.R. Almeida, J.L. Costa i M.J. Costa, 1992. Trophic relationships in the community of the Upper Tagus Estuary (Portugal: a preliminary approach. Estuar. Coast. Shelf-Sci. 34:617-623. També es pot trobar, en menor nombre i a major fondària (30 m), en els esculls de corall.Azevedo, J.M.N. i A.M.V. Simas, 2000. Age and growth, reproduction and diet of sublittoral population of the rock goby Gobius paganellus (Teleostei: Gobiidae). Hydrobiologia 440:129-135.
Distribució geogràfica Es troba des de l'oest d'Escòcia fins al Senegal, incloent-hi Cap Verd, les Canàries, Madeira i les Açores. També a la mar Mediterrània, a la mar Negra i, des de l'obertura del Canal de Suez, també al mar Roig i al Golf d'Aqaba.Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 2.
Costums És sedentariMas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. . Plana 238. Pot compartir el seu territori amb altres espècies de gòbids, com ara Gobius auratus, etc.
Conservació Apareix com a espècie en «risc mínim» a la Llista Vermella de la UICN.
Pesca Es pesca amb ham i tremalls accidentalment.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 239.
Observacions Té una longevitat de 10 anysMuus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p. Sembla probable que pugui produir híbrids amb el cabot de roca (Gobius cobitis)
Referències
Enllaços externs
uBio
paganellus Categoria:Peixos invasors