La Fàbrica dels Panyos o Cal Miranda és un edifici industrial de Manresa, declarat bé cultural d'interès nacional. Situada a la vora Cardener i uns centenars de metres més avall del pont Nou, és la fàbrica més antiga de Catalunya i d'Espanya que s'ha conservat tal com era a l'origen i va significar l'inici de la Revolució Industrial a la ciutat.
Història El 1816, acabada la Guerra del Francès (1808-1814), la societat Pau Miralda i Cia va establir una primera fàbrica teixits de llana a cal Torres Amat (Sallent), en un antic molí vora el Llobregat, però el desig de la companyia era el de construir una fàbrica nova a Manresa. L'empresa es va lucrar del tràfic d'esclaus a través de la corresponsalia que va mantenir a Veracruz (Mèxic) i que entre 1814 i 1825 va regentar Llogari Serra i Vilarmau (1773-1846), nebot de Llogari Serra i Serramalera, un dels socis.
El 1826, l'empresa va obtenir la concessió de l'aprofitament d'aigües al Cardener, i el 1828, la fàbrica ja devia estar en funcionament. El 1832, ocupava 500 treballadors, però el 1841 el nombre s'havia reduït a la meitat i la societat s'acabaria liquidant. A partir d'aleshores, l'edifici seria arrendat a diverses societats, entre les quals hi havia La Manresana, fundada per antics socis de Pau Miralda i Cía i dedicada al cotó.
Finament, el 1865, els successors de Pau Miralda i Cia posaren les instal·lacions (l'edifici, la turbina, les transmissions i el salt d'aigua amb el canal) a subhasta, i l'any següent fou adquirida per l'industrial manresà Manuel Portabella i Cantarell per 62.780 duros. Portabella la transformà en una fàbrica de filats i teixits de cotó, instal·lant les màquines de la dissolta Portabella, Cots i Cia i una nova màquina de vapor el 1867.
El 9 d'abril del 1876 es va constituir la societat Manuel Portabella i Fill, que el 16 de juliol del 1884 es va fusionar amb Camil Fabra i Cia, controlada per Camil Fabra i Fontanills i que tenia el Vapor del Fil a Sant Andreu de Palomar i una fàbrica de xarxes de pesca a la Sagrera. La societat anònima Successora de Fabra i Portabella es va constituir amb un capital de 3 milions de pessetes, 2 milions dels Fabra i 1 dels Portabella, i Camil Fabra com a president, Manuel Portabella com a vicepresident, Josep Portabella i Cots com a director gerent, i Ferran Fabra i Puig com vice-gerent.
El 1894 morí Manuel Portabella i el seu fill Josep va deixar la societat, establint-se a Manresa i associant-se amb Josep Riera i Josep Escudé sota la raó Portabella i Cia. El 1906, Josep Portabella recomprà la fàbrica a la societat anònima Filatures de Fabra i Coats per 550.000 pessetes.
A principis del s'hi van construir noves naus, que van culminar amb la instal·lació d'una caldera de vapor i noves màquines de filatura. La fàbrica va quedar molt afectada per l'aiguat del 12 d'octubre del 1907. Als anys 1920, va tancar i durant la Guerra Civil fou utilitzada com a caserna. Pocs anys després, fou adquirida per l'empresa de Terrassa Hilados de Estambre Alto Llobregat SA i convertida en filatura de llana. En aquells moments, hi havia uns 150 treballadors.
miniatura|esquerra|La fàbrica dels Panyos al . Al fons el pont Nou miniatura|esquerra|L'estructura des del parc del pont Nou
La fàbrica tancà el 1976, tot acollint-se al pla de reconversió tèxtil-llaner. El 1999 es van enderrocar les naus, deixant només la «quadra» vella. Entre els anys 2005 i 2010, l'Ajuntament de Manresa va restaurar la teulada i va consolidar l'estructura, ensorrada en part, amb un cinyell perimetral de formigó.
Arquitectura Consta de planta baixa i tres pisos i les naus estan dividides per columnes d'obra cuita. La planta baixa (pel cantó del riu i soterrani del carrer de Francesc Moragues) està reforçada per un sistema de dobles arcs, que es recolzen sobre amples columnes. Exteriorment, la fàbrica presenta una successió de finestres rectangulars (originàriament 386), disposades simètricament, que donen una gran lluminositat a l'interior. La nau té una orientació nord- sud, paral·lela al riu, amb teulada a quatre vessants. Té una longitud de 108,30 m i una amplada de 12,80 m en dos crugies cobertes amb bigues de 5 m. Les parets, de maçoneria de pedra, són de gran gruixària i oscil·len entre 120 cm a 52 cm. Es va construir amb pedra, ceràmica fusta.
L'energia hidràulica fou la força motriu emprada des d'un primer moment, i es va construir una presa i un canal que duia l'aigua del Cardener fins a la turbina. Més tard s'hi instal·là una màquina de vapor per a augmentar la capacitat energètica. Les calderes, caixa de focs i xemeneia, es van construir a costat de l'edifici auxiliar extern, per raons de seguretat davant del risc d'incendis o explosions fortuïtes de calderes.
Referències
Vegeu també Can Serra (Sant Adrià de Besòs) Fàbrica Santaló Casa-fàbrica Torrents Can Portabella Fabra i Coats
Bibliografia
Categoria:Monuments històrics de Manresa Categoria:Edificis de Manresa Categoria:Fàbriques del Bages Panyos